Divendres:

En el front oriental:

En el sector central:

A les portes de Moscou les temperatures eren molt baixes, arribant a 50 graus sota zero, i l’exèrcit alemany va quedar immobilitzat perquè no estaven preparats pel fred, ja que a l’estiu havien cregut que guanyarien la batalla en el front oriental abans de l’hivern i no portaven els equips necessaris per aquelles temperatures. Els soviètics, amb quatre exèrcits organitzats pel comandant Gregory Zhukov, varen aprofitar que els alemanys estaven aturats pel fred per atacar des del nord a uns soldats que estaven cansats i congelades. A més, els soviètics havien reunit 1.376 aeronaus per fer front al Grup d’Exèrcits del Centre.

A partir de les tres de la tarda va començar una dura tempesta de neu i, els soviètics, conscients de que les condicions meteorològiques no eren favorables pels alemanys, varen aprofitar-ho per atacar en massa, obligant en els alemanys a retirar-se a les a fores de Moscou, a pràcticament 250 quilòmetres, fins a tornar a la línia que havien tingut el novembre. A la nit, les divisions alemanyes més avançades varen rebre l’ordre de no fer més operacions ofensives. La 2º Divisió Blindada havia arribat fins llavors a només 16 quilòmetres al nord de Moscou. A la mateixa hora que es produïa l’ofensiva soviètica, els Grups de Panzer 3º i 2º del comandant Heinz Guderian varen tenir que renunciar al seu atac sobre Tula i varen replegar-se a les línies Istria-Klin i Don-Ulla, respectivament, per poder-se defensar. El 4º Exèrcit blindat d’Erich Hoepner i el 3º Exèrcit blindat de Georg-Hans Reinhardt, que es trobaven a només 30 quilòmetres al nord del Kremlin, es varen veure obligats a fer el mateix que Guderian. El 2º Exèrcit va informar que l’avanç del 54º i el 35º Cossos d’Exèrcit s’havia aturat pels atacs repetits de l’aviació soviètica. El comandant Hans von Luck i els seus homes controlaven encara un petit cap de pont en el costat est del canal de Yajroma, però el comandant va rebre l’ordre del general Von Funck, que no es va estar de criticar a Adolf Hitler per l’estratègia que havia seguit, de replegar-se. Von Funck li va demanar que no utilitzés la paraula retirada perquè sabia que tindria conseqüències.

A més, des de primera hora els 29º i 31º Exèrcits del Front de Kalinin, en el nord de Moscou, varen atacar al 9º Exèrcit alemany a Kalinin. El 75% de tota l’aviació soviètica que hi havia a la zona de Moscou es va dirigir a la zona de Kalinin per donar suport a l’atac.

Aquella va ser la primera victòria soviètica de la guerra, i només en el front oriental els alemanys ja contaven amb un total de pèrdues de 750.000 homes, o sigui, un 23% del conjunt dels exèrcits de tres milions i mig de soldats. Després de la derrota, Guderian va informar per telèfon al mariscal Fedor von Bock del fracàs i va criticar les últimes decisions que s’havien pres. Durant aquella nit, en el lloc de comandament del 4º Exèrcit de Günther von Kluge, Günther Blumentritt va comprendre que era el moment decisiu, però va reconèixer que en l’últim minut la seva esperança de vèncer a la Unió Soviètica el 1941 s’havia enfonsat.

En el Reich:

A Alemanya:

Després de rebre l’autorització d’Adolf Hitler, Joachim von Ribbentrop es va reunir amb Hiroshi Oshima a les tres de la matinada per firmar un tractat en el qual Alemanya es comprometia, en el cas de que els japonesos obrissin hostilitats amb Estats Units, de declarar la guerra als nord-americans i no negociar la pau per separat. A aquella mateixa hora a Roma, l’ambaixador Mackensen, per ordre de Von Ribbentrop, es va presentar al domicili del comte Galeazzo Ciano per parlar de revisar el pacte amb els japonesos. L’ambaixador volia que Ciano despertés a Benito Mussolini, però el ministre italià s’hi va negar.

A Polònia:

En el camp d’extermini de Chelmno va arribar-hi el primer transport de jueus.

---

Segons un informe del Reichskommiassariat Osland, entre el 25 i el 70% dels personers soviètics havien mort durant els trasllats.

A Ucraïna:

Els alemanys varen crear un gueto a Ialta que només duraria dues setmanes.

A Estònia:

Els alemanys varen crear el Comissariat general d’Estònia sota el lideratge de Karl Litzmann.

A Líbia:

Les forces d’Erwin Rommel continuaven atacant al 8º Exèrcit britànic, però no varen comptar amb la participació del Cos Motoritzat italià, que precisament va informar aquell dia que els seus homes estaven massa cansats i que no estaven en condicions de participar en l’atac de Rommel a Tobruk del dia següent.

En els Estats Units:

A Hawaii, després de la posada en alerta del govern nord-americà del 27 de novembre, un segon destacament compost pel portaavions Lexington, 3 creuers i 5 vaixells de guerra varen marxar rumb a Midway, i un tercer destacament va marxar rumb a l’illa Johnston, a 700 milles al sud-oest d’Oahu, deixant Pearl Harbor sense cap dels tres portaavions de la flota del Pacífic.

A Washington, el Ministeri d’Afers Exteriors japonès va enviar a la seva Ambaixada una llista amb els noms de les persones que havien de ser repatriades.

A l’oceà Índic:

El cuirassat Repulse va deixar Singapur per dirigir-se a l’Austràlia septentrional amb la intenció de persuadir la Marina de guerra australiana perquè s’unissin a la Força Z. A més, unes altres forces navals varen salpar d’Indoxina deixant aquella zona indefensa, cosa que lamentarien els següents dies.