Dijous:
En el Reich:
A Polònia:
Adolf Hitler va explicar en els seus convidats que la força dels alemanys era el seu sentit del deure i va afirmar que els altres pobles no tenien aquest sentit. Hitler llavors va elogiar al dictador Benito Mussolini perquè considerava que havia allunyat el comunisme d’Itàlia i va afirmar que el dictador italià era un home a l’altura dels segles i que tenia un lloc reservat a la història.
A Alemanya:
A Munic va sortir de matinada el primer tren amb deportats jueus, 971 persones d’edat avançada de la Colònia Jueva i nens provinents de la residència d’Antonienheim. Els varen dur primer en el camp de concentració de Theresienstadt per viatjar després cap a Kovno, Lituània, tot i que havien d’haver anat al gueto de Riga però en aquells moments estava superpoblat. Tots aquests jueus muniquesos varen ser assassinats per les SS cinc dies després de la seva arribada.
A Dresden va morir en un accident aeri el comandant Helmut Wilberg.
A Bielorússia:
Els alemanys varen matar a 7.000 jueus del gueto de Minsk. Feia pocs dies n’havien matat més de 13.000. Però la deportació de jueus a Minsk portava cert malestar. El comandant de la Wehrmacht en el RKO, el tinent general Walter Braemer, va protestar davant de l’agreujament de la situació en termes de seguretat i transport, que s’estava vivint especialment a Minsk degut a les deportacions de jueus des del Reich.
A Ucraïna:
El doctor Dittloff es va queixar de la política d’Erich Koch a Ucraïna, la qual va qualificar de destructiva perquè no es donaven ordres clares.
En el front oriental:
En el sector nord:
La disminució d’existències d’aliments a Leningrad va obligar a que es tornés a reduir la ració a 250 grams per als obrers i 125 (dues llesques de pa) per a tots els demés.
En el sector central:
En l’ordre del dia, Erich von Manstein va assegurar que els jueus servien d’enllaç entre els soviètics de rereguarda i els demés membres de l’exèrcit soviètic i els dirigents soviètics. A més, els va acusar de dominar tots els punts clau de la direcció política i de l’administració soviètica, del comerç i de la indústria, formant part del “desordre i de les subversions polítiques”. El mariscal acabava la seva ordre dient que el sistema jueu-bolxevic tenia que ser exterminat per sempre més i que mai més tenia que poder introduir-se en l’espai vital europeu. Per Von Manstein, el soldat alemany no només tenia el deure de destruir l’instrument de poder d’aquest sistema, sinó que tenia que avançar com a portador d’un concepte racial i venjatiu de totes les atrocitats que s’havien comès contra ell i el poble alemany.
En el sector sud:
L’exèrcit alemany va començar a ocupar la ciutat de Rostov, l’entrada als pous petrolífers del Caucas.
A la Unió Soviètica:
Les tropes soviètiques rebien 500 grams de pa cada dia, els treballadors industrials 250 grams i la resta de la població 125 grams.
A Líbia:
Els soldats britànics varen atacar per expulsar les forces de l’Eix, però al mateix temps carros de combat alemanys procedents del Nord-est varen atacar a les posicions britàniques, tot i que varen ser rebutjats. A la tarda els alemanys varen tornar a atacar, però els britànics varen contestar de nou.
A Etiòpia:
A Gondar, després d’un violent atac dels britànics i dels francesos, es varen rendir 1.200 camises negres, carabiners i ascaris de Culquaber.
A l’Atlàntic:
Un bombarder britànic va dur a terme el primer atac amb èxit utilitzant el radar quan va detectar embarcacions alemanyes a la superfície i va enfonsar el U-206 en el golf de Vizcaia.
En els Estats Units:
A Washington, el govern nord-americà va examinar el segon pla del govern japonès, que tenia per objectiu restablir l’intercanvi comercial entre els dos països a canvi del manteniment del statu quo militar. Finalment, els nord-americans varen rebutjar el pla.