Dissabte:
En el Reich:
A Polònia:
Adolf Hitler es va reunir amb l’ambaixador japonès a Alemanya, Hiroshi Oshima. Joachim von Ribbentrop, també present a la reunió, li va confessar a l’ambaixador que estava convençut que els nord-americans tindrien problemes per reclutar marines per la guerra perquè pensava que si enfonsaven les seves embarcacions aquests tindrien por per allistar-se a la Marina. Per aquest motiu, creia que no tenien que permetre’s consideracions humanes salvant els marines que estaven nàufrags al mar. Segons Hitler, el problema més gran que tenien els nord-americans era la falta de mà d’obra. L’ambaixador japonès va aprovar les mesures de Hitler i li va dir que els japonesos també es veurien obligats a aprovar-les. Parlant de la futura estratègia, el dictador li va dir que els camps petrolífers del Caucas serien el següent objectiu en quan millorés el clima, com també els camps d’Iran i Iraq. Hitler també li va comunicar que Gran Bretanya continuava sent el seu principal enemic i estava convençut que els soviètics no els derrotarien.
Tot i pensar que els nord-americans no li causarien problemes, Hitler estava molt enfadat perquè no paraven de retrocedir en el sector central del front oriental i va posar en dubte durant aquell dia la capacitat dels generals alhora de prendre decisions difícils. Franz Halder va escriure aquell dia que de nou hi havia hagut una reunió tensa amb Hitler en la qual havia posat en dubte que els generals tinguessin el valor de prendre decisions difícils.
A la nit, Hitler es va reunir amb els seus convidats i els va dir que les SS no s’havien d’estendre en el seu allistament perquè era important mantenir-les a un nivell elevat. El dictador els va assegurar que quan tornés la pau les SS tornarien a ser un cos independent i va afirmar que la tasca de Heinrich Himmler tenia un mèrit extraordinari perquè havia imposat en els seus homes les condicions més complicades. A continuació va narrar-los la història del naixement de les SS, però els va deixar clar que havia sigut amb Himmler quan les SS varen arribar a ser una força extraordinària i va afirmar que el cap de les SS era el seu Ignasi de Loyola. Parlant de Josef Dietrich el va descriure com astut, enèrgic i brutal a la vegada, seriós i escrupolós i el va definir com una institució nacional i un dels més antics companys de lluita. El dictador els va recordar que en les eleccions del setembre 1930, quan esperava els resultats electorals a Munic, havia anat al teatre i que Adolf Müller els va convidar una ronda per haver passat de 12 escons a 107. Canviant radicalment de tema, el dictador els va confessar que no podia suportar als mestres d’escola i que havia sigut lamentable la situació de les universitats després de la Primera Guerra Mundial. Parlant de Hermann Göering, els va explicar que la primera vegada que el va sentir l’hi havia agradat i que havia sigut l’únic cap que havia sigut conduir les SA. Tot i això, Hitler els va dir que també li agradava Viktor Lutze, que estava lluitant com a voluntari en el front, a qui va definir com exemplar i va assegurar que quan tornés el faria tornar al seu costat i va recordar que tant ell com la seva esposa Inge havien vingut a Obersalzberg. A continuació, Hitler els va dir que en la vida tenien que ser optimistes perquè els pessimistes només complicaven les coses i va relatar-los que en la Gran Guerra els seus companys tots eren optimistes i que no hi havia res pitjor que un cap pessimista. Parlant de si mateix i del seu passat, Hitler va dir que mai s’havien de rendir i que s’havien d’oblidar dels dolors com una dona oblidava al cap d’un temps el dolor del part. Parlant del sexe femení, el dictador va assegurar que les dones adoraven als homes i que els homes dels països nòrdics eren tan efeminats que les seves dones feien les maletes quan es trobaven a un home dels seus (alemany) i va posar l’exemple de Carin Göering. Continuant el seu relat, Hitler va assegurar que les dones buscaven la protecció dels herois i que les noies de la prehistòria es tornaven boges pels caçadors furtius. Tornant a canviar de tema, Hitler els va confessar que l’havia estranyat que els japonesos trobessin millor soldat al britànic que el nord-americà i va recordar-los que durant la Primera Guerra Mundial els britànics no estaven acostumats al foc de l’artilleria i va afirmar que en conjunt no havien millorat des de llavors. També els va confessar