Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va poder tornar al seu quarter general de Rastenburg després de que el dia 2 de desembre s’hagués de quedar un dia més del previst al quarter general del Grup d’Exèrcits del Sud a Poltava per culpa del mal temps. En veure’l, Wilhelm Keitel es va emocionar perquè havia patit molt per la seguretat del dictador.

A Alemanya:

A Berlín, els alemanys varen ser prudents amb el comunicat japonès del dia anterior, ja que no volien declarar la guerra als Estats Units. Però, a la tarda, Hitler, que va poder tornar al quarter general de Rastenburg després del seu viatge a Poltava per visitar el Grup d’Exèrcits del Sud, ja tenia segura la seva decisió per declarar la guerra als nord-americans. El dictador esperava que la divisió de la potència militar anglosaxona en dos escenaris bèl·lics li permetria guanyar temps per seguir intentant conquerir els seus objectius a l’Est.

---

Hermann Göering, en qualitat de president del Consell de Ministres, va firmar una ordenança sobre el dret penal contra els polonesos i els jueus en el territoris ocupats de l’Est.  Segons aquesta nova ordenança, s’imposava la pena de mort per pràcticament qualsevol infracció comesa per un jueu o un polonès. Els polonesos estaven obligats a comportar-se de conformitat amb les lleis alemanyes i a abstenir-se de tot quan atemptés contra la sobirania i la reputació del poble alemany. L’article segons especificava que els polonesos i els jueus serien sancionats quan cometessin un acte mereixedor d’un pena segons els principis fonamentals del dret penal alemany.

A Ucraïna:

A Horodenka, a primera hora del matí, els carrers i les cases varen ser envoltades per la policia sense que ningú s’ho esperés. Buscaven jueus. Mica en mica els varen anar traient de les cases i els varen congregar a la sinagoga. En total varen capturar 2.600 persones entre homes, dones i nens. Poc després els varen transportar en el bosc de Semakowce, on varen ser executats i llançats a una fossa després de ser despullats. Per executar-los, els alemanys varen col·locar una fusta que anava de banda a banda de la fosa perquè fes com de passarel·la. Els alemanys els mataven en grups de cinc. Llavors disparaven. Els nens els llançaven directament vius a la fossa.

En el front oriental :

En el sector central:

En la batalla de Moscou, que s’estava produint a 37 graus sota zero, els combats es varen produir a la zona de boscos de l’est de Tula. Els alemanys varen progressar molt poc en aquella jornada i, a més, una forta protecció de caces soviètics els va impedir continuar i, d’aquesta manera, l’avanç alemany va quedar paralitzat davant de Moscou. Günther von Kluge, el cap del Grup d’Exèrcit del Centre, va ordenar en els seus homes quedar-se en posició defensiva. Llavors, el reconeixement aeri alemany va descobrir un poderós grup soviètic que s’encaminava des de Kachira cap al sud. Els alemanys, que no anaven tan ben preparats com els soviètics per aguantar aquelles temperatures, de fet si s’aturaven era per culpa del fred i no pels soviètics, varen rebre una petita i insuficient quantitat d’abrics i mitjons de llana. Al mateix temps, la ràdio els advertia de que les temperatures encara podien continuar descendint. Durant la nit la temperatura va tornar a baixar per sota dels 30 graus sota zero. Un regiment alemany va patir 300 baixes per congelació i diversos dels ferits varen morir.

A la Unió Soviètica:

A la nit, Iosif Stalin va convidar a sopar en el general Wladislaw Sikorski en el Kremlin per parlar sobre la frontera entre Polònia i la Unió Soviètica. En aquells moments els tancs alemanys estaven maniobrant a les afores de la capital i semblava una bogeria aquella reunió. Sikorski li va comunicar que no tenia autoritat per discutir sobre aquell punt concret i que no considerava aquella acció com la més propicia. Tot i no voler parlar d’aquell tema, el general polonès li va deixar clar que pensava que després de la victòria Polònia tornaria a tenir les fronteres d’abans de la guerra. Aixecant el cap davant d’aquell pensament en veu alta, Stalin li va contestar que li agradaria alterar una mica aquestes fronteres i, somrient, li va dir que serien lleugeres alteracions. A última hora de la nit varen firmar una declaració on es tornaven a prometre una completa ajuda militar contra Hitler, el càstig dels nazis criminals i una amistat entre els dos països.

A Líbia:

Erwin Rommel va llançar un últim atac contra Tobruk, però l’arribada del 8º Exèrcit britànic el va forçar a abandonar la posició i a organitzar una replegada.

En el Pacífic:

La flota de submarins japonesa va rebre el calendari d’atac a Pearl Harbor juntament amb l’última informació meteorològica i d’intel·ligència.

A l’oceà Índic:

Gran part de la força amfíbia japonesa va salpar de Hainan, la Xina, amb l’objectiu d’envair Malàisia.