Dimarts:
En el Reich:
A Polònia:
Al migdia, Adolf Hitler es va reunir amb els seus convidats, entre ells Heinrich Himmler, i va assegurar que els soldats que la Gran Bretanya havia utilitzat en les seves guerres tenien sang alemanya en la seva gran majoria. El dictador va afirmar que si un poble volia dominar el món havia d’estar disposat a pagar-ho amb la seva pròpia sang i va recordar que durant l’imperi romà els romans només varen utilitzar mercenaris quan “la seva sang” estava esgotada. Hitler llavors va tornar a relacionar el cristianisme, que l’acusava de la caiguda de l’Imperi Romà, i el bolxevisme. També va tornar a insistir de que Neville Chamberlain havia caigut un greu error en no convocar eleccions parlamentàries quan havia tornar de la Conferència de Munic perquè estava convençut de que s’hi hagués apostat per la pau en unes eleccions hagués guanyat per majoria. Els va confessar que quan va ocupar el Territori de Memel, Chamberlain l’hi havia fet saber per una tercera persona que comprenia aquella ocupació, però que no podia manifestar públicament la seva opinió. Hitler preveia la possibilitat de que el poble britànic es revoltés contra el seu govern, tot i que creia que seria una mala solució, ja que apostava perquè Oswald Mosley i els seus homes fossin alliberat i dirigissin un nou govern. Canviant de tema, el líder alemany va defensar eliminar els prejudicis de classe i apostar per estimular les persones de valor. Hitler va acusar llavors al poble britànic i altres pobles d’estar compostos de diferents races entre si i preveia que a la llarga hi hauria una guerra de races. Després de continuar apostant per destruir els perjudicis de classe, el dictador va defensar que hi hagués un màxim d’equitat en l’ordre social establert i va assegurar que el poble que no estigués disposat a lluitar per la seva supervivència seria condemnat a desaparèixer.
A la tarda, Hitler va comentar en el seu entorn que els Estats Units hauria de viure en l’abundància, però que la racionalització havia causat una gran misèria i va acusar als jueus d’haver-hi provocat aquesta pobresa. Els va relatar que quan va pujar al poder havia tingut que acomiadar a alguns alts funcionaris del Ministeri d’Economia i posar a Wilhelm Keppler perquè no entenien la seva política econòmica i no volia a “corruptes” entre els seus homes. Per aquest motiu va assegurar que havia posat en marxa el Pla Quadriennal amb Hermann Göering al capdavant i havia nomenat a Walther Funk ministre d’Economia. Després de recordar que no havia sigut fins el 1936 que havia recuperat el control dels ferrocarrils de l’Estat, abrogant les clàusules del Tractat de Versalles, el dictador els va dir que els japonesos no tenien problemes de transport perquè allà on s’instal·laven podien viure dels recursos locals i només els faltaven municions. Hitler llavors va tornar a criticar que els britànics els declaressin la guerra i un cop més va assegurar que els britànics perdrien el seu Imperi. El dictador els va recordar a continuació la re militarització de Renània i els va confessar que no havia tingut problemes en mentir a la comunitat internacional quan havia dit que s’hi no es resolia el tema com ell volia enviaria a Renània sis divisions suplementàries quan només disposava de quatre regiment. Hitler va dir que Joachim von Ribbentrop no era un company especialment agradable, però que era un home sòlid i hàbil, però va defensar que Constantin von Neurath durant l’operació de Renània havia mostrat les mateixes qualitats que l’actual ministre. Anant més enrere en el temps, el líder alemany va assegurar que el nacionalsocialisme havia sortit després de que el 1919 es firmés el Tractat de Versalles perquè havia representat la desaparició de la nació alemanya i va defensar al primer ministre David Lloyd George perquè havia declarat de que el Tractat seria l’origen d’una nova guerra. Hitler va acusar als jueus de que els polítics britànics no escoltessin al seu antic primer ministre i firmessin el Tractat i va assegurar que la Royal Navy havia estat d’acord en firmar un tractat d’amistat amb ells, tal i com volia Lloyd George. En parlar dels jueus, Hitler es va exaltar i va exclamar que havien de desaparèixer d’Europa, que havien d’anar a Rússia, i va assegurar que quan es tractava dels jueus ell ignorava tot sentiment de pietat perquè, en les seves paraules, eren “el ferment que incitava als pobles a lluitar entre si”. També va demanar que es retiressin de Suïssa i Suècia, ja que creia que eren més “perillosos” en llocs en els que es trobaven en petites quantitats i va dir, com exemple, que si es posessin 5.000 jueus a Suècia en poc temps ocuparien tots els càrrecs. Per acabar va defensar ocupar-se “d’aquesta qüestió” en un marc general europeu, ja que estava convençut de que no era suficient expulsant els jueus d’Alemanya.
A Alemanya:
A Berlín, Joseph Goebbels va tornar a conversar amb Josef Dietrich i junts varen criticar als generals alemanys que lluitaven en el sector sud del front oriental i varen considerar a la població civil de l’Est com a inferiors.
L’arquitecte Albert Speer va rebutjar la proposta d’Alfred Meyer del 24 de novembre de 1941 de construir ciutats a les zones ocupades de la Unió Soviètica per por a la uniformització de totes les ciutats. A més, Speer no volia nous projectes perquè considerava que ja tenia molta feina, ja que en aquella època s’ocupava entre altres coses de les obres dels exèrcits de Terra i Aire.
A la nit, a Berlín va sonar una alerta d’un possible atac aeri britànic que finalment no es va produir.
El SS Friedrich Jeckeln va ser condecorat amb la Creu al Mèrit de Guerra amb Espases per executar a principis de desembre a 25.000 persones en el bosc de Rumbula, a Letònia, acatant ordres del més alt nivell.
Com el 19 de gener, les SS varen deportar en camions la resta dels jueus de la ciutat de Leipzig tot i les baixes temperatures.
A la Gran Bretanya:
A Londres, a la Cambra dels Comuns, Winston Churchill va afirmar, referint-se a Erwin Rommel, que s’enfrontaven a un adversari molt hàbil i a un gran general.
A Malàisia:
Després del potent avanç japonès, el tinent general Arthur Percival va aconseguir que Archibald Wavell l’autoritzés per retirar-se a l’altre costat de l’estret de Johore i atrinxerar-se a Singapur.
A les Índies Orientals Holandeses:
Les primeres tropes japoneses de la força occidental varen desembarcar a Borneu.
Diari del Tercer Reich 