que havia tingut la intenció d’atacar a l’Oest a la tardor de 1939, però que per culpa del temps no ho havia pogut fer. Parlant de la Batalla al Nord de l’Àfrica, el dictador els va relatar que era una Batalla de material i va afirmar-los que a Erwin Rommel li faltaven tancs i que per desgràcia no els podien transportar. A continuació, Hitler es va lamentar de la seva edat i va afirmar que ja no podria aguantar com abans com quan podia estar dempeus durant hores damunt del cotxe. Parlant de la salutació militar, el dictador va assegurar que havia imposat la salutació alemanya (la feixista), però que no havia volgut que l’Exèrcit el saludés de tal forma, tot i que al final l’havia tingut que introduir per culpa de Werner von Fritsch. Hitler considerava que la salutació alemanya tenia més estil i va recordar-los que l’havia introduït després de que l’adoptés Benito Mussolini i va afirmar que el mateix Luter, durant l’assemblea de Worms, havia sigut saludat d’aquesta manera. El dictador també va relatar-los que durant l’època de Frederic el Gran es saludava amb els barrets i que en l’Edat Mitjana els serfs tenien que treure’s el barret, mentre que els nobles feien la salutació alemanya. Hitler els va confessar que la primera vegada que havia vist la salutació alemanya era en la Ratsekeller de Bremen el 1921 i va recordar-los que l’havia introduït al partit nazi en el primer Congrés de Weimar i que les SS l’hi havien donat un aire marcial. Recordant aquella època va rememorar la figura de l’esposa de Max Erwin von Scheubner Richter i va lamentar que Dietrich Eckart no hagués pogut veure el seu triomf. Hitler també va augurar que l’expressió Führer en deu anys hauria adquirit un caràcter impersonal i que trobava correcte que la gent digués Mein Führer. El líder alemany considerava extraordinari amb la facilitat que la gent havia adoptat aquella paraula i va afirmar que ningú es dirigia a ell en tercera persona, però va assegurar que ell no l’havia implantat. Per aquest fet considerava la paraula Führer com un títol bell i va afirmar que estava convençut que l’expressió Mein Führer havia sorgit dels llavis d’una dona. Hitler també els va recordar que es dirigia a Paul von Hindenburg com a Herr Generalfeldmarschall enlloc de Herr Präsident, tot i que va admetre que Von Hindenburg havia donat prestigi al títol de President. Per acabar el seu discurs, Hitler va augurar que mai s’hauria d’admetre que l’autoritat de l’Estat i del NSDAP es dissociessin perquè, en la seva opinió, la direcció del poble i la de l’Estat havien de reunir-se en una mateixa persona.
El comandant Rösler, del 528º Regiment d’Infanteria, va enviar un informe al comandant en cap del 9º Exèrcit, el general Schierwind, per dir-li que a finals de juliol de 1941 havien sentit amb els seus companys uns trets a la ruta cap a Schitomir que els havien impressionat. Quan varen córrer per veure què passava varen veure que eren testimonis d’execucions de civils. El comandant li va explicar que va quedar horroritzat en veure aquells actes d’extrema crueltat on s’assassinava a dones, nens i gent gran sense contemplacions. Segons Schierwind, a un home gran li varen disparar set trets, però encara va quedar viu i quan els hi va demanar en els seus executors que li disparessin el tret de gràcia per no patir més no li varen voler donar perquè el volien veure patir fins que morís.
En el gueto de Lódz, Chaim Rumkowski va manifestar en un discurs públic davant la Casa de Cultura, que eren falsos els rumors que deien que ell havia acceptat escollir a 20.000 jueus dels centres més petits amb la condició de que el territori del gueto s’ampliés. Rumkowski els va assegurar que els alemanys li tenien confiança i prova d’allò era que havien acceptat reduir el número de deportats de 20.000 a 10.000. Rumkowski va declarar que les persones honrades no tenien res a témer.
A Varsòvia hi va morir Benjamin Zabludowski, antic membre de la Kehila de Varsòvia i membre del Consell Jueu de Varsòvia.
En el Pacífic:
Després de la Conferència d’Arcàdia, Archibald Wavell va ser nomenat comandant en cap de les forces aliades del Pacífic i va ser el responsable d’ocupar el sud-oest del Pacífic. Per reforçar encara més aquella zona que estava sent ocupada pels japonesos, Chiang Kai-shek va ser nomenat comandant en cap de les forces aliades de Xina.
A les Filipines:
Els japonesos varen ocupar la capital, Manila.
Diari del Tercer Reich 