Dissabte:
En el Reich:
A Alemanya:
A última hora de la tarda, Adolf Hitler es trobava a Munic per pronunciar un discurs a la cerveseria Löwenbräukeller per commemorar l’aniversari del Putsch de 1923. En el discurs, el dictador va assegurar que els soviètics havien perdut 10 milions d’homes i del 60 al 75 % de la seva capacitat industrial. A continuació, Hitler va amenaçar als seus enemics dient que la guerra podria durar tot el temps del món però, tot i que va afirmar que duraria tot el 1942, va dir amb contundència que l’últim batalló que quedaria dempeus seria l’alemany. Llavors, el líder alemany va insistir en el tema de que els jueus eren els culpables de la guerra i va confessar que estava preocupat perquè sabia que darrere de la guerra hi havia el jueu internacional. El dictador va recordar llavors la dita de Disreael de que la raça era la clau per la història del món. Segons Hitler, els jueus havien enverinat als pobles mitjançant el seu control de la premsa, la ràdio, el cinema i el teatre, i va declarar que els jueus s’havien assegurat de que el rearmament i la guerra beneficiessin als seus negocis i els seus interessos financers. A continuació, el dictador va acusar a la Gran Bretanya d’estar sota la influència jueva per atacar al poble alemany i la Unió Soviètica de ser el més gran servidor dels jueus. Hitler va insistir que sabia que l’Estat soviètic estava controlat per comissaris jueus i que Iosif Stalin no era res més que un instrument dels jueus. Continuant amb els seus atacs antisemites, el líder alemany va assegurar que aquesta lluita no només era una lluita per Alemanya, sinó per tot Europa, en una lluita que decidiria entre existència i aniquilació. Llavors, Hitler els va recordar que sovint havia profetitzat coses i els va assegurar que aquesta vegada Alemanya no capitularia. Canviant de tema, Hitler va ser molt crític amb el paper de la Gran Bretanya i va explicar que no tenia la intenció d’atacar als Estats Units, però els va amenaçar dient que si els seus vaixells de guerra nord-americans atacaven als submarins alemanys els dispararia sense contemplacions i va advertir de que tot oficial que incomplís amb el seu deure seria conduït davant un consell de guerra.
Heinrich Himmler va estar a la cerveseria i després va sopar amb els caps de companyia de les SS.
En un memoràndum alemany es varen exposar els objectius fonamentals de la política econòmica alemanya després de conquerir l’Europa de l’est. Segons el memoràndum, s’havia d’aconseguir els excedents productius més alts possibles a través d’una producció barata i d’un baix cost de manteniment de vida de la població autòctona, que només s’havien de centrar en poder subministrar per al Reich i els demés països d’Europa. D’aquesta manera es pensava no només satisfer la demanda europea d’aliments i de matèries primes, sinó també proporcionar al Reich una font d’ingressos que li permetés cobrir en unes quantres dècades una proporció significativa dels deutes que havia portat la guerra, lliurant d’aquesta manera gran part d’aquesta càrrega al contribuent alemany.
Hermann Göering va convocar a una reunió en el seu Ministeri de l’Aire per explicar els detalls d’aquest memoràndum. Alfred Rosenberg estava assegut a primera fila. El ministre de l’Aire els va explicar que no podien imposar una reducció alimentària a la població alemanya perquè els recordaria la fam que va passar bona part del poble alemany el 1916, provocant greus dificultats nutricionals, polítiques i miliars. Els va assegurar que a ell tant li feia la sort que patirien les ciutats de l’Est com Leningrad perquè aquesta guerra coneixeria la mortaldat en massa més gran des de la Guerra dels Trenta Anys. Göering va parlar en privat amb Rosenberg per parlar de l’ús dels presoners de guerra i enfortir el drets dels Comissariats del Reich a les societats monopolis.
Aquell dia va començar la segona fase de deportacions de jueus del Reich als guetos de l’Est. Aquesta segona fase va durar fins a mitjans de gener de 1942.
A Ucraïna:
A Rovno, els Batallons policials 96 i 320, continuant i acabant amb les matances del dia anterior a aquesta ciutat, varen assassinar un total de 21.000 jueus.
En el front oriental:
En el sector nord:
Els soviètics varen perdre la seva única via de provisions a Leningrad, envoltada per les tropes alemanyes des del setembre amb l’objectiu de deixar morir de gana a la població, la via ferroviària entre Tivjin i Volkovstroie, a la riba meridional del llac Ladoga, quan les 8º i 12º Divisions blindades varen destruir la línia. Aprofitant la foscor, els carros de combat de la 12º Divisió Panzer varen entrar en els ravals del sud de Tijvin. Els soviètics varen fugir en massa.
En el sector central:
Per intentar frenar als alemanys, els soviètics varen crear el 10º Exèrcit que estava constituït per homes que en la seva majoria tenien entre 30 i 40 anys, el 65% sense entrenament militar.
A Itàlia:
Tot i que la victòria semblava a l’abast de les potències de l’Eix, el govern italià es va començar a preocupar quan varen saber les xifres sobre producció d’armament nord-americà. A més, aquell dia en el Mediterrani, entre Itàlia i Líbia, les forces aliades varen enfonsar un comboi de l’Eix. Nou de les deu embarcacions mercantils varen ser enfonsades. Un missatge xifrat d’Ultra, avalat pels vols de reconeixement de la RAF, havia informat de l’existència d’un comboi italià, la Força K, a la punta de la bota italiana.
En els Estats Units:
La preocupació italiana tenia els seus fonament, en els Estats Units l’expert nord-americà Vannever Busch va proposar a l’equip de govern del president Franklin Delano Roosevelt la construcció de la bomba atòmica.
Diari del Tercer Reich 