6 de novembre de 1941

Dijous:

En el Reich:

A França:

Reinhard Heydrich, preocupat perquè havien demanat l’expulsió dels seus homes a França, Helmuth Knochen i i Hans Sommer, per haver participat en els atacs contra les sinagogues parisenques la matinada del 3 d’octubre, va dictar que el seu representant a París no havia informat d’aquella acció. Al final, Sommer i el general Thomas varen ser expulsats, però Knochen va poder conservar el seu càrrec. 

A Alemanya:

L’actor Joachim Gottschalk, la seva esposa i la seva filla es varen suïcidar després de que les dues rebessin una ordre de deportació pel fet de ser jueves

A Itàlia:

Benito Mussolini li va escriure una carta a Adolf Hitler per respondre-li la carta que el dictador alemany li havia enviat una setmana abans. El dictador italià li va explicar que també creia que el bolxevisme estava eliminat, però que estava convençut de que els nord-americans intervindrien en la guerra amb un cos expedicionari a Egipte.

En el front oriental:

En el sector central:

A la nit, en tots els sectors del Grup d’Exèrcits del Centre varen baixar en picat les temperatures i va començar a gelar. A Moscou, els soviètics varen celebrar el 24è aniversari de la Revolució, tot i que tenien els alemanys a només 60 quilòmetres. A l’estació de metro Maiakovski es varen reunir com era costum els delegats del Soviet de Moscou, els representants del Partit, dels sindicats i de l’Exèrcit. Allí, Iosif Stalin va pronunciar un discurs en el qual va declarar que durant els últims quatre mesos havien mort 350.000 persones, 378.000 havien desaparegut i 1.020.000 havien quedat ferides, però que els alemanys havien perdut a 4.500.000 dels seus homes. A més, va dir que estava convençut de que les reserves alemanyes s’estaven esgotant i que ells encara no havien començat a utilitzar-les. Llavors va esmentar l’aliança amb la Gran Bretanya i els Estats Units i va dir que el règim soviètic s’enfortiria. En el final del seu discurs va exclamar que els alemanys volien una guerra d’extermini contra el poble soviètic, i que per tant a partir d’ara havien de matar a tot alemany que trepitgés el seu territori sense pietat.


Com el dia anterior, els alemanys varen bombardejar les grans fàbriques automobilístiques GAZ de Gorki. 


A Klimovichi, al sud-est de Maguilov, els alemanys varen dur a terme una altra massacre. Varen enviar els joves a treballar a la destil·leria mentre els policies, seguint instruccions dels alemanys, varen començar a treure a vells i nens jueus de les seves cases i els varen ordenar que agafessin objectes de valor i roba d’abric. Llavors se’ls varen endur en grups a garatges propers a un hospital per després portar-los a les afores de la ciutat, darrere del riu Kalinitsa, prop del vell aeroport. 900 persones varen ser executades a prop del riu. Els nens varen ser assassinats a cops de pala. Alguns soldats alemanys varen advertir a una noia jueva de 15 anys, Alla Levina, perquè escapés. Una nena petita, Faina Manevich, va aconseguir escapar-se de la mort en el fossat d’execució gràcies a que un major la va amagar entre el seu fusell i el seu braç.  

En els Estats Units:

El govern nord-americà va concedir un crèdit de 10.000 milions de dòlars a la Unió Soviètica per comprar dins de la Llei de Préstec i Arrendament.


El NDRC va confirmar, tal i com havien fet els seus homòlegs britànics del Comitè MAUD, que era factible fabricar una bomba de fissió amb una inversió d’entre 50 i 100 milions de dòlars, que hauria de dedicar-se principalment a la separació dels isòtops. 

En el Pacífic: 

L’almirall Fuchida va fer l’últim assaig general abans de l’atac de Pearl Harbor. L’atac va ser simulat des del més mínim detall: l’esquadra atacant estava composta per sis portaavions i 350 avions, i els vaixells que farien de blanc es trobaven a més de 300 quilòmetres, com estaria a Oahu. Els dos primers assajos anteriors havien anat malament, però aquest va anar tot bé.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.