Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels estava molt preocupat per tal i com avançava la guerra i li va preguntar a Adolf Hitler si encara creia amb la victòria. Hitler li va recordar que en la Primera Guerra Mundial, quan només era un soldat sense recursos, creia fermament amb la victòria i ara que tenia l’Exèrcit més poderós del món i més de la meitat d’Europa estava convençut de que la guanyaria. Goebbels va anotar en el seu Diari aquell dia, que Hitler s’havia mostrat d’acord en seguir amb les deportacions organitzant-les ciutat per ciutat.

---

Heinrich Himmler va ordenar que tot presoner de guerra soviètic tornat a un camp de concentració després d’haver-se fugat havia de ser entregat al servei de la Gestapo més pròxim. A partir d’aquell dia es varen utilitzar vagons amb sostre per transportar els presoners soviètics als camps, ja que havien mort per congelació durant el viatge 1.000 de 5.000 presoners d’un transport ferroviari procedents del Grup d’Exèrcits del Centre.

---

L’aviador de la Luftwaffe i heroi nacional, Werner Mölders, va morir en un accident aeri sobre Breslau, prop de Breslàvia. Mölders va sortir a primera hora de l’aeròdrom de Chaplinka, a la zona de combat meridional del sector sud, a bord d’un He-111 del KG 27. Tenia ordres de tornar a Alemanya per participar en el funeral del general Ernst Udet. Després de la seva mort varen sortir molts rumors que explicaven que l’accident no havia sigut casual per les seves crítiques al règim nazi per tal i com aquests tractaven a la religió catòlica. Tot i els rumors, la versió més real és l’oficial; l’avió de transport en que viatjava va ser confós per per la Luftwaffe per un bombarder rus i va ser atac pels propis alemanys.

---

De Frankfurt va sortir un comboi carregat de jueus direcció a Kaunas.

En el front oriental:

En el sector nord:

Gràcies a les glaçades es va glaçar part del llac Ladoga i això va permetre en els soviètics enviar subministraments a la ciutat de Leningrad. Durant aquella nit i per primer cop, 60 camions varen transportar a la ciutat 33 tones de farina. Aquell recorregut pel llac Ladoga es va conèixer com el camí de la vida.

En el sector central:

Les temperatures varen arribar a 22 graus sota zero i els alemanys no estaven preparats per resistir unes temperatures tan baixes, ja que no portaven equips d’hivern. Fedor von Bock va trucar aquell dia a Franz Halder i li va comparar el que ell creia que era l’últim gran esforç de l‘Operació Barba-roja amb la Batalla del Marne, on “l’últim batalló que havia entrat en combat havia decidit la victòria”.

En el sector sud:

Els alemanys varen tenir definitivament, després de quatre dies de combat, la ciutat de Rostov, la porta d’entrada dels pous petrolífers del Caucas.

A Líbia:

En el desert de Sidi-Rezegh va acabar la batalla de tancs en que els alemanys van aconseguir frenar l’ofensiva britànica de l’Operació Crusader.

A l’Atlàntic:

Al sud de l’equador, el creuer auxiliar alemany Atlantis es va trobar amb el U–126 per carregar els dipòsits de gasolina. El tinent Bauer, capità del submarí, es va traslladar a bord del creuer auxiliar per convenir els detalls de l’operació, però la conversació va ser interrompuda per l’aparició d’un creuer britànic, el Devonshire, que tenia la missió de descobrir els proveïdors de submarins en aquesta regió. Un avió britànic havia descobert prèviament l’Atlantis. El Devonshire va atacar als britànics abans que el capità Bauer pogués tornar al submarí, que ràpidament es va submergir, i els torpedes del creuer britànic varen enfonsar l’Atlantis. Quan el creuer britànic es va allunyar, el submarí va tornar a la superfície per remolcar els bots salvavides.

En els Estats Units:

Cordell Hull es va tornar a reunir amb els diplomàtics japonesos Nomura i Saburo Kurusu amb l’esperança de que tinguessin algunes noves concessions per començar a negociar. Les esperances de Hull no es varen fer realitat.