Dijous:
En el Reich:
Al migdia, Adolf Hitler es va reunir amb els seus convidats i els va recordar que un dia la policia havia registrat la Casa Parda i que li havia exigit a Rudolf Hess que obrís un cofre on hi tenia uns documents molt importants. Hess els havia contestat que la clau la tenia Hitler i que es trobava a Berlín. La policia va segellar el cofre i va esperar l’arribada de Hitler, però Hess tenia una clau del cofre i el va obrir per treure’n tots els documents. Un cop Hitler va arribar de la capital, els policies varen tornar a la Casa per obrir el cofre i es varen quedar amb un pam de nas en veure’l buit. Després de rememorar-los un altre registre per part de la policia, el dictador ho va aprofitar per criticar als advocats i els va explicar que amb el temps molts d’aquests policies es varen mostrar partidaris de la seva causa. També els va recordar un episodi durant el Putsch de Munic en el qual varen tancar als membres del govern a la Vila Lehmann.
A la tarda, Hitler els va explicar en el seu entorn la seva afició per la muntanya i els va confessar que havia fet algunes excursions amb la baronessa Abegg, de qui va dir que era una dona molt intel·ligent i que els havia promès que vendria un bust de Donatello per donar part de la recaptació al NSDAP, tot i que, segons Hitler, es veia d’un hora lluny que era fals. Criticant el caràcter de la baronessa, el dictador els va dir que comprenia que el seu marit s’hagués suïcidat en el llac Königssee.
A Alemanya:
El govern alemany va rebre les xifres de les baixes produïdes per congelació en el front oriental. Fins el 20 de gener de 1942 tenien 4.000 casos de tercer grau, 1.856 d’aquest havien patit serioses amputacions, i 46.000 casos de primer i segon graus amb lesions de petita i mitjana gravetat.
Després de reunir-se amb Margarete Sommer, que treballava en l’arquebisbat de Berlín i que tenia informació sobre els jueus deportats, el bisbe Wilhelm Berning d’Osnabrück va anotar que dubtava de que cap jueu que havia sigut deportat de Berlín direcció a Kovno quedés en vida. Afirmava que els jueus transportats a Minsk i a Riga havien sigut afusellats i que tenia el convenciment que volien exterminar per complet als jueus.
En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:
Reinhard Heydrich va pronunciar un discurs davant dels seus col·laboradors més pròxims en el Protectorat i en el qual els va admetre que deportarien a Alemanya els txecs germanitzables perquè treballessin i la resta, la no germanitzabla, seien enviats molt probablement en el mar Polar, en els gulags russos, on creia que podria ser una pàtria per als jueus europeus.
En els Estats Units:
El govern nord-americà va declarar la guerra a Tailàndia. El gener el govern tailandès ja havia declarat la guerra als nord-americans.