Dissabte:
En el Reich:
A Alemanya:
A Berlín, Adolf Hitler es va reunir amb el ministre Joseph Goebbels per expressar-li un cop més la seva determinació en “netejar” Europa de jueus sense remordiments. El dictador va assegurar que els jueus havien merescut la catàstrofe que estaven patint i que a mesura que ells anessin aniquilant als seus enemics, també els jueus patirien la seva pròpia aniquilació. Hitler li va deixar anar que tenien que accelerar el procés amb una fredor implacable perquè, en la seva opinió, estaven donant un servei incalculable a una raça humana a la que la jueria havia atacat durant mil·lennis. Seguidament, el líder alemany va elogiar als japonesos pels seus combats a l’Àsia. Hitler va repetir aquestes proclames més tard davant dels seus oficials.
La determinació de Hitler de “netejar” Europa de jueus va dur a la prohibició de l’emigració jueva, que al mateix temps va comportar que aquell dia tanquessin les oficines de la Reichsvereinigung, que aconsellaven i ajudaven als emigrants.
A les onze del matí, el doctor Felix Kersten es va reunir amb l’ambaixador finlandès Toivo Mikael Kivimäki i el va informar de la seva conversació amb Heinrich Himmler del 8 i el 9 de febrer sobre una possible invasió alemanya a Suècia. L’ambaixador, amic personal del doctor, es va mostrar molt agraït i sorprès a la vegada per la informació.
Al mateix temps, Himmler va escriure una carta a l’explorador suec Sven Hedin, que no s’havien vist des del 2 de desembre de 1940 quan l’explorador li va demanar que fes alguna cosa per l’arxiduc Karl Albrecht von Habsburg, tancat a una presó alemanya. Comentant precisament aquell tema, Himmler li va dir que sobre aquell assumpte passaria el que en bona mesura fos possible que passés.
Quatre presoners comuns varen ser traslladats al camp de concentració de Dachau i es varen entrevistar amb el comandant del camp, el SS-Obersturmführer Piorkowsky. Aquests quatre homes havien de participar en uns experiments mèdics sobre els vols a gran altitud dirigits pel doctor Sigmund Rascher. Aquests quatre presoners varen ser els primers que serien obligats a participar en els experiments mèdics del Tercer Reich. Georg August Weltz, el director de l’Institut per la Medicina Aeronàutica de Munic, va proporcionar una cabina de descompressió per dur a terme tal experiment. La cabina va arribar a Dachau camuflada dins d’un camió que portava carbó.
A Polònia:
L’organització resistent la Lliga de la Lluita Armada es va transformar en el Armia Krajowa, l’AK, l’Exèrcit de l’Interior.
A l’Atlàntic:
Els cuirassats britànics Gneiseau, Scharnorst i Prinz Eugen varen travessar el pas de Calais i varen arribar a Noruega.
A la Gran Bretanya:
El govern britànic va emetre l’Ordre de Bombardeig Zonal, la qual perfilava els objectius estratègics del Comando de Bombarders de la RAF. Els bombarders tindrien a partir de llavors l’objectiu de destruir la resistència psicològica del poble alemany, així com la indústria de guerra del país. Els atacs aeris es varen dirigir contra àrees residencials per desgastar la moral civil.
A les Índies Orientals Holandeses:
Les forces japoneses d’avantguarda varen desembarcar a Banka i varen conquerir, sense trobar resistència, l’aeroport de Muntok. Per altra banda, a dos quarts de nou del matí, 700 paracaigudistes llançats en tres punts diferents, pròxims a Palembang, a la costa oriental de Sumatra, es varen encarregar d’ocupar l’últim jaciment petrolífer que els quedava en els Aliats després de perdre Balikpapan.