Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, al migdia, Adolf Hitler es va reunir amb Joachim von Ribbentrop, Alfred Rosenberg, Joseph Goebbels, Josef Terboven i Philip Bouhler i els va assegurar que quan acabés la guerra resoldria el problema religiós perquè l’Estat fos l’amo absolut del país. Després de relatar-los de que era possible viure sense ser religiós i de posar l’exemple d’uns SS, Hitler va explicar que Jesucrist era ari i que Sant Pau havia servit de la seva doctrina per mobilitzar el món del delit per organitzar un Estat protobolxevic. Després de dir que el cristianisme era un invent de mentalitats malaltes i de criticar-la durament, concretament va difamar contra August von Galen, Hitler també va manifestar que tenia el somni de crear una situació en què tots els homes sabessin viure i morir per la conservació de l’espècie. Al final del seu discurs va fer una crítica al dictador Benito Mussolini dient que si fos ell hagués entrat al Vaticà i els hagués fet fora a tots. El líder alemany va expressar que estava convençut que els italians, com també els espanyols, estaven sota la droga del cristianisme i estava orgullós de que el poble alemany fos immune de la que considerava una malaltia.

---

Goebbels va pensar que Hitler l’havia encertat plenament declarant la guerra als Estats Units, i creia que la guerra es decidiria en les batalles de l’Atlàntic entre nord-americans i alemanys. A més, el ministre va escriure que Hitler estava decidit a realitzar una “neteja total” en relació a la qüestió jueva i que la destrucció dels jueus havia de ser una conseqüència inevitable de la guerra i que havia de ser considerada sense sentimentalismes.

Precisament, el comissari general de Rutènia, Wilhelm Kube, va afirmar que els propis jueus deportats moririen sense cap tipus de dubte les següents setmanes de fred i fam. El comissari va avisar de que els jueus podrien portar epidèmies degut el seu mal estat de salut que els podrien afectar i va deixar clar que no hi haurien vacunes ni pels jueus ni pels bielorussos.

---

Fedor von Bock li va recomanar en el mariscal Walther von Brauchitsch que Hitler decidís si el Grup d’Exèrcits Centre havia de mantenir-se ferm en la seva posició i defensar-la o iniciar la retirada. Von Bock havia afirmat obertament que en els dos casos existia el perill de que el Grup d’Exèrcits Centre s’enfonsés, però va senyalar les desavantatges d’una retirada perquè afectaria a la disciplina dels soldats. Després de saber que Hitler el destituiria, Von Bock li va presentar a Von Brauchitsch la seva petició de que el rellevessin del comandament perquè no s’havia recuperat de les conseqüències d’una malaltia. Va afirmar que es trobava físicament molt debilitat.

En el front oriental:

En el sector central:

L’exèrcit soviètic ja havia recuperat al voltant de 400 pobles que els alemanys havien conquerit i ara es trobaven al canal Moscou-Volga. Amb els cels destapats i amb temperatures de 20 graus sota zero, el 2º Exèrcit alemany va continuar retirant-se i ja no podia mantenir la línia Stalingorsk-Chatt-Upa i es replegaven darrere del Plava. Els alemanys els va agafar desprevinguts l’atac soviètic sobre l’aeròdrom de Klin. El 6º Exèrcit i els Grups Panzer 3º i 4º tampoc varen poder mantenir les seves posicions i es varen tenir que retirar.

En el Mediterrani

Al cap Bon, a les costes de Tunísia, es va produir un combat aeronaval entre les forces italianes i les forces britàniques que va acabar amb victòria britànica. Tres destructors britànics i un holandès varen enfonsar als creuers ràpids italians Alberico da Barbiano i Alberto di Gussano de 5.000 tones. Les embarcacions de guerra italianes transportaven combustible al nord de l’Àfrica i l’atac va acabar amb 900 vides. També, a davant de Messina, el submarí britànic Urge va enfonsar dues embarcacions de transport italianes i va danyar el cuirassat Vittorio Veneto, que portava subministrament, sobretot tancs, Líbia. En saber de les funestes notícies del Mediterrani, el comte Galeazzo Ciano va escriure resignat: Les desgràcies navals habituals.

En el nord de l’Àfrica:

Aparells de la RAF varen destruir un Messerschmitt Bf 109/3Trop (WNr8477) pilotat pel Oberfeldwebel Albert Espenlaub. El pilot va sobreviure l’aterratge forçós però, ja com a presoner de guerra, mentre intentava escapar el febrer de 1942 va ser disparat i abatut sense cap judici previ.

En els Estats Units:

Les autoritats nord-americanes varen requisar en els seus ports el paquebot Normandie, l’orgull de la flota francesa, així com 13 vaixells més sense avisar al Comitè Nacional de la França Lliure de Londres.

En el Pacífic:

A l’arxipèlag de les Marines, els japonesos varen ocupar la base nord-americana de Guam.