Dimecres:
En el Reich:
A Polònia:
En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va criticar als partits polítics burgesos perquè creia que sempre havien de cedir les seves prestacions i, en canvi, pensava que ell sempre havia tingut l’objectiu d’imposar-se com fos a les seves prestacions. El líder alemany també va demanar no tenir compassió cap als jueus que tenien que “emigrar” com feien els burgesos, ja que va assegurar que tots els jueus tenien bastants familiars en tot el món, mentre que els alemanys que s’havien vist obligats a abandonar el seu país no tenien a ningú i s’havien vist obligats a dependre de si mateixos. El dictador per acabar va demanar enfortir el paper dels membres del partit nazi.
En el gueto de Varsòvia, Adam Czerniaków va anotar que en els refugis d’assistència pública les mares estaven amagant als seus fills morts sota els llits durant vuit dies amb el propòsit de rebre una ració alimentària més gran.
En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:
A Praga, els alemanys varen executar sense previ procés a nou estudiants escollits entre els dirigents de les seves associacions que havien sigut detinguts el 17 de novembre de 1941, quan aquests s’havien manifestat contra les autoritats alemanyes. Els altres 200 estudiants detinguts varen ser enviats al camp de Sachsenhausen.
A Alemanya:
Després de diverses reunions, finalment es va arribar a un acord perquè el HSSPF i el SSPF quedessin subordinats als comissaris generals o del Reich. D’aquesta manera s’acabava en principi el conflicte entre Heinrich Himmler i Alfred Rosenberg sobre les competències de cadascun a l’Est i es creava una unitat funcional entre la Policia i l’Administració Civil que va crear unes bases per l’anomenada “qüestió jueva”.
Precisament, aquell dia el Einsatzgruppe C va informar que tot i l’escassetat de treballadors qualificats, havia sigut impossible salvar la vida dels artesans jueus que eren urgentment necessaris pels treballs de reparació a l’Est.
El metge de les SS, el doctor Friedrich Mennecke, va informar a la seva esposa des del camp de concentració de Ravensbrück, que acabava d’omplir un formulari perquè matessin a 95 presoneres i que després d’acabar la feina havia sopat salsitxes, mantega, pa i cervesa i havia dormit “meravellosament” en el seu llit i que es sentia “perfectament”.
En el front oriental:
En el sector central:
La temperatura va descendir fins a 20 graus sota zero, va començar a nevar i la boira era espessa. Tot i la duresa del temps, els alemanys varen començar una ofensiva sobre Rostov, a 202 quilòmetres al nord-est de Moscou. El 4º Grup Panzer va obrir camí a través de les línies soviètiques en tot el seu front i va guanyar molt de terreny, sobretot en el sector del 5º Cos d’Exèrcit. Però els soviètics també contraatacaven com podien i aquell dia el 4º Esquadró del 37º Regiment de Cavalleria va atacar a un batalló del 240º Regiment d’Infanteria i va matar amb els seus sabres a molts alemanys. Poc després els alemanys els varen tornar l’atac amb la 106º Divisió d’Infanteria.
Enlluernats creient que estaven complint una missió digne però cruel a la vegada, els soldats i comandants alemanys anaven acceptant les ordres assassines. Gotthard Heinrici va escriure en el seu Diari personal que només tenien drets els que estaven en possessió del poder.
En el sector sud:
L’avanç de les forces del Grup d’Exèrcits del Sud cap a Rostov va provocar que les VVS del Front Sud efectuessin prop de 400 sortides per intentar frenar-los. Però l’atac soviètic va ser neutralitzat per l’acció del StG 77 i els He-111 del KG 27.
A la Unió Soviètica:
Davant dels desordres que es produïen a la capital soviètics davant el temor de que arribessin els alemanys, Lavrenti Beria va enviar a diversos regiments de soldats de la NKVD perquè restablissin l’ordre a través d’execucions sumàries. Tot aquell considerat sospitós de desertor, saquejador o inclús s’hi anava begut, era arrestat i executat sense judici previ.
A Líbia:
L’ofensiva britànica de l’Operació Crusader del dia anterior es va veure frenada per la batalla de tancs en el desert de Sidi-Rezegh. Davant d’aquella ofensiva i de l’intent de segrestar-lo també el dia anterior, Erwin Rommel va tornar de Roma on s’havia reunit amb el Comandament Suprem italià. El mal temps l’hi havia impedit tornar abans, però el va salvar de ser segrestat en el seu edifici de Beda Littoria.
En els Estats Units;
Nomura, que negociava amb el govern nord-americà, va rebre de Tòquio un missatge en clau anomenat Vents, que va ser desxifrat immediatament pels especialistes de Washington.