Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, al migdia, Adolf Hitler es va reunir aquell dia amb Heinrich Himmler, Hugo Blaschke i el doctor Richter. El dictador va defensar la descentralització de l’Estat, que els diferents territoris no depenguessin de Berlín, i va demanar reorganitzar l’administració de manera que els homes eficaços poguessin fer el seu treball allà on es trobessin sense problemes. Després de descriure els inconvenients d’un Estat centralitzat, el líder alemany va demanar l’expulsió dels juristes i va explicar-los que havien de veure els juristes com un conseller i no com algú que pogués manar i va afirmar que Frederic el Gran pensava el mateix d’ells.

A la tarda, Hitler es va reunir un altre cop amb Himmler i aquest cop també hi havia Alfred Rosenberg. El dictador va continuar criticant als juristes dient que la llei no s’adequava a la realitat del moment i va criticar que quan ell volia aprovar una llei un notari la tenia que revisar, però els va explicar que ara tot havia canviat perquè era Hans-Heinrich Lammers qui revisava la seva voluntat. Hitler va continuar criticant al món jurídic, definint la professió d’advocat com a deshonesta perquè podia mentir en un tribunal i va demanar que es col·loquessin al servei de l’interès general. A continuació, el dictador va desaprovar que els jutges no fossin més durs en depenen quin crim i va posar l’exemple d’un home que després d’embarassar a una noia l’havia ofegat al Wannsee i havia sigut indultat i ho trobava intolerable. Hitler va defensar que l’oficial i el jutge havien de ser els defensors de la concepció nacionalsocialista del món. Després va criticar que Ramón Serrano Súñer fos el ministre d’Afers Exteriors espanyol perquè creia que era dolent que una família tingués el monopoli del poder.

A Alemanya:

En un article firmat per Joseph Goebbels en el setmanari Das Reich, titulat Els jueus són culpables, que va ser distribuït a les tropes del front oriental així com per tot Alemanya, el ministre invocava directament a aniquilar la raça jueva a l’Europa de Hitler, comentant que estaven experimentant en aquells moments el compliment de la profecia del dictador del 30 de gener de 1939. Afirmava que el destí dels jueus era dur, però més que justificat, va assegurar, i que la compassió o el remordiment estaven fora de lloc. El ministre va culpar al “jueu internacional” de la guerra i va assegurar que havien calculat malament les forces que podien controlar, ja que, en la seva opinió, estaven sent devorats gradualment pel mateix procés d’extermini que havien tramat contra els alemanys i que s’hauria de posar en marxa sense cap escrúpol. El ministre acabava el seu article recordant la “pròpia llei jueva”: Ull per ull i dent per dent. En l’article també va defensar que els jueus portessin l‘Estrella Groga.

Feia dies que Hitler havia ordenat en secret que s’aprovés el pla per eliminar als jueus. El dia 11 n’havia parlat amb Heinrich Himmler i aquest ho havia explicat en el seu doctor Felix Kersten. El massatgista va anotar aquell dia que els últims dies havia intentat fer canviar d’opinió a Himmler d’aquella operació i l’havia avisat de les conseqüències nefastes que podria tenir de cara al futur. Segons Kersten, Himmler el va escoltar en silenci i preocupació. 

Al mateix temps, Goebbels va escriure en el seu Diari que havia rebut un detallat informe del OKW sobre les comunicacions i subministraments en el front oriental i que revelava les dificultats que tenien i que el clima els obligava a adaptar-se a mesures noves no planejades. 

En el front oriental:

En el sector central:

El Grup d’Exèrcits del Centre va començar una gran ofensiva amb 50 divisions cap a Moscou. Sota un intens fred, el 4º Grup Panzer va atacar al 16º Exèrcit soviètic a Volokolamsk amb el 5º Cos d’Exèrcit i el 46º Cos Panzer al sud del 3º Grup Panzer. 

En el sector sud:

Les tropes de la Wehrmacht varen rodejar la ciutat de Sebastopol i varen conquerir la ciutat de Kerch, a l’extrem orient de la Península de Crimea.

A Egipte:

En el quarter general del 8º Exèrcit a Bagush, Alan Cunningham va cridar a diferents corresponsals de guerra, entre ells Alan Moorehead del Daily Express, per anunciar-los que en breu atacaria a les forces d’Erwin Rommel a Líbia i els va assegurar que tot dependria d’aquella batalla.