Dilluns:
En el Reich:
A Polònia:
Konrad Haasemann, el cap de la secció personal del desaparegut ministre Fritz Todt i conseller governamental, va volar de Berlín fins al quarter general d’Adolf Hitler a Rastenburg, Prússia Oriental, per donar tot el seu suport i confiança al nou ministre d’Armament i Munició, Albert Speer. També volia saber les opinions de Hitler sobre què s’havia de fer ara. Haasemann li va explicar a Speer que l’ajudaria a conèixer als nous col·laboradors amb qui hauria de treballar a partir d’ara, però el nou ministre va rebutjar aquell oferiment, ja que els volia conèixer sense cap tipus d’ajuda. A la nit, Speer va marxar en tren cap a Berlín per posar-se al corrent del seu nou Ministeri i començar a treballar. Speer va marxar en tren perquè no va tenir ganes de pujar en un avió.
Al migdia, Hitler es va reunir amb el seu entorn, entre ells el flamant ministre Speer, i els va assegurar que les elits britàniques, nord-americanes i els jueus eren uns explotadors. A continuació, el dictador va afirmar que era millor donar els diners de l’Església directament als arquebisbes perquè estava convençut que d’aquesta manera no es posarien en els temes d’Estat. Parlant de Berchtesgaden, el líder alemany va confessar-los que quan hi plovia per ella era una benedicció perquè podia descansar en pau contemplant el paisatge de muntanya i va defensar evitar espatllar els paisatges amb xarxes de línies d’alta tensió, amb telefèrics i demés aparells.
A la tarda, Hitler va explicar que els britànics encaixaven malament les derrotes i va afirmar que s’hi disposés d’un avió de bombardeig capaç de volar a més de 750 quilòmetres per hora ara tindria la supremacia i per aquest fet va justificar la fabricació d’aquests aparells abans que els caces. Parlant de submarins, el dictador va comentar-los que Hiroshi Oshima l’hi havia explicat de l’eficàcia dels submarins de butxaca i va criticar que els seus especialistes l’haguessin rebutjat. Dels tancs, Hitler va afirmar que si donaven 24 dels nous blindats que estava construint a Erwin Rommel aquest tindria una gran avantatge i destruiria amb facilitat els tancs nord-americans. Canviant de tema, Hitler els va narrar que s’hi haguessin pogut fer arribar els tres transports que volien que arribessin a Narvik el 1940, les seves embarcacions no s’haurien enfonsat i va criticar que no l’havien informat de que aquests transports no podien passar per aquesta zona, tot i que va assegurar que els britànics havien pogut aconseguir arribar primers al port noruec per pura casualitat i sort.
A Alemanya:
El comissari Fritz Sauckel va obtenir plens poders per agafar tota la gent que es necessités dels països ocupats per fer-la servir com a mà d’obra per Alemanya. O sigui, si Speer necessitava personal per construir maquinària de guerra en una fàbrica només havia de posar-se en contacte amb Sauckel, que li oferia tot el personal que necessités deportant obrers dels països ocupats. Aquelles persones eren tractades com esclaus.
A Berlín, Joseph Goebbels es va passar tot el dia preparant el funeral del doctor Todt.
Heinrich Himmler va tornar a parlar amb el doctor Felix Kersten sobre Suècia i els socialistes suecs, que donaven suport a una aliança amb Alemanya. Himmler estava decebut amb el Svensk socialistisk samling, la Unió Socialista sueca, SSS, de tendència nacionalsocialista, ja que creia que no eren de fiar. Un cop acabat el tractament, el doctor li va treure una llista amb els noms de les persones per les quals demanava un indult. Hi havia set holandesos, sis estonians, cinc luxemburguesos, dotze belgues i quatre francesos. Tots ells havien sigut condemnats a mort per sabotatge i activitats hostils. Himmler, després d’una discussió, va accedir a alliberar-los. Abans de que Kersten marxés, Himmler el va convidar a sopar amb ell a les onze de la nit. Varen sopar gulasch hongarès amb fideus i enciam fresc. Mentre menjaven varen tornar a parlar dels socialistes suecs i Himmler va lamentar que els socialistes finlandesos es mostressin tan contrariats amb el nacionalsocialisme. Mentre discutien si els suecs acceptarien o no està sota el control alemany, Rudolf Brandt va entrar a la sala per donar-li uns documents a Himmler i va informar que l’endemà es posarien en llibertat les 36 persones de la llista del doctor.
El professor August Hirt de la Universitat d’Estrasburg va enviar una carta al professor Rudolf Brandt per dir-li que s’havia de crear a la Universitat d’Estrasburg un equip de científics per investigar una col·lecció de cranis jueus. Hirt també trobava necessari prevenir a la Wehrmacht perquè enviés vius a tots els comissaris que capturessin del front oriental per examinar-los. Volia matar-los per després un metge o un estudiant de Medicina separés el cap de la resta del cos introduint un líquid al cap per conservar-lo per seguidament enviar-lo a Estrasburg.
A Lituània:
Contestant la demanda del 6 de febrer de Stahlecker, Jäger el va informar que fins l’1 de febrer l’Einsatzkommando 3 havia executat a 136.421 jueus, 1.064 comunistes, 56 partisans, 635 malalts mentals i 78 persones per un altre motiu. En total eren 138.272 persones que havien mort a mans d’aquest Einsatzkommando, de les quals 55.556 eren dones i 34.464 eren nens.
En els Estats Units:
A Nova York, el transatlàntic Normandie va patir un greu incendi en el moll 88. No hi va haver víctimes mortals, però el transatlàntic ja no va poder transportar a més tropes. Les autoritats varen pensar que havien sigut sabotejadors alemanys, però més tard el FBI, amb l’ajuda de la policia i els bombers, va descartar aquesta hipòtesis. Els federals varen concloure que la nau s’havia incendiat per culpa de la negligència d’un civil que havia utilitzat malament un bufador.
A Singapur:
L’aviació japonesa va controlar el cel de la ciutat espantant les defenses britàniques i els tancs varen començar a arribar a la zona defensada pels britànics. A partir de llavors, els britànics no varen tenir més remei que retrocedir.
A les Índies Orientals Holandeses:
Les tropes japoneses varen ocupar Macasar mentre les forces holandeses es retiraven cap a l’interior i començaven a desenvolupar accions de guerrilla.
Diari del Tercer Reich 