Dissabte:

En el Reich: 

A Alemanya:

Adolf Hitler va viatjar breument a Berlín per reunir-se amb els diferents alts càrrecs del Govern i els alts càrrecs militars. Una de les primeres reunions que va mantenir va ser amb l’arquitecte Albert Speer, que estava a favor de paralitzar les obres destinades en temps de pau per afavorir les empreses bèl·liques. Hitler li va assegurar que començaria les obres de Berlín i Nuremberg abans de que acabés la guerra i li va prometre que no deixaria que el conflicte li destrossés els seus somnis. En aquells moments Hitler ja veia que aquella guerra aniria per llarg i que potser no seria tant favorable per als seus interessos com s’havia pensat en un primer moment. Llavors, el dictador es va reunir amb el ministre Joseph Goebbels. Molt animat i amb un caràcter optimista, el dictador li va afirmar que creia que en el front oriental tot anava bé, tot i el revés del general Ewald von Kleist en perdre la ciutat de Rostov, i li va confirmar que no tenia dubtes de que els soviètics havien perdut la majoria dels seus grans centres armamentistes, assegurant que aquest era l’objectiu de l’operació. Tenia l’esperança de realitzar més avanços cap a Moscou, però reconeixia que envoltar la ciutat era impossible en aquells moments. Hitler era del parer de que el no podien aconseguir aquest any ho aconseguirien el següent.

Mentre el temps empitjorava en el front oriental, Hitler es va reunir amb el seu assistent Gerhard Engel per dir-li que havien començat la guerra amb un mes de retràs i que això acabaria portant problemes. Després es va reunir amb el comte Galeazzo Ciano, a qui li va explicar que la resistència que oferia Rússia no era pels seus homes sinó pel temps i el terreny d’aquella zona. Hitler encara confiava en que el temps milloraria, tot i que no parava de nevar, i creia que amb sis setmanes de bon temps es podria conquerir Moscou. El dictador també volia que la Wehrmacht avancés cap al Caucas per destruir la flota del Mar Negre i conquerir Iran i Iraq, i en aquest avanç volia el suport de les tropes italianes.

Hitler també es va reunir en aquella jornada amb el caps militars Wilhelm Keitel, Alfred Jodl, Walther von Brauchitsch i altres dirigents militars. També es va reunir amb  el ministre d’Armament Fritz Todt, que havia concertat prèviament una reunió amb ell per parlar de l’armament, i amb Walter Rohland, que estava al càrrec de la producció de carros de combat i que acabava de tornar del front. Rohland el va informar de la superioritat de la producció soviètica de carros blindats i el va advertir, basant-se en l’experiència d’un seu viatge als Estats Units el 1930, de l’immens poder armamentístic que li aniria a encontra a Alemanya si els nord-americans entraven en guerra. Li va recomanar que comencés a buscar una solució política per acabar amb la guerra. Todt, conjurat amb Rohland, li va explicar que la indústria anglosaxona era superior a l’alemanya i que no tenien possibilitats de victòria. El ministre també li va voler fer veure que la Wehrmacht no estava preparada per lluitar contra els soviètics en ple hivern i estava convençut de que aquest fet només portaria futures derrotes. De fet, tenia raó, perquè Hitler havia previst temps enrere que la guerra al front de l’Est la guanyaria abans de l’hivern i no va preparar a les seves tropes per aguantar temperatures inferiors a 30 graus sota zero, que eren les que hi havia en aquell moment. Quan Todt li va afirmar que la guerra ja no es podia guanyar per mitjans militars, Hitler, amb certa calma, li va preguntar com podia acabar amb la guerra. Todt li va respondre que només podia acabar amb una solució política. Hitler va romandre en silenci.

A la nit, Hitler tornava al seu quarter general de Rastenburg, on va rebre més males notícies del front.

---

Reinhard Heydrich va ordenar-li a Adolf Eichmann que redactés una invitació destinada a dotze alts funcionaris dels ministeris del govern juntament amb els alts comandaments de les SS i la RSHA i altres organismes directament implicats per una conferència que s’havia de celebrar a Wannsee el 9 de desembre de 1941, conferència que finalment es va posposar pel 20 de gener de 1942 per culpa de l’atac de Pearl Harbor, per parlar de la “qüestió” jueva. La invitació que va redactar deia:

El 31 de juliol de 1941, el mariscal del Gran Reich alemany (Hermann Göering) em va encarregar, amb l’ajuda de les demés autoritats principals, prendre totes les mesures organitzatives i tècniques necessàries per aconseguir una solució integral de la qüestió jueva, així com proporcionar-li quan abans una proposta integral.

