Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler es va reunir amb Alfred Rosenberg molt probablement per parlar de l’anomenada qüestió jueva i dels futurs assentaments als territoris de l’Est. Hitler va aprovar els plans de Rosenberg.  

A Alemanya:

El Govern va prohibir en els jueus vendre els seus llibres. 

En el front oriental: 

El Einsatzgruppe B va declarar haver matat a 45.000 jueus des de que havia començat l’Operació Barba-roja. Aquesta xifra va augmentar quan es va acabar de completar l’estadística. A més, Franz Halder va anotar aquell dia que nombrosos presoners estaven morint per inanició cada dia i va afirmar que de moment no podien fer res per ells. Precisament, aquell dia unitats de la Wehrmacht i col·laboracionistes lituans varen assassinar a més de 10.000 jueus a la localitat de Slonim. 

En el sector central:

Heinz Guderian va visitar a la 167º Divisió d’Infanteria i va poder observar que faltaven camises per la neu, grassa per les botes, roba blanca i pantalons que abriguessin. Després, el coronel general va copsar que la 112º Divisió havia robat abrics i gorres de pell als soviètics i que solament eren reconeguts com a soldats alemanys per les seves insígnies. Fedor von Bock, en el mateix sentit, va anotar que tots els exèrcits s’estaven queixant de les dificultats per tenir nous subministraments com aliments, municions, combustible i roba d’hivern.

En el sector sud:

A Khàrkiv, els partisans varen destruir diversos edificis de la ciutat, entre ells el quarter general alemany en el número 17 del carrer Dzhersinski. 

A Itàlia: 

El comte Galeazzo Ciano va rebre un informe del ministre Joachim von Ribbentrop on es queixava que els obrers italians treballaven molt menys que els obrers alemanys.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, l’ambaixador polonès Jan Kot es va reunir amb el dictador Iosif Stalin. L’ambaixador estava molt preocupat perquè trobava a faltar a uns 4.000 oficials polonesos i no sabia, com la resta del món, que aquests oficials havien sigut assassinats pels soviètics al bosc de Katin durant l’ocupació soviètica a Polònia. Kot li va explicar que havia dedicat molt de temps a la cerca d’aquells oficials i li va preguntar si havia alliberat a tots els presoners de guerra polonesos tal i com s’havia promès. Stalin li va contestar que miraria d’esbrinar què havia passat i li va preguntar si tenia les llistes exactes de les persones que faltaven. Kot li va dir que tenien tots els noms i, llavors, Stalin va agafar el telèfon i va ordenar que el posessin en comunicació amb l’oficina central del NKVD. El dictador soviètic va preguntar si havien sigut posats en llibertat a tots els presoners polonesos i després de rebre la resposta, no se sap quina va ser, va penjar el telèfon i li va comunicar que tots els oficials polonesos que es trobaven en territori soviètics havien sigut alliberats. A continuació, Stalin va parlar amb Kot de temes diferents.