Diumenge:
En el Reich:
A Alemanya:
Adolf Hitler va pronunciar un discurs al Sportpalast de Berlín davant de 10.000 oficials de les SS. En el discurs, el líder alemany va dir que estava convençut de que guanyarien la guerra i va explicar que tenia la intenció de crear un poder mundial a partir del Reich alemany. El dictador va afirmar que totes les persones eren producte de la naturalesa i que aquesta només coneixia una llei; la llei que donava la vida al més fort i elimina al més dèbil, i va exigir respectar-li i no actuar contra ella perquè res canviaria.
Joseph Goebbels es va reunir amb Reinhard Heydrich per parlar de la qüestió txeca. Heydrich li va comentar que la situació en el Protectorat de Bohèmia i Moràvia era favorable per als interessos alemanys i que les seves mesures havien millorat els resultats. Goebbels va escriure en el seu Diari que la situació a Praga havia millorat molt i que les mesures de Heydrich havien produït els millors resultats. El ministre també va afirmar que Heydrich li havia dit que no era possible educar als eslaus com s’educava al poble germànic i que se’ls havia de pegar o humiliar constantment.
Alfred Rosenberg va aprovar la promulgació del Nou Ordre Agrícola que va introduir de nou la propietat privada de les terres sense per aquest motiu repartir les grans granges col·lectives instaurades pels soviètics una dècada enrere. Amb aquesta Ordre es pensava i es va aconseguir incrementar la producció d’aliments.
Els nazis varen dur a terme el primer transport de jueus per assassinar-los amb Zyklon B. Per altra banda, el govern alemany va prohibir en els jueus alemanys tenir animals de companyia.
En el Feldkommandostelle Hochwald, Gottlob Berger va preguntar-li en el doctor Felix Kersten si era cert que Heinrich Himmler volia aniquilar als jueus o si preferia que deixessin el país voluntàriament per anar a un altre lloc. Kersten, per la seva part, li va preguntar com un home com Himmler podia sentir-se obligat a realitzar una acció com aquella. El doctor li va parlar sobre les afirmacions de Himmler sobre el destí dels jueus i li va dir que cap persona del món civilitzat ho entendria. Berger li va afegir que ell preferia que els jueus fabriquessin el seu Estat en alguna part del món, però li va confessar que homes com Joseph Goebbels o Martin Bormann volien una altra cosa. Al final de la conversa, Berger li va confessar que ell el volia ajudar en els seus esforços per salvar gent, tot i que el va avisar de que les seves possibilitats eren limitades.
Precisament, aquell dia va néixer el segon fill de Himmler, Helge, el primer amb la seva ex-secretària Hedwig Potthast, que va parir a la clínica Hohenlychen de les SS. El part va ser dirigit pel metge Karl Gebhardt, que seria el padrí de la criatura, i va ser amb fòrceps. La criatura va passar quatre quilograms i mig. Hedwig es trobava malament abans del part perquè acabava de saber que el seu germà havia caigut en combat.
En el camp de Buchenwald, les SS varen tornar a convocar als Testimonis de Jehovà en el portaló del camp i els varen comunicar que s’acusava a 20 d’ells de rebel·lió per no haver observat el reglament del camp, per suborn i per desconnectar la ràdio mentre s’emetien els discursos dels representants del govern i els condemnava a tots ells a està fora amb una neu de 20 centímetres d’altura fins que quedessin defallits.
La rendició de Singapur:
A la nit, la guarnició britànica, uns 70.000 homes, sota el comandament del general Arthur Percival, el comandant de la plaça de Singapur, es varen rendir al 25º Exèrcit de Tomoyuki Yamashita, després de que aquest liderés a dos quarts de cinc de la tarda una conferència a Fort Canning, concretament en un búnquer conegut com The Battle Box. Davant la superioritat militar britànica, els seus propis homes li varen demanar a Percival que es rendís. Entre els que es van rendir també hi havien molts reclutes locals i refugiats del nord. Al mateix temps, Malàisia va firmar l’armistici amb els japonesos, que els van prometre la independència i la llibertat en la Gran Esfera de Coprosperutat del Sud-est Asiàtic. Aquella derrota britànica no va passar per alt a Goebbels, que va creure que el primer ministre Winston Churchill estava acabat. Més de 16.000 soldats britànics varen caure en mans japoneses per la rendició de Singapur i per culpa de la campanya de Malàisia 80.000 soldats entre britànics, australians, indis i voluntaris malaisians varen ser fets presoners pels japonesos. Churchill mateix va afirmar que la pèrdua de Singapur era el pitjor desastre i la capitulació més important de la història britànica.
A les Índies Orientals Holandeses:
Després del desembarcament japonès del dia anterior a Banka, les embarcacions holandeses varen ser posades en alerta, però el destructor Van Ghent es va encallar i va tenir que ser enfonsat. Poc després, a les 09:20, un dels avions japonesos procedents dels portaavions va veure a les demés naus d’assalt holandeses i, dues hores i mitja més tard, els japonesos els varen atacar. Finalment, l’almirall holandès Karel Doormann va ordenar la retirada. Les embarcacions de Doormann varen partir cinc atac aeris durant quatre hores d’atac, però en varen sortir indemnes.
En el bàndol Aliat:
El director d’Operacions Militars del War Office, el general de divisió John Kennedy, va recomanar posar fi als bombardejos sobre Alemanya per utilitzar aquells bombarders per missions a Ceilan, Birmània, Austràlia, Nova Zelanda, Índia i l’est del Mediterrani. La seva petició no va ser escoltada.
Diari del Tercer Reich 