Dimecres:
En el Reich:
A Polònia:
En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va parlar amb Joseph Goebbels de l’anomenada qüestió jueva i varen discutir l’evacuació dels jueus del Reich a l’Est. El dictador li va dir que abans que res, els jueus havien d’abandonar el territori del Reich.
Després, Hitler va rebre la visita de Heinrich Himmler, que provenia del quarter general d’Hochwald. El dictador li va explicar, en to pessimista, que la guerra a l’Est podria durar deu anys, afirmació que va deixar glaçat a Himmler, que no s’esperava que les coses anessin tan malament. Hitler li va reconèixer que estava lluitant contra un enemic massa gran i li va dir que havia dipositat tota la fortuna d’Alemanya en l’Exèrcit. Himmler li va preguntar per què de cara a l’exterior assegurava que tot acabaria aviat, i Hitler li va respondre que els russos no li havien donat temps per preparar al poble per una guerra tan llarga.
A la tarda, Hitler es va reunir amb Himmler i Goebbels. El dictador els va parlar i diferenciar l’antisemitisme de l’antic alcalde de Viena Karl Lueger i de Georg von Schönerer. Tot i admetre que havia rebutjat a Lueger per les seves idees cristianes i socials, el dictador els va dir que al cap de poc havia sentit un gran respecte cap a l’alcalde i el va considerar un orador formidable. A continuació, Hitler va criticar la gestió de l’alcalde de Leipzig, Dönicke, a qui va definir com un excel·lent Kreisleiter però un pèssim alcalde i el va contraposar amb l’alcalde de Rothenburg i Lindau, Siebert, i l’alcalde de Nuremberg, Liebel, a qui va definir aquest últim com una gran personalitat. Hitler els va explicar que el decebia que grans ciutats que tenien un gran passat estiguessin governades per administradors de baixa categoria, però tot i això va defensar un Estat descentralitzat.
A la nit, Hitler es va reunir només amb Goebbels i li va confessar que des del moment que havia arribat al poder s’havia plantejat s’hi tenia que conservar la cronologia cristiana o inaugurar una nova era. El dictador també li va dir que desitjava que en esperava que l’Exèrcit assimilés a poc a poc les tradicions més notables de Prússia, Baviera i Àustria i va criticar que només la Kriegsmarine portava la bandera de guerra del Reich.
A Alemanya:
Les autoritats alemanyes varen promulgar l’acte d’expropiació de l’abadia de Münsterschwarzach, que havia sigut registrada per la Gestapo el 8 de maig i s’hi havia trobat llibres prohibits pel règim, llibres que havia col·locat la mateixa Gestapo dies abans. Tots els béns de l’abadia varen anar a parar a les arques del règim.
Els dirigents de l‘Església evangèlica de Meckenburg, Turíngia, Saxònia, Nassau-Hesse, Schleswig-Holstein, Anhalt i Lübeck varen emetre col·lectivament una proclama oficial en el que declaraven als jueus incapaços de salvar-se a través del bateig, degut a, segons la seva declaració, la seva “constitució racial, pel fet de ser responsables de la guerra i de ser enemics innats del món i d’Alemanya”. En conclusió, els dirigents demanaven que es prenguessin mesures més dures contra els jueus i se’ls expulsés dels territoris alemanys, encara que s’haguessin passat al cristianisme.
A Letònia:
Aquell dia va acabar les matances de jueus iniciada el dia 15 de desembre a la platja de Skede, al nord de Liepaja.
A Ucraïna:
Els alemanys varen desmantellar el gueto de Ialta, creat el 5 de desembre, després d’acabar amb la vida de tots els ocupants.
En el front oriental:
A través d’una directiu, les tropes alemanyes varen poder formar sis legions nacionals. Armenis, àzeris, georgians, nord-caucasians, turcs i tàrtars del Volga es varen afegir als alemanys.
En el sector central:
Una gran formació de Ju-87 va atacar a la punta de llança de les forces del general Gregory Zhukov a l’oest de Tula i, segons els informes, varen destruir 13 carros de combat i al voltant de 200 vehicles.
En el sector sud:
El Grup d’Exèrcits del Sud va informar que encara que estiguessin matant a tots els jueus, no s’acabaria amb l’amenaça bolxevic. L’informe continuava relatant que les activitats bolxevics les realitzaven jueus, russos, georgians, armenis, polonesos, letons, ucraïnesos i, per tant, no es podia identificar la població jueva amb el bolxevisme com s’havia fet fins llavors.
Sis divisions d’infanteria alemanyes i dues brigades romaneses varen re-iniciar un altre atac contra la ciutat de Sebastopol. Aquest cop els alemanys tenien el suport de 1.275 canons i morters, uns 150 tancs i 300 avions, però tampoc varen poder contrarestar les defenses soviètiques.
A la Gran Bretanya:
Charles de Gaulle va prometre en els britànics que no havia ordenat a les seves tropes de la França Lliure que ocupessin les illes de Saint-Pierre-et-Miquelon.
A l’Atlàntic:
El comboi HG76 que es dirigia a Gran Bretanya era perseguit aquell matí per quatre submarins alemanys sense que els britànics se’n adonessin. Dos Marltlet que sobrevolaven el comboi varen clissar a un d’aquests submarins i varen informar de seguida al comboi. Els destructors varen obrir foc d’immediat, causant greus danys al U-131 de classe IX i obligant-lo a sortir a la superfície. En defensar-se, els bucs escorta es varen veure obligats a obrir foc amb els seus canons. La tripulació alemanya va saltar a l’aigua per no enfonsar-se amb el submarí. 44 d’ells varen ser rescatats.
A l’Àsia:
A Hong Kong, la 38º Divisió japonesa va obligar a replegar-se als defensors australians, indis, canadencs i britànics.
En el Pacífic:
Els japonesos varen continuar desembarcant a Borneo per apoderar-se dels pous petrolífers.
L’almirall Chester Nimitz va substituir a l’almirall Husband Kimmel com a comandant de la Flota del Pacífic després del desastre del 7 de desembre de 1941.
A les Filipines:
Douglas Mac Arthur va evacuar Manila i va retirar el seu Exèrcit a la península de Bataan.
Diari del Tercer Reich 