Dimecres:
En el Reich:
A Alemanya:
A la tarda, Adolf Hitler es va reunir, entre altres, amb Heinrich Himmler i els va confessar que creia que Carlemany era un dels grans homes de la història mundial. Després d’explicar-los la seva teoria de les condicions climàtiques a l’època antiga, els va dir que durant el mes de març li agradava sortir de Munic per anar a buscar la primavera a Renània. Parlant dels grans espais de la Unió Soviètica que volia ocupar, el dictador va assegurar que convertiren aquells terrenys en habitables perquè n’havien de treure matèries primes com el ferro, el carbó, cereals i fusta, i els va dir que hi construirien granges i autopistes. Canviant radicalment de tema, Hitler va dir que era un desgràcia que cap dels grans escriptors de la literatura alemanya no hagués agafat un protagonisme en la història imperial alemanya i que, en canvi, els britànics tinguessin un William Shakespeare. Esperava tenir millors resultats en la nova era del cinema. Seguidament, Hitler va parlar de la seva pàtria, Àustria, i va assegurar que els seus orígens austríacs li proporcionaven una situació favorable per discutir amb els seus generals, i va recordar-los que durant cinc segles Àustria havia sigut un poderós imperi amb una capital com Viena. Parlant del futur del Reich, el dictador els va explicar que agafarien als “elements germànics sans” allà on es trobessin.
El govern alemany va rebre notícies de que Miklos Horthy pretenia designar el seu fill gran com hereu. Pels alemanys aquella decisió era una desgràcia perquè creien que el fill de Horthy era amic dels jueus i, a més, estava casat amb una dona jueva.
A Txecoslovàquia:
A Praga, en una al·locució secreta, Reinhard Heydrich va parlar de la deportació d’onze milions de jueus als camps de concentració de l’Est. Al mateix temps, Heydrich li va escriure una carta a Joseph Goebbels per comunicar-li que seria impossible informar als jueus, en particular als seus representants tant nacionals com locals, de totes les mesures que havien de tenir en compte només a través del Butlletí de Notícies Jueves. Heydrich demanava relaxar aquestes instruccions, ja que a més havien sigut donades sense la seva consulta.
A Itàlia:
Al migdia es varen tornar a reunir Hermann Göering i el comte Galeazzo Ciano, però aquest cop ho varen fer a l’Hotel Excelsior. La relació entre els dos ministre era molt dolenta i, quan varen anar a sopar junts, Göering, per presumir, només va parlar de totes les joies que tenia, cosa que va indignar al ministre italià.
A Líbia:
Les forces de l’Eix havien estès massa les seves línies de comunicació i s’estaven estancant en el desert. Per contrapartida, les forces aliades varen establir una línia fortificada des de Gazala, a la costa, fins Bir Hacheim, més a l’interior.
A les Índies Orientals Holandeses:
La força d’assalt aliada liderada pel contraalmirall holandès Karel Doorman es va dirigir cap a l’estret entre Borneu i les illes Cèlebes amb la intenció de protegir la zona, però va ser descoberta a prop de Kangean per 27 avions japonesos, que varen avariar lleugerament el De Ruyter i varen obligar a dos creuers que formaven part de la formació a refugiar-se a Tijlatjap.
A Singapur:
Els britànics varen rebutjar les exigències japoneses de rendició. En aquells moments els britànics estaven enviant reforços per ajudar a defensar la base, que era considerada com inexpugnable.