Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler es va reunir amb el ja rellevat Fedor von Bock. Segons el comandant, la trobada va ser cordial, tot i que feia temps que no opinaven igual en l’Operació.

---

En el gueto de Varsòvia, les autoritats alemanyes varen prohibir de cop en els jueus sortir al carrer pel carrer Sienna. Només podien sortir a través del carrer de Sliska, tot i que molts per aconseguir-ho tenien que enfonsar parets o fer forats en els murs, subterranis… El carrer de Sienna va ser exclòs del gueto, tot i que durant un temps es va permetre en els jueus que vivien a l’edifici que donava al carrer de Sienna, sortir per aquest carrer.

A Alemanya:

Els diaris varen publicar la cridar de Hitler i del ministre Joseph Goebbels perquè la gent entregués com a donatius per al front oriental totes les vestimentes de pell i de llana de les que es pogués prescindir. Tots els jueus que portaven l’Estrella se’ls ordenava a través de la Comunitat que entreguessin abans de les cinc de la tarda de l’endemà sense dret d’indemnització totes les vestimentes de llana i pell; posteriorment es durien a terme controls oficials per verificar que les haguessin entregat.

En el front oriental:

En el sector central:

En plena retirada, la 18º Divisió alemanya va tornar a la ribera del Vóljonov amb només 741 soldats, els altres 9.000 soldats de la Divisió havien mort.

---

La Luftwaffe va destruir 4 carros de combat i 60 vehicles a motor soviètics.

A Palestina:

Un informe de l’Agència Jueva a Ginebra va ser enviat a Jerusalem on es parlava que l’atac a l’Est dels alemanys podria comportar el cessament de l’expulsió dels jueus del Reich degut a les dificultats de transport i a la necessitat d’utilitzar tots els treballadors disponibles en les fàbriques alemanyes. Al mateix temps, l’informe advertia de que també hi podrien haver més pogroms i expulsions, tant a Alemanya com en el territoris ocupats, s’hi els alemanys veien que no podien guanyar la guerra.

En els Estats Units:

El primer ministre Winston Churchill va arribar a Washington per assistir a la conferència Arcàdia per parlar de les respectives delegacions polítiques i militars, reafirmar la prioritat estratègica d’atacar primer Alemanya i establir un Estat Major combinat per dirigir l’acció militar aliada. La Casa Blanca va preparar la visita del primer ministre amb minuciosos preparatius per seduir-lo i perquè entengués que ara eren els nord-americans qui liderarien la marxa de la guerra. Se li va reservar la millor habitació de la Casa i va disposar de grans quantitats de begudes alcohòliques que tan li agradaven i de menjars de gran qualitat. El seu viatge no va passar desapercebut a Alemanya, ja que el govern alemany va anunciar que Churchill havia marxat en avió a Washington per celebrar una conferència amb el president Franklin Delano Roosevelt.

---

Nou submarins japonesos es varen passejar sense problemes entre els estats de Washington i Califòrnia.

A les Filipines:

En el nord de Manila, a la nit, els japonesos varen desembarcar des de Formosa en el golf de Lingayen per dos punts diferents. Un dels punts va ser a la badia de Lamon, on hi va desembarcar la 16º Divisió del tinent general Susumu Morioka i en poc temps varen establir un cap de pont. L’Exèrcit del comandant Douglas MacArthur de seguida es va enfrontar a la invasió japonesa.

A Japó:

Eufòrics per les seves victòries, els japonesos varen festejar l’arribada de la 1º Esquadrilla aeronaval que havia atacat Pearl Harbor i es varen fer discursos desbordants i entrevistes. Inclús l’almirall Osami Nagano, el cap de l’Alt Estat Major de la Marina, que s’oposava a l’atac, va repetir constantment:

Yoku Yatta!, És magnífic!.

Però, en canvi, el dissenyador de l’atac, Isorku Yamamoto, no va participar en els actes de celebració perquè s’ho mirava amb prudència i pensava en el futur. En quan a Mitsuo Fuchida va ser l’heroi del dia; l’entrevistaven com una estrella de cinema i tothom el convidava a sopar, fins i tot l’emperador Hirohito el va convidar a visitar-lo per explicar-li com havia anat l’atac.