Dijous:

La declaració de guerra als Estats Units:

Alemanya i Itàlia varen declarar simultàniament la guerra als Estats Units per ajudar al seu aliat del Pacte Tripartit, Japó. El ministre d’Afers Exteriors, Joachim von Ribbentrop, va fer cridar a dos quarts de tres del migdia en el seu despatx de la Wilhelmstrasse de Berlín a l’ambaixador dels Estats Units a Alemanya, Leland Morris. Von Ribbentrop es va mostrar molt distant amb l’ambaixador i ni tant sols el va convidar a asseure’s a la cadira. Dempeus, el ministre li va llegir la declaració de guerra i després li va entregar un document on li explicava els motius de per què Alemanya tenia que declarar la guerra als Estats Units. Els alemanys varen acusar als nord-americans, en particular al president Franklin Delano Roosevelt, de la declaració de guerra. Immediatament, el govern nord-americà va retirar l’Ambaixada nord-americana de Berlín. Per aquella declaració de guerra, Panamà va declarar aquell dia la guerra a Japó i Alemanya.

A les tres de la tarda, Adolf Hitler va declarar, en un discurs de 90 minuts al Reichstag, la guerra als Estats Units. El dictador va fer el discurs a les tres de la tarda perquè el poguessin sentir tant els nord-americans com els japonesos. En la primera part del discurs, Hitler va descriure els seus triomfs, dient que estava orgullós de que la Providència l’hi hagués confiat el lideratge en aquell conflicte que havia de modelar de forma decisiva no només Alemanya sinó tot Europa i fins i tot el món sencer durant els següents 500 o 1.000 anys. A continuació, Hitler va exposar la seva visió del conflicte i va mencionar que la Unió Soviètica havia estat preparant un atac contra Europa i va afirmar, tal i com els romans i els germànics havien salvat la civilització occidentals dels huns, ara Alemanya no només lluitava pels seu propi bé sinó per la defensa de tot el continent. Llavors, el dictador va explicar que havia de defensar el seu aliat en la lluita pel Pacífic, fent referència a Japó.

En la segona part del discurs, Hitler va atacar durament al president Roosevelt, acusant-lo d’estar sota el control de la comunitat jueva i els milionaris, a qui considerava responsables de la guerra per dissimular el fracàs del New Deal. El dictador va afirmar que dos presidents nord-americans havien causat un patiment inimaginable durant les passades dècades: Woodrow Wilson i Roosevelt. Wilson era el precursor de les polítiques de Roosevelt, va afirmar Hitler, que va dir que les forces que donaven suport al president nord-americà eren les mateixes contra les quals ell va lluitar. El dictador, però, els va dir que no els havia de sorprendre l’evolució dels Estats si tenien en compte la influència jueva en aquell país i que davant dels fracassos de les seves polítiques necessitaven una distracció estrangera. Llavors, en el moment àlgid del discurs, Hitler va explicar que les provocacions havien dut a Alemanya i a Itàlia a actuar i va llegir una còpia de la declaració que havia enviat aquella mateixa tarda a l’encarregat de negocis nord-americans amb una declaració de guerra oficial als Estats Units. Tot seguit, el dictador va anunciar que aquell mateix dia s’havia firmat un nou acord en el que Alemanya, Itàlia i Japó es comprometien a rebutjar un armistici o tractat de pau unilateral amb la Gran Bretanya o els Estats Units. El discurs del dictador, tot i que Joseph Goebbels va dir que havia animat molt al poble alemany, no va ser rebut amb molt entusiasme pels alemanys, que davant de la prolongació de la guerra i d’un futur incert en una nova campanya no estava per tirar coets.

A Roma, a les tres de la tarda, Benito Mussolini va pronunciar un breu discurs des del balcó del Palau Venècia, on molta gent es concentrar a la plaça, i va declarar la guerra als nord-americans.

En el Reich:

A Alemanya:

A Düsseldorf va tenir lloc la deportació de 1.007 jueus de la ciutat a Riga sota la vigilància del capità Salitter de la policia. 

En el front oriental:

En el sector central:

La Wehrmacht continuava retrocedint de Moscou davant de l’ofensiva soviètica. El 1º Cos de Cavalleria de la Guàrdia del general Pavel Belov va ocupar Stalinogorsk i es va fer amb un important botí de guerra.

A Birmània:

Japó va envair Birmània amb un destacament de dues divisions del 15º Exèrcit del tinent general Shojiro Iida, que van desembarcar a Punta Victòria, al sud de Birmània, i van avançar cap al nord.

A l’Índic:

A 120 quilòmetres al sud-est de Kuantan, on el dia anterior els japonesos varen enfonsar el Prince of Wales i el Repulse, un avió japonès va llançar dues corones de flors, una per honrar als japonesos morts i l’altra per als britànics.

En el Pacífic:

Una petita flota japonesa va intentar desembarcar per primer cop a l’illa de Wake en un segon atac amb més efectius. Però l’operació va ser un fracàs ja que els marines nord-americans varen rebutjar el desembarcament i varen enfonsar el destructor Haydate. A més, l’artilleria nord-americana va aconseguir tocar i danyar greument a les altres unitats navals. Aquell va ser l’únic intent d’invasió amfíbia per part de Japó contra una platja defensada.