Divendres:
En el Reich:
A Alemanya:
Hermann Göering va celebrar una reunió amb els caps militars i els va donar més ordres sobre l’ús dels obrers russos pels treballs pesats en el Reich. El ministre va impartir directives que exigien l’explotació sense contemplacions dels civils russos i dels presoners de guerra com a mà d’obra. Göering va deixar clar que el lloc dels treballadors qualificats alemanys seria en la indústria d’armament, mentre els treballs més feixucs i més qualificats serien per als russos. També va exigir que no hi hagués contactes entre russos i alemanys, ja que considerava que el treballador alemany sempre seria capatàs del rus. Entre els possibles càstigs, Göering va establir entre la supressió de les racions de menjar a l’execució per un batalló d’afusellament.
En una altra reunió, aquesta produïda en el Ministeri d’Afers Exteriors, es va parlar d’aprovar l’onzè decret promulgat a l’empara de la Llei de Nacionalitat del Reich que deixava en els jueus alemanys que estaven a l’estranger sense nacionalitat, inclosos els deportats.
Joseph Goebbels va anotar aquella nit en el seu Diari que acabava de saber que l’actor Joachim Gottschalk, que estava casada amb una dona jueva, s’havia suïcidat juntament amb la seva esposa i el seu fill. El ministre va deixar constància de que prendria les mesures adequades perquè no es difongués cap rumor “alarmant”.
Heinrich Himmler es va dirigir en el seu tren, el Heinrich, de Rastenburg a Munic per participar en els actes de l’aniversari del Putsch.
La Völkischer Beobachter novament va treure titulars contra el president Franklin Delano Roosevelt.
A Bielorússia:
Els alemanys varen assassinar a 12.000 jueus a les a fores de la ciutat de Minsk i els varen enterrar en foses comunes per tal de deixar espai als jueus alemanys deportats.
A Ucraïna:
A Rovno, els Batallons policials 96 i 320 també varen assassinar als jueus de la ciutat entre aquest dia i el següent. En total els Batallons policials varen assassinar a Rovno a 21.000 persones en dos dies.
A la Unió Soviètica:
A Moscou, Iosif Stalin va decidir celebrar el 24è aniversari de la Revolució amb la tradicional desfilada militar a la Plaça Roja de Moscou, que estava coberta de neu en aquells moments. Aquell acte públic per commemorar l’aniversari de la Revolució d’octubre semblava una autèntica bogeria perquè les tropes alemanyes es trobaven a només 48 quilòmetres de la ciutat. Però Stalin volia demostrar que volia i podia resistir a la ciutat, i que podien fer vida normal. El dictador va ordenar mantenir la normalitat per tal de que es veiés la capacitat de resistència del país. Des del Kremlin, Stalin va enviar un missatge radiofònic al poble soviètic i a l’Exèrcit en el que va parlar de la resistència soviètica i va mencionar figures importants de la Història soviètica com Alexander Nevsky, Mijaíl Kutuzov i Vladimir Lenin, a més de que va prometre que aviat arribaria l’ajuda britànica i nord-americana. També va acusar als alemanys d’haver perpetrat pogroms contra els jueus i va a assegurar que ” en uns mesos, mig any o un any l’Alemanya de Hitler s’haurà enfonsat sota el pes dels seus crims”. Era el primer i únic cop que el dictador soviètic va parlar sobre el destí dels jueus. Lavrenti Beria i Viatxeslav Mólotov temien un atac aeri alemany i per això varen ordenar que les bateries antiaèries estiguessin presents i varen insistir en que els caces oferissin cobertura aèria.
Un cop acabada la desfilada, unitats de refresc es varen dirigir al front amb l’objectiu de defensar Moscou. Les acompanyava una milícia de voluntaris de la capital conformada per persones que no havien pogut entrar a les tropes regulars per excés d’edat, per falta de salut o perquè treballaven en feines claus pel funcionament de l’Estat. Alguns vestien amb uniformes militars, però d’altres vestien de paisà. Es creu que d’aquests 120.000 milicians, 100.000 varen perdre la vida.
En el front oriental:
L’Estat Major alemany va presentar el memoràndum sobre la segona ofensiva a l’Est. Els objectius, entre ells, hi havia l’ocupació de Maijop i un important fons de petroli en el Caucas. Les conquestes de Stalingrad i Gorki varen ser elaborades per Franz Halder i el seu equip.
En el sector nord:
Tal i com havien promès feia dos dies, la Luftwaffe va bombardejar aquella nit la ciutat de Leningrad. A més de bombes incendiàries, els alemanys varen llançar mines marines d’una tona que varen causar greus danys. Una de les mines va travessar el gruixut sostre de la Fortalesa Pere i Pau i va matar a 13 persones. A l’estació de tren Finlàndia varen saltar pels aires vagons plens de soldats, dones i nens a punt per ser evacuats. Una altra mina va impactar en el pont de ferrocarril a prop de Kushelevka i va interrompre el trànsit entre Leningrad i el llac Ladoga. Els alemanys només varen perdre un Ju-88 pilotat per l’alferes Harry Kollrarczig del KG 77.
Tot i la intensa nevada, les 8º i 12º Divisions blindades alemanyes varen ocupar Lipnaia Gorka, un petit poble situat a només 10 quilòmetres de Tivkin.
En el sector central:
Gràcies a les baixes temperatures i a la glaçada d’aquella nit, les tropes alemanyes varen poder tornar avançar cap a Moscou després de setmanes de lluita amb el fang.
En el sector sud:
En el Mar Negre, bombarders de la 6./KG 26 varen enfonsar l’embarcació de passatgers Armenia, que estava evacuant soldats i refugiats des de Sebastopol. De les 5.000 persones que anaven a bord només en varen sobreviure vuit.
En els Estats Units:
Franklin Delano Roosevelt va anunciar que els Estats Units ampliaven les ajudes de la Llei de Préstec i Arrendament a la Unió Soviètica, i que oferia un crèdit de mil milions de dòlars sense interessos a pagar en cinc anys a comptar a partir d’aquell dia fins al final de la guerra. Al mateix temps, el govern nord-americà va enviar un ultimàtum de deu punts al Japó.
Precisament, els diplomàtics japonesos Nomura i Saburo Kurusu es varen reunir amb Cordell Hull per intentar arribar a un acord entre els dos països.
Diari del Tercer Reich 