Dijous:
En el Reich:
A Alemanya:
Alfred Rosenberg va ordenar en el seu departament del seu Ministeri que a partir d’ara es farien càrrec de tot el mobiliari dels jueus que havien sigut deportats de les regions occidentals ocupades. Rosenberg va nomenar com a director del Servei Occidental el cap de la Creu Roja alemanya, Kurt von Behr, que fins llavors es dedicava al robatori d’obres d’art. Von Behr es va fer càrrec de portar tots els mobles dels jueus cap a les ciutats alemanyes. Però qui realment donava les ordres sobre els robatoris dels immobles jueus varen ser els alts comandaments de l’Exèrcit de Terra, els Oberkommando des Heeres (OKH), amb l’aprovació d’Adolf Hitler. Von Behr es va encarregar amb molta eficàcia de fer arribar ràpidament al comerç alemany articles que començaven a escassejar com roba, vestits, porcellana, estris de cuina, coberteria… Sobretot es va distribuir gran part del mobiliari jueu a les ciutats que havien sigut bombardejades.
Després de l’èxit de les donacions de peces de vestir per al front oriental, on varen arribar a reunir 67 milions de peces, Joseph Goebbels va anunciar en un discurs a través de les emissores alemanyes que aquelles donacions eren una prova convincent de la resolució amb què la nació alemanya estava disposada a dur aquella guerra a la victòria.
Segons l’informe número 15 de la RSHA, a conseqüència dels assassinats perpetuats per les SS i les forces letones del 30 de novembre fins el 9 de desembre de 1941 el número de jueus que quedaven a Riga havia quedat reduït a 2.500 persones jueves. Abans d’aquestes dates en el gueto de Riga i malvivien 29.500 jueus.
A França:
Els alemanys varen celebrar un judici contra resistents francesos que va acabar amb afusellaments.
En els Estats Units.
A Washington va concloure la Conferència Arcàdia entre nord-americans i britànics. Els dos països varen pactar crear un consell combinat de caps d’Estats Majors, i es va donar prioritat a la lluita contra Alemanya i a l’ocupació de l’Àfrica del nord francesa. Després de la Conferència, el primer ministre Winston Churchill va abandonar la Casa Blanca després de passar-hi pràcticament un mes.
A la Gran Bretanya:
Anthony Eden es va reunir amb el coronel Charles de Gaulle per exigir-li que acceptés la neutralitat de les illes de Saint-Pierre-et-Miquelon, que havia ocupat el desembre de 1941 sense el consentiment dels nord-americans, i li va demanar que les illes fossin controlades pels funcionaris Aliats. Eden el va informar que els Estats Units tenien pensat enviar a Saint-Pierre un cuirassat i dos destructors.
A la Unió Soviètica:
El diari Pravda va publicar el famós poema de Konstantin Simonov titulat Espera’m, que era cant de qui enyorava la seva llar des del front i dels que agradaven el seu retorn. El poema feia:
Espera’m, que tornaré;
tu només espera’m.
Espera’m quan les pluges de la tardor
facin que et sentís trist,
Espera quan la neu caigui el terra,
i al calor de l’estiu.
Espera per aquella a qui ningú espera
per haver-los traït ahir.
A l’Àsia:
A Java, el general britànic Archibald Wavell es va fer càrrec del comandament de les forces concentrades a l’illa. A Malàisia, els japonesos varen arribar a Johore i allí es varen enfrontar contra la 8º Divisió australiana del major general Gordon Bennett, que no va poder aturar-los.
A Japó:
El departament d’operacions de Tòquio va fer saber a l’Exèrcit de Kwantung, a Manxúria, que podia esperar l’arribada de reforços de consideració pel mes de març per cometre un atac contra la Unió Soviètica.
Diari del Tercer Reich 