Dimarts:

La declaració de guerra als Estats Units:

Adolf Hitler va abandonar el seu quarter general de Rastenburg per dirigir-se amb el seu tren especial cap a Berlín. Un cop va arribar a la capital del Reich es va reunir amb el seu ministre de Propaganda, Joseph Goebbels, per explicar-li que estava molt satisfet amb l’atac japonès de Pearl Harbor i li va confessar que pensava declarar la guerra als nord-americans. Llavors, Hitler, sense avisar ningú excepte Goebbels, va declarar la guerra als Estats Units d’Amèrica dos dies després de l’atac japonès a Pearl Harbor, i va donar permís als seus submarins perquè s’apropessin a la costa americana. En aquella data ja tothom donava per fet que la batalla de Moscou estava perduda, i l’exèrcit soviètic havia recuperat les poblacions de Klin i Kitvin. Però països com la Xina, Cuba, Corea, Filipines i Guatemala varen declarar la guerra tant als alemanys com als japonesos. Aquests països varen donar el seu suport als Estats Units, a canvi de que aquest els ajudés en la seva guerra contra el Japó, ja que les tropes nipones havien conquerit Bangkok, i estaven travessant Tailàndia per dirigir-se fins a Birmània. A més a més, el Comitè Nacional de la França Lliure va declarar la guerra a Japó.

La declaració de guerra alemanya li va fer un gran favor al president dels Estats Units Franklin D. Roosevelt perquè, tot i l’atac japonès i que el poble nord-americà estava molt afectat per l’atac de Pearl Harbor, res feia pensa que el Congrés nord-americà hagués declarat la guerra. La Constitució americana limitava els drets del President, i aquest no podia declarar la guerra sense l’acceptació prèvia del Congrés, a no se que el territori nacional fos atacat. Malgrat que hi havia hagut l’atac de Pearl Harbor, tampoc podia violar les lleis de neutralitat que prohibien lliurar material militar a cap país en guerra. Cal destacar que el poble nord-americà tenia l’opinió que el seu enemic principal era Japó, mentre que per al president era l’Alemanya nazi. A més, en els Estats Units hi havia un fort sentiment en contra d’Anglaterra per part de molts irlandesos nord-americans. Roosevelt va fer un discurs aquell dia on va descriure l’atac japonès com a criminal i va explicar que a partir d’aquell moment entraven en guerra per defensar els ideals i les garanties de vida dels nord-americans. El President va acabar el discurs prometen que guanyarien per la pau.

Tot i que els alemanys havien decidit donar suport a Japó, Joachim von Ribbentrop li va anunciar a l’ambaixador Hiroshi Oshima, a qui va convocar en el seu Ministeri a les onze del matí, que els termes del Pacte Tripartit no comprometien en absolut a Alemanya a declarar la guerra a Estats Units, ja que Japó era el país agressor.

---

A Washington, l’ambaixador Hans Dieckhoff va rebre l’encàrrec per part de Hitler de preparar, amb vistes al seu discurs del Reichstag, un llarg inventari de les activitats antigermàniques del president Roosevelt.

També durant aquell matí, Hans Thomsen, l’encarregat de negocis alemanys a Washington, va rebre aquell matí l’ordre de cremar tots els codis i tots els documents confidencials de l’Ambaixada. A dos quarts de dotze del matí, Thomsen va telegrafiar al seu govern per confirmar-los de que les instruccions havien sigut executades. A la nit va comunicar les seves conclusions al Ministeri d’Afers Exteriors:

Washington espera una declaració de guerra d’Alemanya en les pròximes 24 hores o, si no, la ruptura de relacions diplomàtiques.

---

Més tard, en els Estats Units es va formar un moviment anomenat American First, on va participaran el famós aviador Charles Lindbergh, que descriuria a Roosevelt com un malalt mental quan volia augmentar la producció d’avions militars. L’editorial Hearst també s’oposava als plans del President, així com també s’hi oposaven industrials com Henry Ford, que estaven molt a prop de les ideologies nacionalsocialistes i desitjaven arribar a acords comercials amb Alemanya.

En el Reich:

A Alemanya:

Hitler es va reunir amb alts dirigents del NSDAP i va repetir que estava decidit a acabar amb els jueus sense cap sentimentalisme. Goebbels va anotar en el seu Diari que no tindrien compassió dels jueus i menys ara que el poble alemany, en les seves paraules, havia perdut en el front oriental a 160.000 vides. El ministre donava la culpa als jueus d’aquestes morts.

---

Alfred Rosenberg es va reunir amb Erich Koch, que des de feia setmanes estava sent criticat per la seva política a Ucraïna. El ministre li va retreure totes les coses que no havia fet i Koch, per la seva part, va prometre lleialtat.

A Letònia:

Els alemanys varen continuar i acabar amb la matança dels jueus del gueto de Riga. Des del 30 de novembre i fins aquell dia en varen assassinar més de 25.000.

En el front oriental:

En el sector nord:

Els soviètics varen aconseguir controlar la ciutat de Leningrad, que tot i això quedaria 900 dies més bloquejada pels alemanys. L’exèrcit soviètic va recuperar a la vegada la ciutat de Tikhvin amb la seva important terminal ferroviària.

En el sector central:

Fedor von Bock, desesperat, va demanar al OKH més homes. Gregory Zhukov, al mateix temps, va cridar als seus comandants l’error tàctic que havien comès en atacar als alemanys de cara, enlloc de rodejar-los. L’objectiu havia de ser ocupar les carreteres de la rereguarda dels alemanys, va recalcar.

En els Estats Units:

El Los Angeles Times va treure en titular en la seva edició: Avions enemics interceptats sobre la costa de Califòrnia.

A l’oceà Índic:

A la costa de Malàisia, a tres quarts de dues del migdia, el submarí I-56 va descobrir els cuirassats britànics Prince of Wales i Repulse, la Força Z de l’almirall Thomas Phillips, navegant rumb nord i va transmetre la seva posició al contraalmirall Sadaichi Matsunaga, comandant de la 22º Flota aèria. Els japonesos varen creure que la flota es dirigia a Singapur, ciutat que pensaven bombardejar, i va ordenar canviar les bombes pels torpedes. Es varen enviar hidroavions des dels creuers per confirmar la seva posició i el rumb de les embarcacions britàniques. Al mateix temps, es varen enlairar bombarders estacionats a Tailàndia per localitzar els britànics i destruir-los. A dos quarts de set de la tarda, els primers avions japonesos varen descobrir, ja de retorn, a la Força Z. Quan l’almirall Kondo va veure que els 96 bombarders i avions de reconeixement que s’havien enlairat de Saigon no serien suficients per acabar amb els cuirassats britànics, va navegar ràpidament cap a les seves posicions.

Mentrestant, el submarí I-56 havia atacat al Repulse amb els seus sis torpedes, però tots varen fallar degut a la mala mar. A les nou del vespre, els britànics, sense saber que estaven sent perseguits, es varen endinsar rumb mar a dins, al sud, per evitar xocar amb les mines de les illes Tioman i Annabes. A la nit, els britànics es varen posar en alerta després de que l’almirall Thomas Phillips fos informat de que el destructor Tenedos havia sigut atacat.