Dimecres:
En el Reich:
A Polònia:
En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va reunir amb Wilhelm Keitel i l’oficial Erhard Milch per parlar de la situació del conflicte. Després, Hitler va rebre el coronel Adolf Galland per entregar-li la creu de Cavaller pels seus mèrits militars a la Luftwaffe com a comandant dels caces alemanys. Al migdia, reunit amb Milch, Galland i Hans Jeschonnek, Hitler els va dir que quan es pensava en Frederic el Gran s’enfrontava a forces dotze vegades superiors a les seves, un es deia a si mateix: Quin gran company hagués sigut!, i va afirmar que ara eren ells qui tenien la supremacia, però que es sentia confós.
A la tarda, Hitler va dir convençut que la burgesia tenia menys fills perquè “egoistament” així havia de repartir menys i, en canvi, els obrers tenien tendència a multiplicar-se. El dictador va afirmar que França estava destinada a estancar-se, ja que les parelles només tenien dos fills i va dir que els productes de la indústria francesa eren de mala qualitat. En contraposició, Hitler va afirmar que a Alemanya no hi hauria aquest problema perquè la natalitat era alta i podrien viure perfectament gràcies als territoris conquerits de l’Est. Per aquest fet, demanava lluitar aferrissadament per conquerir aquests territoris.
A Ucraïna:
A partir d’aquest dia es varen enviar diàriament des de Berlín un tren carregat d’obrers i de maquinària a Ucraïna. La finalitat dels alemanys era la reconstrucció de les línies ferroviàries del país que havien quedat destruïdes pels soldats soviètics quan es retiraven dels soldats alemanys a mitjans del 1941. Tot i que aquest dia va començar l’enviament de forma diària, a la ciutat de Dniepropetrovsk ja hi havien arribat des de feia uns dies treballadors alemanys per començar els preparatius de la reconstrucció.
A Itàlia:
A Roma, Hermann Göering va arribar-hi en tren per reunir-se amb Benito Mussolini. El comte Galeazzo Ciano no va voler assistir a la reunió perquè estava enfadat amb els alemanys per tal i com estaven duent la guerra. Només baixa del tren, Göering va dir que estaven passant per temps difícils. En conversació amb Mussolini, el ministre va culpar de l’estancament a la Unió Soviètica als generals i es va mostrar escèptic amb que França fes una contribució útil a l’Eix, però estava convençut de que la Unió Soviètica cauria durant el 1942 i la Gran Bretanya el 1943. Göering també volia tornar a atacar Malta, però Mussolini li va replicar que no hi havia res més que es pogués fer en aquell hivern.
A la Gran Bretanya:
El ministre polonès a l’exili, Wladislaw Raczkiewicz, va entregar una nota en nom del govern polonès a l’ambaixador soviètic Bogomolov per queixar-se de la desaparició de molts milers d’oficials polonesos que no havien sigut trobats.
A Brasil:
A Rio de Janeiro va acabar la Conferència Panamericana de ministres d’Afers Exteriors. El subsecretari d’Estat nord-americà Sumner Wells va proclamar satisfet que els delegats de les vint-i-una repúbliques americanes declaraven oficialment que recomanaven conjuntament la ruptura de relacions diplomàtiques amb Alemanya, Itàlia i Japó.