Dimarts:
En el Reich:
A Polònia:
En el quarter general de Rastenburg, al migdia, Adolf Hitler va explicar en els seus convidats que la francmaçoneria era una empresa de corrupció i un grup d’homes que eren responsables de la guerra. El dictador els va assegurar que l’adversari de Winston Churchill era David Lloyd George, però que per desgràcia l’antic primer ministre tenia 20 anys. També va dir-los que quan Neville Chamberlain i Edouard Daladier varen tornar a les seves capitals després del Pacte de Munic haurien d’haver dissolt els seus parlaments perquè estava convençut de que s’hauria aprovat una política de pau. Hitler també els va explicar que la Gran Bretanya i França estaven perdent or i els seus havers estrangers i va culpar als jueus de tots els mals, assegurant que ells serien els responsables de la dissolució de l’Imperi britànic, tot i que va afirmar que en els jueus l’Imperi tant els hi feia.
A la tarda, Hitler es va tornar a reunir amb els seus convidats, aquest cop entre ells hi havia el general Eduard Dietl, i els va defensar l’ordre dins l’Estat. A continuació, el dictador va explicar-los que la col·lecta de llana del poble per proveir als soldats alemanys en el front oriental tenia que quedar molt clar que no existia cap frau i que cada objecte arribava al seu destí.
A la nit, un altre cop reunit amb els seus invitats, Hitler va criticar els canvis massa freqüents de personalitats com acabava de passar a Itàlia, ja que creia que no feia res més que agreujar els propis problemes. Els va reconèixer que si podia aguantar tota la responsabilitat que tenia era perquè tenia els seus col·laboradors i va afirmar que molt probablement Benito Mussolini no trobava en el seu voltant bons col·laboradors. Canviant radicalment de tema, Hitler va confessar-los de que s’hi el dimitit Walther von Brauchitsch hagués continuat unes setmanes més en el seu càrrec tot hagués acabat en una catàstrofe i el va acusar de ser un incapaç.
Hans Ulrich Rudel va ser condecorat amb la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro.
A la Unió Soviètica:
Viatxeslav Mólotov va entregar a les potències occidental uns informes que denunciaven per primer cop les violacions sistemàtiques que feien els alemanys deliberadament i conscients del dret internacional, i es detallava que es feien actes de força contra els presoners de guerra russos, saquejos i destrucció, així com actes de crueltat contra la població civil.
En els Estats Units:
Franklin Delano Roosevelt va demanar en el seu discurs sobre l’Estat de la Unió en el Congrés un crèdit extraordinari que permetés construir durant el 1942; 125.000 avions, 75.000 tancs, 35.000 canons i vuit milions de tones de vaixells. El president nord-americà va assegurar que pel 1943 les fàbriques nord-americanes construirien més de 125.000 avions i va afirmar que aquestes xifres i altres semblants de la multitud d’altres béns de guerra farien veure en els japonesos i en els alemanys “una petita idea del que havien aconseguit atacant Pearl Harbor“.
A les Filipines:
A la nit es va completar el replegament de les tropes nord-americanes i filipines a la línia defensiva de Batan. En una àrea de 32 quilòmetres d’ample per 40 de llarg es varen aplegar 15.000 soldats nord-americans i 65.000 filipins, la majoria sense experiència, així com milers de civils.