Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Adolf Hitler va pronunciar un discurs al Sportpalast, ple de gom a gom, per celebrar el novè aniversari del seu ascens al poder. Abans el dictador es va reunir amb Joseph Goebbels en privat per parlar de l’últim discurs de Winston Churchill, i varen arribar a la conclusió de que el primer ministre era un home dèbil i cansat. Hitler li va recordar que al principi del conflicte tots els britànics consideraven que Churchill era un beneït, i que el mateix Neville Chamberlain li havia expressat així. Llavors, canviant de tema, el dictador li va manifestar la seva preocupació per les greus pèrdues patides per la “raça blanca” a l’est d’Àsia. Quan va acabar la trobada, Goebbels en va sortir molt satisfet perquè va veure a Hitler amb un bon aspecte físic.

Hitler i Goebbels es varen dirigir al Sportplast. El líder alemany va dir en el seu discurs continuava ferm amb la seva idea de derrotar als jueus i els britànics, i els va responsabilitzar de la guerra i va expressar la seva idea d’eliminar al poble jueu perquè creia que volien destruir la raça ària. El dictador va exclamar que tal i com havia declarat l‘1 de setembre de 1939 (No ho va dir l’1 de setembre sinó el 30 de gener de 1939, però es va equivocar un cop més expressament) aquesta guerra acabaria amb els jueus i va assegurar que per primer cop la vella llei jueva d’ull per ull, dent per dent, s’aplicaria. El líder alemany va advertir als jueus de que com més avancés la guerra més s’estendria l’antisemitisme i va dir que havia arribat l’hora que l’enemic mundial més malvat de tots els temps, referint-se als jueus, deixessin de complir el seu paper com a mínim durant 1.000 anys. Tot i que Hitler tenia informes de que la gent necessitava tornar a sentir la seva veu, el discurs va deixar un sentiment de decepció, ja que el poble esperava paraules de consol i d’ànims.

Al migdia, reunit amb Robert Ley, Reinhard Heydrich, Benno von Arent i el doctor Webber, va confessar-los que el seu adversari més perillós havia sigut Ballerstedt perquè era un dialèctic “diabòlic” i el va acusar d’estar venut als francesos. Hitler els va recordar que per haver-lo acusat de traïció havia sigut condemnat a presó i va assegurar que els juristes eren persones estúpides. Després de recordar-los el seu pas a la presó de Landsberg i com Kriebel es queixava de la falta de calefacció a les cel·les, el dictador va explicar-los que tenien que presentar a Emil Hacha com un dels grans homes que havien existit amb la condició de que deixés en els txecs un testament que els aniquilava per sempre més. Hitler va afirmar que acabarien amb els txecs si aplicaven una política dura, tot i que va dir que eren d’origen germànic i no veia impossible germanitzar-los.

---

Abans del discurs i de trobar-se amb Hitler, Goebbels va recordar a la seva editorial els grans problemes de l’any 1932, arribant a la conclusió de que no es podia aconseguir cap gran objectiu sense esforç, sense suor, sense sacrifici i sense sang. Pel ministre es demostraria qui tenia el cor fort i qui no, i va continuar amb el seu plantejament dient que en aquells moments crítics era més valuós la raó i l’intel·lecte.

---

Erwin Rommel va tornar de Bengasi i Hitler, que estava molt satisfet d’ell, el va ascendir a coronel general. Però no només Rommel va ser ascendit, Arthur Greiser, governador del Reich, va rebre el rang honorari d’Obergruppenführer de les SS i Wilhelm Koppe, el cap de les SS i la policia de la regió, va ser ascendit per Heinrich Himmler al rang de SS-Obergruppenführer i General der Polizei.

A Ucraïna:

Sepp Dietrich havia de volar amb una avioneta de guerra cap a Dniepropetrovsk per reunri-se amb els seus homes que estaven a Rostov quan l’arquitecte Albert Speer, que feia poc que se li havia ordenat de reconstruir les infraestructures d’Ucraïna, li va demanar viatjar amb ell. L’equip en que treballava Speer ja es trobava a la ciutat ucraïnesa per reparar les instal·lacions ferroviàries i només faltava que hi anés Speer. L’arquitecte es va veure obligat a viatjar a Ucraïna per la dificultat que tenien els alemanys en la reconstrucció de les línies ferroviàries per culpa dels soldats soviètics, que havien destruït les infraestructures quan es retiraven cap a Moscou, i també per culpa de la neu que va paralitzar les obres de reconstrucció. El viatge que varen emprendre en el Heinkel 111 del Staffel personal de Hitler va ser llarg i durant el trajecte varen veure els efectes destructius de la guerra. Un cop varen aterrar a Dniepropetrovsk, Speer va poder sentir les terribles temperatures baixes de la zona i es va imaginar el que devien patir les tropes alemanyes que lluitaven al front oriental.