Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

A l’estació Anhalter de Berlín va arribar-hi el fèretre del desaparegut Fritz Todt, mort en un accident d’avió el 8 de febrer. A l’estació hi era present el seu substitut, el nou ministre d’Armament, Albert Speer, que estava molt emocionat per l’acte. Durant aquell matí també va arribar a la capital Adolf Hitler des del quarter general de Rastenburg després d’haver-se acomiadat del dictador romanès Ion Antonescu a l’aeròdrom de Rastenburg. Per l’ocasió, el dictador va crear el guardó a l’Ordre Alemany, que es va entregar al desaparegut Todt a títol pòstum. El guardó era un reconeixement especial de Hitler pels serveis especials prestats al NSDAP i a Alemanya.

Al migdia, Hitler es va reunir durant uns minuts amb el ministre Joseph Goebbels. El dictador estava trist per la mort del seu ministre i li va comentar a Goebbels que li afectava perdre progressivament als seus vells amics. Llavors va canviar el seu estat d’ànim i es va posar content quan va saber que els britànics estaven a punt de perdre Singapur i va elogiar, un cop més, als japonesos. Tot i això, estava preocupat pels tres vaixell de guerra; el Gneisenau, el Scharnhorst i el Prinz Eugen, que sortirien a la nit de Brest en busca d’un port segur.

A les tres de tarda varen començar els funerals d’Estat en el Saló de Mosaics de la Cancelleria amb l’assistència del Govern, del partit nazi i de la Wehrmacht. Hitler va pronunciar un emotiu discurs recordant la figura del ministre i va parlar detalladament de totes les grans obres que havia realitzat. Un cop acabat el discurs es varen treure les despulles de Todt de la Cancelleria i Hitler es va retirar per descansar.

---

Abans del funeral, Speer es va posar a treballar en el seu nou Ministeri, el Ministeri d’Armament i Munició. El subsecretari del Ministeri de l’Aire, el mariscal Erhard Milch, va demanar a Speer que estigués present a la reunió de l’endemà dels tres exèrcits de la Wehrmacht i del ministre d’Economia que es celebraria en el Ministeri de l’Aire. Speer en un principi no hi volia assistir, ja que encara no estava al cas de totes les qüestions del seu Ministeri, però ja era massa tard perquè la majoria dels empresaris de les grans indústries alemanyes ja estaven en camí per assistir a la reunió i, finalment, va tenir que acceptar anar-hi. El ministre Hermann Göering també va parlar amb Speer durant aquell dia i li va recordar les bones relacions que havien tingut en el passat (tot i que no eren tan bones com Göering es pensava o deia) i li va explicar que amb Todt havien arribat a un acord per al Pla Quadriennal per escrit i esperava que ara ell el firmés. El document que volia que firmés deixava sota el seu control les demandes de l’Exèrcit en el Pla Quadriennal. Speer no li va dir si ho firmaria o no, ja que desconfiava d’ell i sabia perfectament que Göering només volia acumular més poder. Durant tot el dia Speer va estar molt preocupat per si tenia que firmar o no aquell document i, finalment, li va consultar a Hitler quan acabava d’arribar a Berlín. El dictador li va donar tot el seu suport i li va dir que si algú es posava encontra dels seus plans o li posava dificultats per treballar tranquil ell el defensaria davant de tothom.

---

Joseph Goebbels va donar instruccions en el seu Ministeri de Propaganda per preparar diccionaris alemanys per les regions ocupades amb l’objectiu d’ensenyar i difondre l’alemany.

---

Heinrich Himmler va parlar amb el doctor Felix Kersten de Dinamarca i de Noruega en el Feldkommandostelle Hochwald i va lloar la figura de Vidkun Quisling. Però el doctor li va deixar clar que la majoria dels noruecs s’oposaven als alemanys, i Himmler li va contestar que tots aquests que es fessin anomenar patriotes serien educats en els camps de concentració alemanys, dels quals va dir que no eren tan terribles com es deia. Llavors, Himmler va manifestar la seva admiració pels danesos perquè el 9 d’abril de 1940 havien deixat passar sense problemes les tropes alemanyes.