Heydrich va acompanyar la invitació  amb còpies de la carta que Göering l’hi havia enviat aquell 31 de juliol.

---

A Nuremberg, membres de la Gestapo, les seves secretàries i les senyores de la neteja es varen reunir per celebrar una festa després de deportar als primers mil jueus de la ciutat. Mentre un taverner local servia les begudes, el grup picava del menjar robat als jueus que havien sigut deportats, feia mofa dels articles trobats en les bosses de mà i tots ballaven eufòrics. Només 11 d’aquests jueus varen sobreviure l’Holocaust.

A Lituània:

Mentre s’estava pensant en eliminar als jueus, a Fort IX, Kovno, com el 25 de novembre de 1941, els alemanys varen afusellar en massa als jueus alemanys que havien sigut deportats.

A Letònia:

En el gueto de Riga, Friedrich Jeckeln, un oficial alemany de les SS que havia arribat amb l’objectiu de desmantellar el gueto per ordres de Heinrich Himmler, va separar els jueus sans del gruix de la població del gueto per assassinar aquests últims l’endemà.

A Ucraïna:

Les tropes de les SS varen assassinar a 4.500 jueus en el port de Crimea de Kerch.

En el front oriental:

En el secor nord:

A la ciutat de Leningrad va començar a arribar per primer cop ajuda humanitària a través de camions humanitaris. Quan els alemanys van veure aquests camions els van atacar sense pietat, ja que no volien que ningú ajudés a la gent de la ciutat, que estava condemnada per Hitler a morir de gana. En total, les tropes alemanyes varen interceptar a 350 camions. L’objectiu de la Wehrmacht era la d’assassinar a qualsevol que ajudés a la ciutat, que es trobava encerclada pels soldats alemanys des del setembre de 1941. Cada dia morien 400 persones de gana a la ciutat.

En el sector central:

En la Batalla per Moscou, el coronel Hasso von Manteuffel va tenir que evacuar els seus homes de la 7º Divisió Blindada del cap de pont de Iakhroma, en el Canal de Moscou, per establir-se en posicions més sòlides a la riba oest del canal, ja que eren atacats per l’aviació soviètica. Al sud-oest, la 6º Divisió blindada va quedar protegida a la seva ala dreta del 56º Cos i la seva ala esquerra per les divisions d’infanteria motoritzades 14º i 36º per atacar Moscou. Però la possibilitat d’una ofensiva ràpida sobre Moscou, sortint del nord, es va veure que era inviable.

En el sector sud:

El 37º Exèrcit soviètic va obligar en el Grup d’Exèrcits Sud a retirar-se de Taganrog i els va aïllar a Rostov, a 202 quilòmetres de Moscou, entre els rius Mius i Donetz. De seguida, el mariscal de camp Gerd von Rundstedt, que veia que no tenien ni prou armes ni suficients provisions i estaven en inferioritat numèrica, va ordenar la retirada i d’aquesta manera els soviètics varen reconquerir Rostov. Però quan Hitler va tenir coneixements d’aquella ordre de retirada va enviar un telegrama al mariscal de camp Ewald von Kleist, on li explicava que la retirada de les tropes estava totalment prohibida.

A França:

Xavier Vallat va firmar el decret que instituïa la Union Générale des Israélites de France.

A Japó:

El govern japonès va fixar la data del 7 de desembre de 1941 per atacar als Estats Units. Precisament, Hiroshi Oshima va informar des de Berlín al seu Govern per informar-lo de les intencions de Hitler del dia anterior de declarar la guerra a Estats Units tant bon punt ells també la declaressin i de no firmar cap pau per separat amb els nord-americans.

Hirohito, per la seva part, es va reunir amb els seus antics primer ministres i els va demanar la seva opinió sobre les futures accions militars. Tots ells varen apostar per la guerra, però varen fer una sèrie de preguntes sobre com es podria sostenir una guerra llarga. Yonai va ser dels més prudents en demanar evitar la pobresa.

A Ceilan:

Del port de Colombo va salpar el Prince of Wales destí a Singapur per defensar-la d’un possible atac japonès. En el trajecte a l’Oceà Índic es va trobar amb el Repulse i junts varen navegar amb la seva escorta de destructors cap a Singapur.