Divendres:
En el Reich:
A Alemanya:
Japó va oferir en els alemanys una nova aliança militar per una guerra conjunta contra els Estats Units i la Gran Bretanya. Per Adolf Hitler aquella oferta va ser, tal i com ell mateix va dir, com una obra de la Providència. A la nit, a Berlín, després d’un llarg consell de guerra presidit per Hitler, Joachim von Ribbentrop es va reunir amb l’ambaixador japonès Hiroshi Oshima per assegurar-li que Alemanya estava disposada a ajudar Japó si entrava en guerra contra els Estats Units i li va afirmar que no existia cap possibilitat d’una pau per separat entre Alemanya i Estats Units. El ministre li va dir que no veia possible una entesa entre japonesos i nord-americans i estava convençut de que ells, els japonesos, combatrien contra Gran Bretanya i Estats Units. L’ambaixador li va preguntar si l’estat de guerra entre ells, els alemanys, i els Estats Units era imminent. El ministre va dubtar uns segons abans de respondre fins que li va contestar que Franklin Delano Roosevelt era un fanàtic i que per aquest fet era important preveure com actuaria. Oshima va considerar aquesta resposta com estranya i, al final de l’entrevista, va insistir perquè els alemanys tinguessin una política clara en cas de que entressin en guerra contra els nord-americans. L’ambaixador li va preguntar per quina seria l’actitud dels alemanys en cas de que el conflicte s’estengués als països que ajudaven a Gran Bretanya. En aquest punt, Von Ribbentrop va ser clar i li va contestar que si Japó declarava la guerra a Estats Units, Alemanya també la declararia immediatament i no negociarien una pau per separat amb els nord-americans.
Hitler es va reunir aquell dia amb el líder àrab palestí Al-Hagg Muhammad Amin al-Hussaini per parlar de la “necessitat” que tenien d’eliminar als jueus. Aquell mateix dia, Hitler es va reunir amb el vice-ministre romanès, Mihai Antonescu, per parlar-li de la situació actual i el dictador li va afirmar que els jueus i els eslaus li estaven posant una dura resistència.
Abans de reunir-se amb l’ambaixador japonès, Joachim von Ribbentrop es va reunir amb el comte Galeazzo Ciano per parlar de la campanya en el front oriental. El ministre italià li va transmetre el desig del dictador Benito Mussolini d’augmentar la seva participació en el front oriental.
Fritz Todt es va reunir amb Albert Vögler i Walther Rohland. Tots tres varen estar d’acord de que la guerra contra la Unió Soviètica no es podia guanyar. L’endemà es varen reunir amb Hitler.
A les 14:04 va sortir de l’estació de Niederstetten el primer transport de jueus de la ciutat per deportar-los a l’Est. Per altra banda, aquell dia en que es va enviar un tren des de Colònia a Minsk es varen interrompre les deportacions cap a la capital bielorussa per les constants queixes dels militars. El maig de 1942 es varen reprendre les deportacions cap a Minsk.
A França:
Grups resistents varen tornar atacar a soldats alemanys. Aquesta vegada, Otto von Stülpnagel va demanar en el OKH que en els pròxims atacs es permetés deportar els jueus cap a l’Est com a càstig.
En el front oriental:
En el sector nord:
A Leningrad, els soviètics continuaven evacuant per via aèria a la població de la ciutat.
En el sector central:
Els exèrcits Panzer 3º i 4º varen arribar al canal entre Moscou i el Volga, a només 20 quilòmetres de la capital soviètica, en unes condicions gèlides. La 7º Divisió Panzer inclús havia aconseguit creuar el canal, parcialment congelat, a Yajroma, però aquell dia sis SB del 150 SBAAB comandants pel sotstinent Filip Demchenkov varen aconseguir destruir el gran pont sobre el canal i interrompre d’aquesta manera l’avanç alemany. Aquest fet va permetre al 1º Exèrcit de Xoc del Front de Kalinin fer un contraatac amb èxit.
En el sector sud:
L’Exèrcit Panzer del general Ewald von Kleist es va veure obligat a retirar-se de la ciutat de Rostov després d’haver-la conquerit per culpa d’una contra-ofensiva soviètica. Els soviètics contraatacaven amb força amb els seus caces i, aquell dia, el tinent Günther Rall, comandant de la 8./JG 52, va ser tocat i va resultar ferit de gravetat per un Yak-1 a l’oest de Rostov. En aquell moment Rall havia obtingut 28 victòries.
En el nord de l’Àfrica:
Els alemanys varen nomenar a Albert Kesselring comandant en cap sud. El seu càrrec s’unia al de cap de la Luftwaffe en el Mediterrani però, tot i la importància del seu càrrec, no va ser un superior d’Erwin Rommel.
En els Estats Units:
A Hawai, després de l’alerta del govern nord-americà del dia anterior, un destacament mixt compost pel portaavions Enterprise, 3 creuers pesats i 9 vaixells de guerra varen sortir per entregar a l’illa de Wake un carregament d’avions.
A Argentina:
La Comissió d’Investiació d’Activitats Antiargentines va concloure que milers d’immigrants alemanys estaven controlats pel govern alemany i que molts d’ells rebien ajuda financera d’Alemanya per fomentar el Tercer Reich a Argentina.
Diari del Tercer Reich 