Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

A la nit, davant dels seus convidats, Adolf Hitler va defensar la dieta vegetariana i va assegurar que els gossos morien de càncer perquè s’alimentaven de carn crua. El dictador, després de defensar el darwinisme social, va confessar-los que ja no seguia totalment les organitzacions del partit nazi i va dir que era injust que li donessin les gràcies d’alguns temes quan eren obra dels seus gauleiters. Parlant de substituir alguns càrrecs, Hitler va afirmar que Julius Streicher mai havia sigut substituït tot i les seves “debilitats”, però va assegurar que sense ell Nuremberg no hauria sigut atreta pel nacionalsocialisme i va afirmar que Dietrich Eckart el tenia en gran estima. El dictador va relatar-los que Streicher havia presentat un retrat idealitzat dels jueus en la Der Stürmer, ja que, en la seva opinió, el jueu era molt més maligne, molt més desitjós de sang que la descripció que havia fet d’ell Streicher. Hitler llavors els va dir que Wilhelm Frick li havia senyalat que Streicher estava totalment desacreditat a Nuremberg, però que quan ho comprovava amb els seus propis ulls veia que quan Streicher entrava en una sala la gent l’aplaudia entusiasmada. Parlant de la crítica i com serien criticats en un futur llunyà, Hitler va admetre que segurament les noves generacions també l’atacarien a ell violentament, però també els va dir que això no l’importava. Tornant a parlar de Streicher, el dictador va assegurar que quan escrivís les seves memòries hauria de reconèixer la seva lluita i va admetre que la conquesta de Francònia era obra de Streicher. Parlant de les “faltes” de Streicher, va dir que ningú era “normal” i que molts eren considerats per les seves famílies com ovelles negres i va posar l’exemple de Richard Wagner, que havia sigut criticat per dur pijames de seda, i, tornant a parlar de si mateix, va afirmar que tant li faria que a ell el jutgessin de la mateixa manera. El líder alemany va assegurar que ningú tenia dret a fotografiar un home en la seva intimitat perquè era molt fàcil ridiculitzar-lo i va afirmar-los que havia prohibit fotografies com aquestes. Continuant parlant de Streicher, els va confessar que Streicher no tenia dots d’administrador, però va dir que ningú era perfecte en tot, que ell tampoc era un gran administrador, i que Eckart per exemple no hagués pogut dirigir l’Institut Nacional d’Arts i Lletres. Hitler també va admetre que ell hagués sigut totalment incapaç de dedicar-se a l’agricultura. Canviant radicalment de tema, Hitler va assegurar que si els seus adversaris polítics eren nobles no tenia problemes en donar-los un bon tracte i va posar els exemples de Severing, Gustav Noske, Ernst Thaelmann, de qui va dir que gaudia d’un bon tracte en el camp de concentració i que inclús tenia una casa allí, i d’Ernst Torgler, de qui va assegurar havia deixat en llibertat i va confessar-los que el trobava un home intel·ligent, tot i que creia que era el responsable de l’incendi del Reichstag del 27 de febrer de 1933. Contraposant-ho, Hitler va dir que trobava insensat per part d’Espanya perseguir els falangistes genuïns i va afirmar que ell sempre havia evitat perseguir als seus enemics.    

A Alemanya:

Es va revelar en el govern alemany que el ministre britànic d’Afers Exteriors britànic Anthony Eden havia anat a Moscou per reunir-se amb el dictador Iosif Stalin i el ministre Viatxeslav Mólotov.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

Els britànics varen començar l’Operació Antripoide que consistiria en l’assassinat de Reinhard Heydrich. L’Operació va començar aquell dia quan d’un aeroport de Londres es va enlairar un bombarder Halifax del 138º Esquadró de la RAF amb dos comandos txecs, els Rotsmistr (sergents) Jan Kubis i Josef Gabcik de l’exèrcit txec a l’exili. Els dos que varen ser llançats en paracaigudes juntament amb altres vuit comandos britànics. Per un error de navegació se’ls va llançar a Nehvizdy, a 20 quilòmetres de Praga, però com que tenien papers falsos d’identificació i anaven vestits de paisà varen aconseguir contactar amb la resistència txeca a Pilsen després d’amagar-se en una cantera abandonada.

En el front oriental:

En el sector central:

Amb el cel clar i amb una temperatura de 20 graus sota zero, el Grup d’Exèrcits del Centre va informar de que la situació en el front s’havia restablert tímidament en la majoria dels sectors. 

En el sector sud:

Els soviètics varen desembarcar a Crimea.

A Romania:

En el camp de concentració de Bogdanovka, els romanesos varen tornar a massacrar als jueus. Només en varen sobreviure 200, que varen ser obligats durant un parell de mesos a exhumar els cadàvers dels seus companys. 

A Indonèsia:

A Sumatra, les tropes japoneses varen desembarcar a l’illa per ocupar-la.