Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín es va firmar el Protocol d’Expansió per cinc anys més del Pacte Antikomintern entre Alemanya, Itàlia, Japó, Hongria, Manxukuo i Espanya. Els signants del protocol varen ser els ministres d’Afers Exteriors de llurs països.

---

El govern alemany va aprovar l’onzè decret de la Llei de Nacionalitats del Reich relatiu a la Llei de Ciutadania en que es deixava sense nacionalitat i sense propietats als jueus alemanys que vivien a l’estranger, inclosos els ja deportats.

---

A Paderborn va continuar la conferència de l’episcopat del dia anterior per debatre què tenien que fer en el cas de que un cònjuge ari es volgués separar de la seva parella jueva. Els bisbes varen arribar a la conclusió de que haurien d’estudiar cada cas individualment. 

A Lituània:

A Fort IX, Kowno, prop de Kaunas, els alemanys varen començar els primers afusellaments en massa contra els jueus alemanys. Els primers varen ser uns jueus berlinesos que acabaven d’arribar a la zona. El 29 de novembre els alemanys varen executar a la resta de jueus alemanys que havien arribat al Fort.

En el front oriental:

En el sector central:

Els alemanys varen començar una nova ofensiva cap a Moscou, que va ser continguda pels soviètics. El Grup Panzer del coronel general Heinz Guderian va arribar a Kashira, d’on no va poder avançar més cap a l’est. Alguns ja començaven a intuir que no havien planificat bé l’ofensiva i, aquella nit, el comandant Gerhard Engel va expressar la seva gran preocupació per la meteorologia i l’hivern rus, el qual va qualificar com el seu pitjor malson. El comandant va afirmar a més que havien començat la campanya amb un mes de retard.

En el sector sud:

Els soviètics varen començar una ofensiva per expulsar els alemanys.

En el Mediterrani:

A les costes d’entre Egipte i Líbia, a les 16.29 el submarí alemany U-331 del oberluthnant zur see Hans-Dietrich von Tiesenhausen va llançar tres torpedes contra el cuirassat britànic Barhma, quan aquest estava navegant entre Líbia i Creta juntament amb el Valiant i el Queen Elisabeth de la mateixa classe. El Barhma va patir un greu impacte en el costat de babord i d’immediat es va enfonsar amb 859 oficials i mariners. Després de l’atac, el submarí alemany va desaparèixer per no ser atacat. El Barhma havia sigut construït el 1915 i havia sigut reparat i modernitzat el 1933.

A l’Atlàntic:

Al sud de l’equador, l’embarcació d’aprovisionament Python va continuar, com el dia anterior, recollint els supervivents del creuer auxiliar alemany Atlantis, enfonsat el 22 de novembre de 1941.

En els Estats Units:

A Washington, el govern nord-americà va rebutjar els dos plans que havia proposat el govern de Japó per restablir les negociacions entre els dos països. A partir de llavors, el govern japonès va tenir clar que no tenien cap més sortida que entrar en guerra contra els nord-americans. El vicealmirall Naguno, que es trobava amb la seva flota al Pacífic esperant l’ordre d’atacar Pearl Harbor, va rebre un missatge de l’almirall Isoroku Yamamoto en que li donava l’ordre de marxar l’endemà cap a Hawai i atacar el dia senyalat. A més, des de Kune, cinc submarins japonesos, I-16, I-18, I-20, I-22 i I-24, varen sortir de les seves bases per dirigir-se a Pearl Harbor.

Al mateix temps, Cordell Hull va advertir al Consell de Guerra, reunit a la Causa Blanca, sobre la possibilitat d’un atac per sorpresa de Japó.