Dijous:
En el Reich:
A la gran sala del Ministeri de l’Aire va començar una reunió en la qual i van ser presents 30 persones, entre elles les persones més importants de la indústria alemanya, el ministre d’Economia Walther Funk, els tres representants dels exèrcits de la Wehrmacht, el ministre d’Armament Albert Speer i col·laboradors del ministre Hermann Göering. El subsecratari del Ministeri del Aire, el mariscal Erhard Milch, va presidir la reunió i va demanar tenir els dos ministres Funk i Speer al seu costat. Milch va explicar les dificultats en què es trobaven els exèrcits i, tot seguit, van debatre sobre la productivitat de les empreses per ajudar a la maquinària de guerra. Tothom estava d’acord en treballar en la mateixa direcció per produir més en la indústria bèl·lica. Speer, que era un nou en aquell tipus de reunió, va demanar que se celebrés una altra reunió en el seu Ministeri el 19 de febrer de 1942, ja que veia que Milch, per ordres del ministre Göering que no era present a la reunió, volia fer-se amb el Pla Quadriennal i deixar el Ministeri de Speer fora d’aquell Pla. Després els assistents a la reunió es van dirigir a la sala de sessions de la Cancelleria del Reich on l’Adolf Hitler abans volia parlar amb Speer en privat al seu despatx per després dirigir-se amb els altres convidats. Per Speer era una alegria la decisió d’en Hitler de reunir-se en privat amb ell abans perquè demostrava davant d’aquella gent la confiança que li tenia. Hitler li va demanar ser informat de com havia anat la reunió, i després d’anotar unes notes tot sol es va dirigir a la sala de sessions per parlar amb els altres convidats. Hitler va parlar durant una hora sobre l’economia de guerra i va demanar que es produís un augment de la producció d’armament i va exigir que el ministre Hermann Göering no es fes amb el càrrec del Pla Quadriennal, ja que estava assignat a Speer. En acabar la reunió es va demostrar que Speer era l’home de confiança d’en Hitler i no pas Göering, que havia quedat en un segon pla. Speer en va sortir molt satisfet de la reunió i quan va finalitzar va acompanyar a en Hitler amb el ministre d’Economia Funk, que li va prometre a en el dictador que ajudaria tan com pogués a Speer en els seus objectius.
Llavors, tant Hitler com Speer es varen reunir a la sala d’estar de la Cancelleria amb el secretari Martin Bormann per parlar durant uns minuts. Quan Hitler es va retirar a una de les seves habitacions li va aconsellar abans a Speer que confiés amb la indústria alemanya perquè li va assegurar que es trobaria amb persones molt capacitades. Speer li va prometre que confiaria amb els tècnics de la indústria, però li va demanar que a partir d’ara no es tingués en compte si aquests pertanyien o no al Partit, ja que molts dels presents no hi estaven afiliats. Hitler va acceptar les propostes de Speer i li va fer anotar al secretari Bormann totes aquelles idees perquè es posessin a la pràctica. Seguidament, Speer es va reunir amb el mariscal Milch, i aquest va veure que Speer tenia molt més poder del que es pensaven. Amb un to totalment diferent del d’abans de la reunió, li va dir que a partir d’ara col·laboraria amb ell en les qüestions d’armament. Entre els dos, que el principi eren rivals per culpa del mariscal Göering, va sortir una amistat i els consells d’en Milch varen ser molt important per Speer en els primers mesos en el Ministeri.
Al migdia, Hitler va celebrar un petit banquet en honor al convidat Vidkun Quisling, que es trobava a Berlín. Hitler estava molt satisfet de que els seus vaixells de guerra haguessin pogut obrir pas per l’Atlàntic. Per la seva part, Quisling va parlar durant una bona estona amb el dictador per demanar-li que li consentís crear un exèrcit noruec, protegir per ells mateixos els seus ports i establir una Noruega lliure, cosa que Hitler va respondre evasivament. Mentre Hitler parlava amb en Quisling, Joseph Goebbels va discutir amb en Bormann sobre certes mesures internes del Partit, i junts van criticar durament a en Robert Ley i al ministre Alfred Rosenberg. Més tard, Hitler va renunciar finalment en l’Operació Lleó Marí.
A primera hora d’aquell dia el Scharnhorst, que el dia anterior s’havia escapat miraculosament juntament amb el Gneiseau i altres embarcacions dels atacs dels britànics, va arribar a Wilhelmshaven amb els motors destrossats. Els seus consorts varen arribar al port set hores més tard.
Diari del Tercer Reich 