Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, al migdia, Adolf Hitler va rebre una representació italiana que venia a la celebració de l’aniversari de l’arribada al poder. Hitler estava molt content i confiat en la victòria en el front oriental i va parlar amb animació i fermesa davant els italians. Joseph Goebbels, que també va assistir a la recepció, va demanar en els italians que després de l’acte amb Hitler assistissin a un banquet en el seu Ministeri per conversar durant una estona. Després de dinar i va haver un intercanvi de discursos, on l’ambaixador italià Dino Alfieri va parlar com a cap de la delegació italiana.

A la tarda, Hitler i Goebbels van assistir al Sport Palast, que estava ple, per pronunciar un discurs en el programat míting de celebració. Goebbels va ser el primer que va agafar la paraula per donar la benvinguda a tots els convidats italians i durant tota l’estona que va parlar el públic berlinès no va parar d’aplaudir-lo. Després va ser el torn de Hitler, que va dir que Alemanya i la Itàlia central i del nord estaven unides per la cultura (Hitler odiava la Itàlia del sud), i va intentar animar a la població que vivia amb desànim la guerra.

Després de l’acte, reunit amb els seus convidats, Hitler va assegurar-los que les colònies alemanyes havien patit la falta de mà d’obra i que per aquest fet no havien obtingut grans capital. En contraposició, el dictador va narrar-los que els britànics a l’Índia havien invertit enormes capitals en vies ferroviàries i altres mitjans de transport, fàbriques i instal·lacions portuàries perquè era obtenien un gran negoci produint cotó, però va culpar a aquest fet a l’atur forçós que hi havia a la Gran Bretanya. El dictador va assegurar que els britànics abandonarien la guerra per conservar l’Imperi, tot i que els va dir que el prestigi militar britànic s’havia reforçat amb la conquesta de Bengazi. Un cop més va acusar als jueus d’haver tingut interessos en que els britànics els combatessin. Parlant dels francesos, el dictador va assegurar que continuaven sent-los hostils, tot i que va afirmar que amb ell al capdavant els francesos mai aconseguirien els seus objectius i per aquest fet va demanar que el país estigués dividit com en aquells moments i mantinguessin una estreta amistat amb Itàlia perquè considerava que els italians estarien a favor de les seves polítiques. Recordant els diplomàtics italians amb qui s’havia reunit el dia anterior, Hitler va afirmar que eren grans homes amb qualitats de cap i va assegurar que els feixistes pagarien amb la seva sang molt més que ells. Els va confessar que el primer cop que havia sentit parlar del feixisme havia sigut el 1921, tot i que havia fundat el 1920 les SA ,i trobava extraordinari com el que ell havia construït i fet havia agafat un aspecte comparable amb el que havia passat a Itàlia. Per aquest motiu creia que estava unit fidelment a Benito Mussolini. Després de lloar Itàlia, el dictador va mostrar un cop més la seva animadversió contra els italians del sud, tot i que va assegurar que a Alemanya també hi havia un sud que no li agradava. Llavors va carregar contra els diplomàtics, tot i que entre els convidats hi havia Walther Hewel, definint-los com insuportables, falsos, hipòcrites i mentiders. A continuació va tornar a lloar la figura del dictador italià i els soldats italians, tot i que va dir que no entenia com els oficials italians podien menjar grans plats mentre els seus homes s’alimentaven de sopar d’aigua. Rememorant els seus viatges a Itàlia, Hitler va confessar-los que Roma el va subjugar i després els va recordar el seu viatge a Nàpols, on havia quedat admirat del seu port. i ho va aprofitar per criticar al rei Victor Manel III afirmant que era una persona de baix nivell a qui ningú escoltava. Parlant de l’entorn del dictador italià va dir que sentia pena per ell perquè hi havia elements decrèpits i el Vaticà.

---

Adolf Eichmann va ordenar a totes les oficines principals de la Gestapo de tot Alemanya noves ordres de deportació. Al mateix temps, el Grup A, que operava en el nord del front oriental, va comunicar a través del seu cap Franz Walter Sthalecker a Reinhard Heydrich, que havien executat a 229.052 jueus en la regió del Bàltic i a la Rússia Blanca. Aquest informe anava afegit d’un mapa titulat: Execucions de jueus dutes a terme pel Einsatzgruppe A i marcat com Assumpte Secret del Reich. En el mapa, Estònia estava marcada com a judenfrei (lliure de jueus)

---

Martin Bormann va enviar una carta a Bernhard Rust per informar-lo que continuaria la seva investigació contra el processat professor Karl Ritter von Fritsch, que havia de ser expulsat pel fet de ser Mischling de segon grau. Bormann acusava al professor de la Universitat de Munic d’ajudar als jueus.

A Malàisia:

A les vuit del matí, els japonesos varen ocupar la península de Malacca i els soldats de la Commonwealth, els supervivents de la força indi-australianes, varen abandonar el continent asiàtic i es varen replegar a l’illa de Singapur destruint el pont elevat de Johore, que unia per carretera l’illa amb el continent. Al mateix temps, les canonades que proveïen aigua a Singapur varen ser destruïdes pels japonesos. A l’illa encara hi havia dos dipòsits plens d’aigua, però estava mal preparada per una defensa seriosa.

A les Índies Orientals Holandeses:

Els japonesos varen aconseguir ocupar sense trobar-se resistència Ambon.