Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

A la tarda, Adolf Hitler es va reunir amb els seus invitats i els va explicar que si a la Gran Bretanya es presentava una home “lúcid” que volgués conservar l’Imperi demanaria la pau. Els va assegurar que Eduard Daladier, Philippe Pétain i la majoria dels francesos estaven per la pau, però que un petit grup els havia arrossegat a la guerra i de la mateixa manera creia que havia passat a la Gran Bretanya. Culpava a Winston Churchill de que els britànics estiguessin en la guerra i creia que els parlamentaris no tenien la valentia de dir-li en el primer ministre el què “pensaven molts” (que marxés i es firmés la pau) perquè, segons la seva opinió, pensava que tots veien que hi hauria una derrota britànica. Els va “augurar” que un dia Churchill seria acusat d’haver traït els interessos de l’Imperi i esperava que la banca britànica s’enfonsés amb la pèrdua de els colònies de l’Extrem Orient. Després d’assegurar que cap britànic voldria continuar amb la guerra quan el país caigués en dèficit, Hitler va dir que no volia renunciar mai de la seva aliança amb el Japó. Esperava que els japonesos no volguessin dirigir l’Índia i dubtava de que volguessin ocupar Austràlia i Nova Zelanda. Culpant un cop més a Churchill d’una possible derrota de l’Imperi, el dictador els va narrar que l’entrada de Japó a la guerra els faria modificar la seva situació estratègica. Esperava arribar a un acord amb Turquia per tenir una important flota en el Mar Negre.

A Alemanya:

Fritz Todt va convocar als caps de les comissions per discutir l’establiment d’una organització que centralitzés el control de la producció i la distribució de recursos per l’economia de guerra. L’endemà es reuniria amb Hitler.

A Lituània:

Stahlecker li va demanar a Jäger que l’informés de seguida del número total d’execucions del seu Einsatzkommando 3 segons les següents categories: jueus, comunistes, partisans, malalts mentals i altres. A més, tenia que indicar el número de dones i nens. L’informe el va rebre el dia 9.

A Rutènia:

El comissari general civil, Wilhelm Kube, va explicar en una carta que volia executar a tots els deportats dels pròxims combois provinents d’Alemanya per falta d’espai i avituallament. En ella, Kube va defensar a un dels seus subordinats que s’havia oposat amb vehemència a un nou trasllat de jueus, argumentant que només empitjoraria una situació que ja era catastròfica.

En el front oriental:

Un dels exèrcits alemany va afirmar que no podia complir les ordes per la falta de gasolina.

A Indonèsia:

Una flota de combat japonesa va salpar de Kendari per ajudar als seus companys en la invasió a les Índies Occidentals Holandeses.