Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, al migdia, Adolf Hitler es va reunir amb Josef Dietrich, Hans Baur, Karl Brandt i Kurt Zeitzler entre altres i va criticar els errors estratègics que havia comès l’exèrcit italià. Hitler els culpava de no haver sabut atacar als francesos el juny de 1940, de no tenir protecció contra els blindats britànics a l’Àfrica i del seu error d’haver atacat a Albània sense l’equip apropiat. Zeitzler el va informar que el regiment italià de tancs havia fet un bon contraatac. Dirigint-se a Dietrich, Hitler li va explicar que Heinrich Hoffmann sovint li demanava que visités la seva granja model, però que temia que el fotografiés passant per l’estable i servís com a publicitat per la venda de llet. Hitler els va recordar que una vegada havia escrit una carta oberta a un cerveser en que li criticava la demagògia comercial en dir que lluitava per assegurar-li en el poble el seu vas de cervesa diari i que més tard va aparèixer Max Amann anunciant-li que les cerveseries anul·laven el seu contracte publicitari amb el diari, el que representava perdre 7.000 marcs de cop i 27.000 poc després. Llavors, el dictador els va rememorar que en els primers actes del NSDAP no hi havien altaveus i els va recordar que en el Palau d’Esports de Berlín la ressonància era tal que s’havia vist obligat a cridar, que a Essen ningú l’havia pogut entendre i que a Nuremberg, en el Dia d’Alemanya de 1923, s’havia quedat afònic després de cridar davant 10.000 persones durant 20 minuts. Dirigint-se de nou a Dietrich, Hitler li va assegurar que ara en els seus viatges en avió no s’exposava a riscs inútils, però que ell sabia que abans no tenia por de res i que només una vegada havia tingut que renunciar al seu vol, tot i que a contracor seu, en el final d’una campanya després de pronunciar un discurs a Flensburg i havia de tornar a Berlín. Hans Baur va intervenir per recordar-li que havia sigut ell qui havia renunciat al vol perquè es tractava d’un viatge de nit i estaven previstes grans tempestes.

A la tarda, Hitler es va tornar a reunir amb els seus convidats, ara entre ells Dietrich i el coronel Zeitzler, i els va dir que sempre havia cregut que la utilització de tancs exigia l’existència de carreteres, però que ara, amb les batalles al nord de l’Àfrica, veia que també es podien moure al desert i va afirmar que a Erwin Rommel només li faltaven 200 tancs per tornar a agafar la iniciativa perduda. El dictador, però, preveia que els britànics retirarien part de les seves forces de l’Àfrica perquè es quedarien sense reserves. Hitler va senyalar que el problema que tenien era com obrir pas entre Sicília i Tripolitània, ja que els britànics coneixien les seves forces al Mediterrani. Llavors va defensar el projectil de càrrega buida per destruir els blindats i va dir que esperava poder-lo utilitzar de forma immediata, tot i que imaginava que els seus enemics també tinguessin aquesta arma perquè, segons ell, els italians no sabien guardar els secrets. El dictador també els va recordar que feia dos anys havia encarregat un nou canó antitanc pesat i va defensar que havien d’inventar noves armes i renovar el material sense repòs.

A la nit, Hitler es va trobar de nou amb els seus convidats, aquell cop només quedava Dietrich com a convidat especial, i els va anunciar que els jueus no creien que fos possible fer una nova Europa i va afirmar que mai s’havien pogut establir a Japó perquè aquell país sempre els havia inspirat desconfiança i per aquesta raó s’havien esforçat en mantenir la Gran Bretanya i Estats Units allunyats de Japó. Hitler llavors va lloar a l’ambaixador Hiroshi Oshima i va menysprear a la cort del Mikado. Els va recordar que els nipons no havien perdut una guerra en el seu territori i va alabar a Joachim von Ribbentrop per haver comprès l’abast del pacte que tenien amb Japó i haver sabut treure les seves conseqüències. Hitler els va confessar que l’Exèrcit hagués preferit una aliança amb la Xina. El dictador també els va dir que estava molt content d’haver dit tot el que pensava del president Franklin Delano Roosevelt i va afirmar que era un cervell malalt, el més “ximple” dels nord-americans i una humiliació pels nord-americans. Hitler va assegurar que els sud-americans odiaven als “ianquis” i no creia que els nord-americans ataquessin a les Açores. A continuació, Hitler va criticar durament l’exèrcit espanyol titllant els seus homes d’inútils, de no saber ni netejar-se les armes, i d’incapacitats i va afirmar que quan els russos els atacaven de nit eren els “indígenes” qui els tenien que despertar. Els va acusar de no haver canviat des de feia 100 anys, de ser indisciplinats i va afirmar que mentre els oficials vivien de meravella les tropes ho feien a la misèria. Parlant dels hongaresos va dir que eren uns bons auxiliars per ells, amb bons oficials, i de Romania va afirmar que només tenien un home: Ion Antonescu.

En el front oriental:

En el sector sud:

Els alemanys es varen veure obligats a acabar amb les seves maniobres sobre Sebastopol pels contraatacs soviètics sobre l’estret de Kerch.