Dimarts:

En el Reich:

A Ucraïna:

Des del quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va dirigir en un bombarder Heinkel i escortat per diversos caces al quarter general del general Ewald von Kleist a Mariupol, en el mar d’Azov, per saber en primera persona per què les seves tropes s’havien retirat de la zona quan ell havia ordenat tot el contrari. Cap al migdia va aterrar a Poltava acompanyat per Rudolf Schmundt, Heinz Linge i Theodor Morell, i va ser rebut per Von Kleist i Walter von Reichenau. Ràpidament es varen dirigir al quarter, on es varen trobar amb Josef Dietrich, que va demanar trobar-se amb Hitler. En el quarter de Von Kleist el varen posar al corrent dels informes del Grup d’Exèrcits Sud, que ell no havia vist, anteriors a l’atac contra la ciutat de Rostov. Hitler va culpar d’haver perdut la ciutat soviètica al Grup d’Exèrcit i a l’Exèrcit Panzer, però no va restituir al mariscal Gerd von Rundstedt, que havia sigut obligat a dimitir el dia anterior com a comandant del Grup d’Exèrcits Sud. El dictador va ordenar conservar la conca del Donetz.

Quan va acabar d’inspeccionar la zona va tornar a agafar a agafar un avió per tornar al seu quarter general, però el mal temps el va obligar a fer nit a Poltava, on sembla ser que les comunicacions estaven tallades, tot i que va saber que un batalló de reconeixement de la Wehrmacht havia arribat a només 19 quilòmetres de Moscou. Sense poder parlar amb l’exterior, el dictador va dir en el seu entorn que la vida individual no tenia que ser valorada a un preu gaire alt perquè si l’individu tingués importància a ulls de la Naturalesa aquesta s’encarregaria de preservar-lo. Després, Hitler va emetre una Directriu en la que ordenava a la 2º Luftotte, destinada en el front oriental, tornar al Mediterrani per garantir les comunicacions amb Líbia i Cirenàica, i també per mantenir Malta després de l’ofensiva britànica a Líbia.

El fet d’estar incomunicat aquella nit va provocar que el ministre Joachim von Ribbentrop, que estava a Berlín amb l’ambaixador Hiroshi Oshima per negociar un pacte entre els dos països per ajudar-se a combatre als Estats Units i prometre’s no firmar la pau per separat amb els nord-americans, no li pogués consultar a Hitler sobre l’estat de les negociacions i no va poder firmar el pacte amb els japonesos perquè necessitava l’aprovació del dictador.

A Alemanya:

Sospitant que alguna cosa passava amb la deportació dels jueus, Adolf Eichmann va enviar una carta a la central de la Gestapo a Düsseldorf per explicar-los que durant els transports de deportació s’havia produït una intervenció sospitosa de les autoritats i oficials de la Wehrmacht, sospitava bàsicament de l’Abwehr, de part dels jueus. Eichmann va demanar que no es permetés que els jueus quedessin exclosos del transport, a no sé que l’OKW presentés una carta confirmant que aquests jueus havien de ser utilitzats per operacions d’intel·ligència.

En un memoràndum sense firmar dirigit al general Georg Thomas, s’indicava que l’execució de la població jueva per arma de foc duta a terme pels Einsatzgruppen estava sent un fracàs. Tot i senyalar que entre juny i desembre de 1941 havien sigut executats a Ucraïna entre 150.000 i 200.000 jueus, també s’afirmava que tenia un cost econòmic i emocional massa gran.

A Polònia:

A Varsòvia va morir el mariscal polonès Edward Smigly-Rydz.

En el front oriental:

En el sector central:

En la Batalla per Moscou, les divisions panzer 3º i 4º del coronel general Heinz Guderian varen obrir un forat en les posicions avançades dels soviètics. A més, les avançades divisions Das Reich es trobaven davant Lenino i diversos elements del batalló de reconeixement de la  258º Divisió d’Infanteria varen arribar als ravals del nord-oest Moscou, en el barri perifèric de Khimki, a només 15 quilòmetres de la Plaça Roja. Però les temperatures eren molt baixes, 38 graus sota zero, i els alemanys no estaven preparats per resistir unes temperatures tan baixes, ja que no havien sigut equipats amb equips d’hivern. A la seu del OKH varen arribar aquell dia informes procedents del Grup d’Exèrcits Centre i Nord que afirmaven que les tropes havien arribat al límit de la seva resistència. Estaven afamats, gelats i malalts i no eren suficients per continuar, es va arribar a dir.

A més, els soviètics varen enviar els seus caces, tot i que els alemanys també els varen enviar. Els Il-2 Shturmovik del 65 ShAP varen caure sobre les tropes alemanyes de la 7º Divisió Blindada que s’estaven retirant des de Yajroma, al nord-oest de Moscou, i varen assegurar haver destruït prop de 100 vehicles.

En el sector sud:

Davant la liquidació indiscriminada de presoners alemanys, l’Estat Major soviètic de Sebastopol va comunicar que amonestarien a les unitats que matessin com a norma als presoners sense interrogar-los ni conduir-los a l’Estat Major de les seves respectives divisions. Segons el comunicat, només es podria matar al presoner quan oferís resistència o fugís. A més, s’avisava que l’afusellament del presoners allà on fos capturat feia escampar el temor entre els soldats alemanys que volien passar a les línies soviètiques.

A la Unió Soviètica:

Segons es va informar al Comitè de Defensa de l’Estat soviètic, les reserves de combustible de la Wehrmacht arribarien fins al febrer o el març de l’any següent i es preveia que alemanys intentessin apoderar-se dels pous petrolífers soviètics de Maikop.

A l’Àsia:

La força Z de l’almirall Tom Phillips, composta pel buc de guerra Prince of Wales i el creuer de batalla Repulse, escortada per destructors, varen arribar a la badia de Singapur.