Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Adolf Hitler es va tornar a reunir amb el ministre de Territoris Ocupats, Alfred Rosenberg, per parlar de l’anomenada qüestió jueva. Quan Rosenberg li va entregar el manuscrit d’un futur discurs a la mateixa capital per tal de que li donés una ullada, Hitler li va comentar que el discurs havia sigut redactat en les circumstàncies anteriors a l’entrada de Japó a la guerra i que, per tant, havien de vigilar què deien. Rosenberg, en veure que no podien dir depèn de què, va senyalar-li que la seva postura seria no parlar de l’extermini dels jueus. El líder alemany va aprovar aquesta actitud per raons de política internacional i, un cop més, va culpar als jueus de la guerra i de totes les destruccions que hi havia hagut a la Història i, per això, va arribar a la conclusió juntament amb Rosenberg que havien de ser castigats i els primers en patir les conseqüències. El ministre llavors li va demanar que només rebés a Erich Koch, molt criticat pel seu autoritarisme a Ucraïna, davant d’ell. Hitler ho va acceptar.

Al migdia, Hitler es va reunir amb Rosenberg, Heinrich Himmler i Philipp Bouhler. Himmler i Bouhler s’havien reunit abans i el doctor l’hi hauria dit en el cap de les SS que s’havia d’executar amb rapidesa el programa de l’Operació T4. En aquella reunió varen saber de la mort de Hanns Kerrl feia dos dies. El dictador els va explicar que tot i els intents de Kerrl no es podia unir el cristianisme i el nacionalsocialisme i va afirmar que li hagués sigut més fàcil arribar a un acord amb els papes del Renaixement perquè en aquell temps protegien els artistes i va tornar a relacionar cristianisme i bolxevisme. Després d’oferir-li a Rosenberg la cartera del difunt Kerrl, que el ministre va declinar, varen continuar parlant del cristianisme. Hitler els va dir que un cop acabés la guerra solucionaria “aquest problema” i els retiraria la llicència en educació. Rosenberg li va recomanar que es llegís el llibre de Burckhardt L’època de Constantí el Gran, en que es descrivia el procés de cristianització.

Durant aquell dia, Hitler va concedir a l’ambaixador Hiroshi Oshima la Gran Creu de l’Ordre del Mèrit de l’Àguila d’Or alemanya pels seus serveis prestats.

---

De Berlín va sortir un tren amb deportats jueus direcció a Minsk. Aquest transport arribaria a la capital bielorussa el dia 18. 

En el front oriental:

En el sector central:

Els generals alemanys varen continuar retirant-se quan feia pocs dies estaven a molts pocs quilòmetres de Moscou. Desesperat per la situació, Hitler va enviar a Rudolf Schmundt i Walther von Brauchitsch al quarter general del Grup d’Exèrcits del Centre per estudiar personalment la situació. Però Hitler, que estava impacient per rebre bones notícies del front, va trucar al coronel general Friedrich Fromm, el comandant de l’Exèrcit de reserva, per demanar-li un informe sobre les divisions que es podien enviar d’immediat al front oriental. Hermann Göering i el cap de transports de la Wehrmacht, el tinent general Rudolf Gercke, varen rebre ordres d’organitzar els transports. Quatre divisions i mitja de la reserva, allistades a Alemanya ràpidament, varen ser enviades corrents al front. També es varen mobilitzar unes altres nou divisions procedents del front occidental i dels Balcans. Per si no estava ja prou abatut, Heinz Guderian li va fer arribar a Hitler una descripció pessimista de la situació i, a la nit, el dictador el va trucar per dir-li que prohibia els moviments de retirada i li va prometre reforços. Però com que la comunicació era molt dolenta, Guderian no el va entendre i li va fer repetir en més d’una ocasió el què deia perquè no l’entenia. Finalment, el general va decidir que es traslladaria al quarter general de Rastenburg quan Hitler hi fos per explicar-li personalment la situació.

A l’Atlàntic:

El comboi britànic HG76 de 32 embarcacions va sortir de Gibraltar amb destí a la Gran Bretanya, però de seguida que va ser descobert pels alemanys aquests es varen llançar contra ells en grups de submarins apostats a l’oest de l’estret, a més de tres unitats més que estaven disponibles per atacar en els ports francesos. Els britànics coneixien la presència alemanya i el comboi comptava amb tres destructors, set corbetes, dos patrullers i el portaavions auxiliar HMS Audacity, que era el primer portaavions escorta britànic utilitzat per la protecció aèria interceptant bombarders alemanys o els U-Boots.

A les Filipines:

L’almirall Hart va enviar la resta de la seva flota al sud de l’illa després de l’ocupació japonesa al nord, i va deixar-hi 2 destructors, 27 submarins i algunes unitats petites.