Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

A la tarda, Adolf Hitler els va lloar en els seus convidats el seu Pla Quadriennal de 1936 i després va afirmar que els britànics s’adonarien que no tenien res a guanyar a Europa. El dictador preveia l’enfonsament de l’Imperi britànic i va afirmar que o bé es desinteressaven d’Europa i conservaven Orient, o passaria el contrari perquè creia que ja no podien “jugar” a dos bàndols. Estava segur de que amb un canvi de govern la Gran Bretanya decidiria abandonar Europa i estava convençut de que Winston Churchill no duraria gaire en el càrrec de primer ministre i va assegurar que en el moment que els britànics abandonessin la guerra els Estats Units s’enfonsaria econòmicament.

Més tard, amb Heinrich Himmler com a convidat especial, Hitler els va confessar que Hermann Göering volia que firmés un decret que donés poders a Stuckart i a Fritz Reinhardt per una reorganització dels serveis administratius, però que s’hi havia negat. Creia que per renovar l’administració s’havia de reduir o bé els pressupostos o bé el personal. Hitler va defensar que només hi hagués quatre impostos indirectes a pagar: l’impost sobre els articles de luxe, els drets del segell, l’impost sobre les fortunes i l’impost sobre els beneficis comercials. Pel que fa als impostos directes, pensava que el més senzill era agafar com a base el total pagat l’any anterior. Si guanyava més el contribuent havia de pagar més i si guanyava menys havia de pagar menys, però si mentia i no declarava la realitat demanava un càstig rigorós. Hitler va acusar als funcionaris de no aplicar aquestes mesures “senzilles” i va afirmar que fins i tot Hans-Heinrich Lammers defensava el seu sistema. A continuació, el dictador va mostrar-se partidari d’instal·lar els ministeris en edificis majestuosos i monumentals i va defensar el Ministeri de Propaganda per estar al “servei de tots”. Hitler va dir llavors que Franz von Papen dins de la Vicecancelleria era un home inofensiu, però inútil a la vegada. Alfred Jodl va intervenir a la conversa per assegurar que per la Wehrmacht la burocràcia havia arribat a ser una cosa espantosa. Himmler li va dir que el seu servei havia aconseguit que cada un dels seus subordinats firmés a títol personal per així cadascú assumí les seves responsabilitats i va criticar durament l’administració en les seves relacions amb el públic. Hitler li va dir que per aquest fet ell mai havia elogiat al cos de funcionaris i va demanar canviar-ne el sistema. Després de lloar al cap de les SS, el dictador va dir que pensava que el pagès podria pagar els seus impostos en espècies i va afirmar que a Rússia ho farien d’aquesta manera.

A la nit, Hitler va parlar de música i va assegurar que Tristan i Isolda sempre seria l’obra mestra de Richard Wagner i va defensar a Cosmina Wagner per ser una gran dona i va afirmar que la família Wagner l’hi havia sigut de gran ajuda en el passat. Després de dir-los que cada una de les obres de Wagner li havien proporcionat una gran alegria, el dictador els va dir que encara recordava la primera vegada que havia entrat a Wahnfried. Hitler els va relatar que es posava trist el dia següent de que s’acabés tant el Congrés de Nuremberg com el Festival de Bayreuth perquè eren especials per ell. Tot i això, els va confessar que els dies dels Congressos tenia que fer sobreesforços i va relatar-los que es retiraria el dia que ja no pogués aguantar aquella pressió. Poc després, Hitler els va confessar que la seva vida estava a les mans de poques persones. Va explicar-los que Erich Kempka, el seu xofer, tot i que en la seva opinió no era tan valent com el seu antecessor Julius Schreck, conduïa amb molta prudència i va confessar-los que parlava de cotxes amb Kempka. Parlant d’aquest entorn proper, els va dir que Hans Hermann Junge li havia demanat anar al front, que Heinz Linge era un bon noi, però poc intel·ligent i molt distret, que Bussmann que era de classe inferior i que Krause tenia una tendència a explicar vulgaritats. Hitler va afirmar que era massa tolerant amb ells, però els va dir que el que no suportava era la mentida.

A Alemanya:

A Berlín, al migdia es varen celebrar els funerals en honor al mariscal Walther von Reichenau. La cerimònia va ser organitzada pel OKH, però no va agradar gens al ministre Joseph Goebbels perquè després dels himnes nacionals els alumnes de l’Escola de Músics de l’Exèrcit varen interpretar el primer temps de la Cinquena Simfonia de Beethoven, fet que no li va agradar gens en el ministre. L’enfadada va arribar a tal extrem que li va dir en el general Rudolf Schmundt que a partir de llavors les cerimònies funeràries d’Estat les organitzaria el seu Ministeri.

A França: 

Gilbert Renauld, conegut com el coronel Rémy, el cap de la Resistència gaullista, va desxifrar en el seu pis de l’avinguda la Motte-Piquet de París, un missatge de ràdio emès des de Londres on li demanaven aconseguir com més aviat millor tots els detalles de les condicions que hi havia en una instal·lació costera d’un canal alemany a Saint-Bruneval, a prop del cap d’Antifer, a Normandia. Els britànics volien destruir aquella instal·lació alemanya.

En el front oriental:

En el sector central:

Al sud de Moscou, l’exèrcit alemany va obtenir una victòria a Soukhinitchi.

---

Els soviètics varen ascendir a tinent general a Andrei Vlasov i el varen condecorar amb L’Orde de la Bandera Roja. Vlasov es farà famós més tard per lluitar en el bàndol alemany contra els seus antics companys d’armes.

A Líbia:

Les tropes d‘Erwin Rommel continuaven atacant triomfalment a les tropes britàniques.

En el mar de Java:

Quatre destructors Aliats varen enfonsar diversos transports de tropes japoneses i varen retardar uns quants dies l’atac japonès a Java.

A les Filipines:

A Batan, Douglas MacArthur va ordenar a totes les seves tropes la retirada de la línia defensiva d’Abucay i va establir una nova línia entre les vessants dels dos volcans de la península.

A les Índies Orientals:

A petició d’Archibald Wavell, es va ampliar la circumscripció del ABDA, un comandament Aliat unificat, per incloure com a objectius de defensa Port Darwin i la costa nord-occidental d’Austràlia per tal d’impedir possibles desembarcaments japonesos que els permetés establir una base aèria en aquella zona. Però les opcions aliades a les Índies era molt complicada, i tota la guarnició de Balikpapan es va retirar sense combatre i les primeres unitats japoneses varen desembarcar a Kendari, on hi havia un excel·lent aeròdrom que permetia sobrevolar Java. A més, al matí, els aparells dels portaavions Soryu i Hiryu, en la seva primera missió després de Pearl Harbor, varen bombardejar Ambon, defensada per tropes australianes i holandeses.