Dimarts:
En el Reich:
A Polònia:
Adolf Hitler va arribar al quarter general de Rastenburg des de Berlín i allí va poder copsar que la realitat en el front no era tan optimista com havia descrit el 12 de desembre en els gauleiters. Un cop instal·lat va rebre l’anàlisi del comandant Fedor von Bock, fet feia uns quants dies, en que deixava clar que una retirada podia acabar amb una tragèdia per la falta de disciplina i organització dels soldats. A la nit, Hitler va trucar en el comandant Heinz Guderian a través d’una línia plena de sorolls. El dictador li va confirmar que no hi hauria retirada, es tenia que mantenir la línia de front i s’enviarien nous reforços. Per altra part, segons Nicolaus von Below, aquella mateixa nit Hitler va decidir assumir personalment el comandament suprem de l’Exèrcit en substitució del mariscal Walther von Brauchitsch, que estava clar que aviat dimitiria. Per un moment es va pensar en noms com Erich von Manstein i Albert Kesselring, però a Hitler no li agradava Von Manstein, i Kesselring acabava d’assumir el comandament de la Luftwaffe en el Mediterrani. Com a número 2 Hitler va col·locar-hi el mariscal Günther von Kluge.
En una reunió a l’edifici governamental de Cracòvia, el governador Hans Frank, que també acabava de tornar de la capital, va dir que el Govern General s’havia de lliurar de la presència dels jueus de la mateixa manera que s’havia de fer en tot el Reich, i va assegurar que el mitjà per aconseguir-ho depenia de les mesures que adoptessin i que no havien de tenir compassió. Frank va reconèixer que els criticaven per les mesures que s’havien pres contra els jueus, però els va dir que tenia clar que només volien tenir pietat amb el poble alemany i amb ningú més sobre la terra perquè, en les seves paraules, els demés mai havien sentit pietat cap als alemanys. El Governador va deixar clar que si es guanyava la guerra però els jueus continuaven vius la victòria només seria un èxit parcial. En una pregunta retòrica que va començar dient que s’iniciaria una gran migració jueva, va preguntar si es creien que els jueus serien acomodats en pobles del Ostland, i Frank els va contestar que des de Berlín els havien respost amb la pregunta de per què els donarien tants problemes, i va concloure la seva pregunta retòrica dient que havien de destruir els jueus allà on els trobessin. Acusant-los de tots els mals, va dir que els jueus eren extraordinàriament danyosos per ells i va exclamar que eren uns perillosos paràsits. Calculava que vivien en el Govern General uns dos milions i mig de jueus, a més d’un milió més de mig jueus d’altres zones. Llavors va explicar que no els podien ni afusellar ni enverinar, però que havien de fer alguna cosa per anar disminuint aquest número en ple acord amb les instruccions que s’anessin donant per acabar amb el seu extermini. A continuació, Frank va declarar que la pena de mort dictada contra els jueus per desobediència a la prohibició d’abandonar els guetos havia de ser executada sense perdre temps. Llavors va intervenir el doctor Hummel, que va afegir que el procés de liquidació era massa lent, que estava recarregat de formalitats burocràtiques, i va demanar simplificar-ho i, per aquest motiu, va dir que havien d’estar agraïts a l’ordre de poder afusellar als jueus en els carrers.
A Alemanya:
Joseph Goebbels va rebre el comte espanyol de Mayalde per parlar de la situació d’Espanya. Quan va sortir de la trobada, el ministre va quedar molt decebut amb el comte espanyol, ja que es va negar a parlar d’una possible entrada d’Espanya a la guerra. Goebbels creia que els falangistes estaven dominats per l’Església, fet que li repugnava, igual com els modals de la burgesia espanyola.
Després, Goebbels va ser convocat al quarter general de Rastenburg perquè busqués una solució propagandística a la imminent dimissió o expulsió de Von Brauchitsch, que estava lluitant a la batalla de Moscou i s’havia retirat i no havia conquerit Moscou.
Heinrich Himmler es va llevar de molt bon humor en el quarter general de Hochwald i tot ho agraïa al seu metge Felix Kersten, a qui li va prometre que el nomenaria catedràtic, però el doctor li va demanar esperar al final de la guerra perquè en el seu país, Finlàndia, l’havien honrat amb el títol de conseller de Medicina. Parlant d’una altra qüestió, Himmler li va garantir que pensava construir el museu més gran del món a prop de Munic, on hi reuniria tots els tresors dels països conquerits.
En el front oriental:
En el sector nord:
El Grup d’Exèrcits Nord va rebre l’ordre de Hitler de que havia de defensar el front fins l’últim home.
En el sector central:
Durant aquella jornada es va informar al Grup d’Exèrcits del Centre de que no es podia acceptar les retirades generals per la pèrdua massiva d’armament pesat. La decisió de no retirar-se va ser transmesa pels generals Von Brauchitsch i Franz Halder aquella nit. Però la realitat era ben diferent i en tots els sectors del front l’exèrcit alemany es va tenir que replegar i, per la seva part, l‘exèrcit soviètic va continuar amb la seva contra-ofensiva i va recuperar la ciutat de Kalinin. Gregory Zhukov va ordenar aquell dia avançar de ple cap a l’oest.
En el sector sud:
El Grup d’Exèrcits Sud també va rebre l’ordre de mantenir el front i se li va prometre que rebria reserves de Crimea un cop caigués Sebastopol.
A Líbia:
Erwin Rommel va ordenar la retirada de tota la línia del front després de l’ofensiva britànica.
En el Pacífic:
Els japonesos varen fer entrar en servei el cuirassat Yamato.
A Borneo, la 19º Divisió japonesa va realitzar tres desembarcaments a la costa. Les forces britàniques i holandeses, que defensaven l’illa, en veure’s desbordades varen cremar les instal·lacions petrolíferes abans de retirar-se.
Diari del Tercer Reich 