---

Sigmund Rascher, que just aquell dia feia 33 anys, va enviar-li a Himmler el seu últim informe, designat com a secret, sobre el resultat dels seus últims experiments. El doctor li va explicar que els subjectes (presoners) amb els quals practicaven tals experiments havien sigut submergits en aigua freda a diferents temperatures i que se’ls havia tret quan la seva temperatura rectal havia arribat a 30 graus. En 8 d’aquests casos els varen estirar en un llit gran, entre dues dones despullades, i després els hi varen posar tres mantes al damunt. Un cop recuperaven el coneixement, segons Rascher, aquestes persones ja no es desmaiaven més i recuperaven la temperatura a la mateixa velocitat que escalfant-los amb mantes. Inclús quatre subjectes havien mantingut relacions sexuals amb les dones, fet que encara els havia fet recuperar més ràpid la temperatura corporal. Però Rascher també el va avisar de que un d’ells havia mort per una hemorràgia craniana i va concloure que només “els subjectes” a qui el seu estat físic els permetia les relacions sexuals s’escalfaven aviat i recuperaven amb una rapidesa sorprenent el seu benestar físic.   

A la Gran Bretanya:

L’operador de l’estació de radar X. D. 29 es va espantar quan de cop en la seva pantalla varen aparèixer 12 avions alemanys. D’immediat va trucar a les estacions de radar veïnes, que varen confirmar el què es veia i li varen dir que el número d’aparells havia augmentat i que es dirigien cap a Brighton. Segons el radar, els avions alemanys ja eren massa a prop de la costa britànica. En qüestió de minuts esquadrilles de caces britànics es varen enlairar. De seguida es varen enviar més reforços a la zona amenaçada i totes les antenes es varen enfocar cap a la ciutat de Brighton, on es creia que es dirigien els alemanys. Al cap d’uns moments, Spitfires i Hurricanes sobrevolaven la ciutat amenaçada esperant l’arribada dels alemanys per lluitar. Però la realitat era que els alemanys havien utilitzats dos solitaris Heinkel 111, que van fer creure en els britànics que eren molts més. Quan els alemanys van veure que els britànics havien caigut a la seva trampa i havien posat totes les seves defenses a Brighton, van fer retornar els dos Heinkel III i varen enviar bombarders i Junkers a la ciutat de Plymouth provocant que els britànics no ho poguessin detectar perquè els dispositius de defensa britànics es preparaven per perseguir els avions fantasmes a Brighton. Al cap de pocs minuts, els alemanys varen bombardejar amb bombes de gran calibre la ciutat de Plymouth.

A l’Atlàntic:

Els dos creuers cuirassats de batalla Gneisenau i Scharnhorst, acompanyats pel creuer Prinz Eugen, que marxaven cap al Nord des de Brest, varen ser descoberts a les 10:42 per dos pilots de Spitfires a l’oest de les platges belgues de Le Touquet, però els pilots no varen donar l’alarma als seus comandaments fins a les 11:09 i no va ser fins 16 minuts més tard quan els comandaments militars britànics varen ser informats de la sensacional notícia. A l’acte, els britànics varen enviar contra els alemanys avions bombarders i torpeders, que varen enlairar-se a Manston (Kent), i destructors i llanxes torpederes. A les 12:42, els britànics varen veure de nou les embarcacions alemanyes i varen atacar, però els alemanys varen rebutjar els seus atacants i varen esquivar els 825 torpedes de l’esquadró. Durant la tarda, un grup de bimotors Beaufort acompanyats per Hudson varen atacar amb bombes i torpedes contra els alemanys, ja en retirada. A les 15:43, cinc destructors de Harwich, sotmesos a l’intens foc dels alemanys, varen iniciar un atac amb torpedes des d’una distància de 2.700 metres, però de nou els resultats no varen ser els esperats. Al mateix temps, 242 bombarders britànics varen atacar l’esquadró alemany comandat pel vice-almirall Otto Ciliax, però només 39 d’ells varen aconseguir llançar els seus projectils a prop de l’objectiu i cap va causar greus danys. En l’atac, la RAF va perdre 17 caces dels seus 398 caces i 15 bombarders. Finalment, les embarcacions alemanyes varen aconseguir arribar als seus ports, tot i que el Scharnhorst i el Gneisenau varen arribar danyats per les mines quan varen passar per aigües de Terschelling.