Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

A Nuremberg va tenir lloc la primera deportació de jueus de la ciutat i, segons sembla, varen ser vistes amb entusiasme i aprovació per part de la població.

---

Hermann Göering li va dir en el comte Galeazzo Ciano que aquell any moriren de 20 a 30 milions de persones a la Unió Soviètica.

---

Joseph Goebbels va comentar que la situació política estaria determinada pel que pogués passar als Estats Units i va afirmar que la premsa nord-americana ja no mantenia en secret que l’objectiu del president Franklin Delano Roosevelt era unir-se a la guerra abans de l’any següent com a molt tard.

---

Una protesta pública dels bisbes Gröber, Berning i Preysing que s’havia d’emetre aquell dia de l’Església encontra de la persecució de l’Església per part de l’Estat i les vulneracions dels drets bàsics, com la llibertat i la propietat privada, va quedar cancel·lada a instàncies del cardenal Bertram.

A Estònia:

El comissari del Reich pels estats bàltics Hinrich Lohse va escriure que havia prohibit les execucions indiscriminades de jueus a Libau perquè no hi havia una justificació. Lohse demanava que se li aclarís si existia o no una ordre d’aniquilació de tots els jueus de l’est al marge de les seves edats, sexe o interessos armamentistes perquè ell era incapaç de trobar una directriu de tal calibre. Alfred Rosenberg li va respondre que era fonamental que no es tingués en compte les consideracions econòmiques per eliminar o no els jueus. Precisament, Rosenberg es va reunir aquell dia amb Heinrich Himmler i varen parlar, a més de la delimitació de competències, de l’anomenat problema jueu. Rosenberg va acceptar la idea de Himmler de que la qüestió jueva a l’Est quedés a càrrec de la Policia, tot i que el ministre va insistir en poder influir en la política general de l’Est.

A Ucraïna:

Els alemanys varen crear el Comissariat general de Nicolaev.

En el front oriental:

En el sector central:

Les tropes alemanyes varen poder tornar a avançar cap a Moscou després de quedar bloquejades els últims dies per culpa de les glaçades i per una forta resistència soviètica. El terra ferm, que declarava l’arribada de l’hivern, va permetre reprendre aquest avanç. El 3º Grup Panzer va atacar Kalinin, al nord-oest de Moscou. Al mateix temps, el 30º Exèrcit del Front de Kalinin intentava contraatacar, però el contraatac va ser aixafat pels blindats alemanys amb el suport dels Stukas del 8º Cos de l’Aire.

En el sector sud:

El Grup d’Exèrcits del Sud va conquerir Ialta, i ja havien conquerit totalment Crimea, excepte Sebastopol.

---

La Divisió SS Calavera va comunicar que les pèrdues patides en combat equivalien al 60% dels efectius i que s’havien desmuntat totalment els quadres de caps i sots-caps. El comunicat seguia dient que una companyia havia perdut a tots els sots-caps, que caporals d’esquadra es veien incapacitats per atacar, que la defensa resultava poc fiable per la falta de la columna vertebral i que hi havia en la divisió diversos caps de companyia que no podien fer ja reconeixements davant del seu sector.

A Egipte:

Claude Auchinleck va llançar una ofensiva per aixecar el bloqueig de Tobruk.

En els Estats Units:

L’enviat especial japonès Saburo Kurusu va arribar a Washington per discutir, juntament amb Nomura, les exigències nord-americanes d’una retirada japonesa de la Indoxina francesa i el reconeixement oficial de Chiang Kai-shek com a líder de la Xina.

Precisament, el ministre de Guerra nord-americà, Henry L. Stimson, va anotar en el seu dietari que el problema capital que tenien era saber la manera com podrien obligar en els japonesos a disparar el primer tret sense col·locar-se en una situació massa perillosa.

A Japó:

El govern japonès va acordar l’estratègia bàsica per la guerra, que consistia en l’atac a Pearl Harbor i declarar la guerra als Aliats.