Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

El cap regional i representant del ministre pels territoris ocupats Alfred Rosenberg, Alfred Meyer, va proposar a l’arquitecte Albert Speer construir ciutats alemanyes als territoris ocupats de l’Est perquè acollissin a les guarnicions i el personal civil alemany. De fet, la idea era d’Adolf Hitler, que tenia la intenció de fundar ciutats alemanyes en els territoris ocupats de la Unió Soviètica per tal de germanitzar aquella zona.

---

Joachim von Ribbentrop va rebre un telegrama de l’ambaixador alemany a Japó, el general Eugen Ott, en que li preguntava què respondria Alemanya en el cas que Japó comencés hostilitats contra els Estats Units. No es té constància de que Von Ribbentrop contestés aquell telegrama.

---

Heinrich Himmler li va comunicar a Wilhelm Stuckart que la qüestió jueva era únicament competència seva.

---

Friedrich Fromm li va comunicar a Franz Halder que l’economia de les armes es trobava en una corba descendent.

---

A Paderborn va començar una conferència de l’episcopat alemany per parlar de la separació dels matrimonis mixts per demanda del cònjuge ari. L’endemà va continuar la conferència i varen establir que tindrien que estudiar cada cas individualment.  

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

Les autoritats alemanyes varen construir el gueto de Theresienstadt Terezin.

A Líbia:

Erwin Rommel va dirigir les seves tropes de l’Afrikakorps a la frontera d’Egipte per tal d’atacar a la colònia britànica.

En el Mediterrani:

La tripulació de la Força K britànica estava celebrant una festa durant un permís a terra quan de sobte va arribar a La Valletta la notícia de que un comboi de l’Eix passaria per la zona. La tripulació va ser convocada d’urgència i en poca estona els creuers ja estaven a alta mar. Després d’unes quantes hores de maniobres destinades a provocar confusió entre els avions de reconeixement sobre el rumb dels britànics, a tres quarts de quatre de la tarda es varen topar amb dos creuers alemanys, el Martiza i el Provida, que transportaven  subministrament de bidons de combustible a la coberta per la Luftwaffe a Bengasi. Els creuers britànics varen disparar i amb el foc antiaeri varen rebutjar als bombarders Ju-88 que protegien el comboi, al mateix temps que apuntaven cap a les embarcacions mercantils alemanyes. Els tripulants alemanys varen abandonar corrents les naus quan el combustible va començar a cremar. El destructor Lively va recollir a uns quants supervivents alemanys i italians abans de que l’esquadró es retirés cap a Malta a una velocitat de 28 nusos.

A Espanya:

A Madrid, a l’Estació del Norte, va sortir la primera expedició de treballadors espanyols, uns 600, direcció a Alemanya. L’estació estava engalonada amb banderes nacionals, falangistes i nazis. Els obrers que marxaven eren electricistes, torners, miners, llauners, fusters i peons.

En els Estats Units:

El govern nord-americà va advertir al comandant de la Flota del Pacífic dels Estats Units, l’almirall Husband Kimmel, de que les possibilitats d’un resultat favorable de les negociacions amb Japó eren molt dubtoses i que era possible un moviment agressiu contra Filipines o Guam.

A l’Atlàntic:

Al sud del equador, el buc aprovisionador Python va recollir els supervivents del creuer auxiliar alemany Atlantis, que havia sigut enfonsat pels britànics el 22 de novembre de 1941.