Dimarts:

En el Reich:

Al migdia, Adolf Hitler li va explicar a Heinrich Himmler que els verdaders feixistes eren amics d’Alemanya, però va acusar a la monarquia italiana d’anar encontra dels interessos del feixisme i va afirmar que aquests aturaven tots els esforços de Benito Mussolini. El dictador va declarar que les coses no millorarien a Itàlia fins que Mussolini no hagués sacrificat a la monarquia i hagués construït un Estat autoritari i va posar la República de Venècia com un bon model a seguir pels italians. Després de mostrar un cop més la seva admiració cap a l’època Antiga, Hitler va culpar als jueus d’haver destruït llavors l’ordre natural i d’haver introduït “fraudulentament” el cristianisme. Va afirmar que un poble lliure de jueus tornaria espontàniament al seu ordre natural i que per aquest fet els japonesos no els havien deixat entrar en l’interior del país.

A la tarda, després de narrar-los que a Hongria hi havia una vida més alegre que a Àustria, al menys en l’alta societat hongaresa, Hitler va demanar conservar les grans propietats senyorials i va posar d’exemple la vila de Richard Wagner en contra posició a la casa de Wolfgang Goehte, que, en la seva opinió, donava la impressió d’una cosa morta. El dictador els va relatar que imaginava que un dia el Berghof es convertiria en un lloc turístic si no ho deixava a un familiar o no ho destruïa. Després d’explicar-los que acabava de llegir un bon article sobre el novel·lista Karl May, el seu novel·lista preferit, Hitler va demanar reeditar la seva obra i els va confessar que gràcies a l’autor havia tingut les primeres nocions de geografia, tot i que va afirmar que per culpa de la seva afició als llibres de May les seves notes escolars varen baixar. Continuant parlant de literatura, va dir que El Quixot era la paròdia més genial, afirmant que les costums espanyoles d’aquella època no havien canviat en l’època actual, i va destacar-ne les il·lustracions de Gustave Doré. Del Robinson Crusoe de Daniel Defoe, que li varen regalar per Nadal feia uns anys, va dir que recollia en un home la història de tota la humanitat. Després de parlar una estona més de les grans obres literàries i de demanar novel·les que parlessin d’una ciutat o d’una regió per fomentar-ne l’interès de la ciutat o la regió, Hitler va defensar un ball anomenat Shuhplattler perquè el considerava viril. Parlant-los amb agror com havia hagut de canviar la seva vestimenta per la seva condició política, el dictador els va confessar que havia demanat a Himmler que vestís a dos o tres unitats de la guàrdia amb el pantaló de pell, una vestimenta que en el passat li agradava posar-se.

A la Gran Bretanya:

El director adjunt de la intel·ligència de la War Office va escriure que en les conversacions amb els nord-americans, la política britànica es basava, en línies generals, en demostrar gran franquesa sense entregar dades sobre les futures operacions britàniques o les fonts d’informació. El director adjunt també va deixar clar que no es passaria material sensible que provingués de les fonts especials més secretes.