Dijous:
En el Reich:
A Polònia:
A la tarda, Adolf Hitler, reunit amb Albert Speer, Martin Bormann i Erhard Milch, va dir dirigint-se a Bormann que sempre havia detestat i odiat la neu i que ara, després de les nevades d’aquell hivern, ja sabia la raó d’aquell odi.
A la nit, Hitler va narrar-los en el seu entorn que el feia enrabiar de males maneres que quan es desembarcava a una colònia s’instal·lessin guardaries i hospitals per als “indígenes”. A continuació va assegurar que els russos no arribaven a vells i per aquest fet creia que no era necessari ni vacunar-los ni donar-los sabó, però en canvi era partidari d’entregar-los lictor i tabac. Llavors va criticar que els sacerdots es miraven amb lupa les vestimentes de les dones i va afirmar que ell no hagués intervingut a Espanya sinó hagués vist el perill del comunisme, ja que hagués exterminat el clergat espanyol i va afirmar que si l’Església recuperava el poder a Alemanya algun dia Europa tornaria a una època com a l’Edat Mitjana. Canviant radicalment de tema, el dictador va criticar que en el país no hi hagués suficients sales d’espectacles com teatres i òperes i va recordar que el primer espectacle que havia assistit després de la Primera Guerra Mundial havia sigut Peer Gynt en el Staatliche Schauspielhaus en companyia de Dietrich Eckart. Després de posar la ciutat de Leipzig com un model de ciutat cultural amb la Gewandhaus com a referent, Hitler va afirmar que ell podria viure molt bé a ciutats com Weimar o Bayreuth. Parlant ara de museus després de criticar que a Dresden no tinguessin un gauleiter “amic” de les arts”, el dictador va assegurar que en construirien un a Trondheim i que museus com els de Dresden, Munic, Viena o Berlín haurien de tenir com a mínim dos milions d’adquisicions cada any i estava convençut que Wilhelm Bode aconseguiria aquesta fita.
A Alemanya:
A l’antiga sala de sessions de l’Acadèmia de les Belles Arts es varen tornar a reunir els caps del departaments de l’economia de guerra i d’armament, on Speer va presidir la reunió. En la trobada es va acordar construir una direcció unitària per fabricar armament tal hi com havien discutit el 13 de febrer. Milch va ser el primer en mostrar-se d’acord amb les paraules i directrius de Speer i, en general, tothom va estar a favor en acordar una direcció unitària. El ministre d’Economia, Walther Funk, i els empresaris que eren presents a la reunió també varen aprovar el pla de Speer.
El govern va publicar un informe diplomàtic que havia rebut a finals de 1939 d‘Eduard Daladier de La Haya en què es deia que l’anterior ministre holandes d’Afers Exteriors, Eelco Nicolaas van Kleffens, havia suggerit preparar un pla per atemptar contra la vida de Hitler i Joachim von Ribbentrop. Tot i això, l’informe no mostrava cap prova de que hagués existit aquest pla. Precisament, a Riom, el Tribunal Suprem va celebrar la seva primera audiència per jutjar a les personalitats de la 3º República com Leon Blum, Daladier i Maurice Gamelin.
A la Unió Soviètica:
En les regions ocupades pels alemanys varen començar a haver-hi enormes dificultats alimentàries.
A la Gran Bretanya:
A Londres, Winston Churchill va oferir a Stafford Cripps ser líder de la Cambra dels Comuns i membre del Gabinet de Guerra. D’aquesta manera seria el tercer home més important en el govern britànic darrere del primer ministre i Clement Attlee. Lògicament, Cripps va acceptar l’oferta del primer ministre. A part, Churchill va prometre aquell dia alliberar Àustria de la influència prussiana, frase que no va agradar gens al Foreign Office, tot i que va tenir un efecte estimulant sobre els austríacs exiliats.
El govern britànic va rebre un informe procedent d’un expert suec en eutanàsia que acabava de tornar d’Alemanya, que deia que en un manicomi s’havien eliminat 1.200 persones per intoxicació.
A Indonèsia:
Els japonesos varen envair Bali i, en la Batalla de l’Estret de Lombok, a l’est de Balí, embarcacions holandeses i nord-americanes varen començar accions contra els japonesos. Un creuer i un destructor holandès varen ser enfonsats, mentre que un destructor japonès va rebre danys.
A Austràlia:
Des del portaavions de Nagumo varen sortir avions japonesos que varen bombardejar Port Darwin, el gran port del nord d’Austràlia, destruint totes les seves instal·lacions, 16 embarcacions, inclòs el destructor nord-americà Peary, i matant a 172 persones. En la batalla aèria que va tenir lloc sobre el port varen ser abatuts 22 avions de guerra australians i nord-americans, mentre que els japonesos només en varen perdre 5. Com a represàlia a l’atac, avions nord-americans que es varen enlairar d’un portaavions varen atacar l’illa de Wake i la de Marcus.
En els Estats Units:
Dwight D. Eisenhower va ser nomenat cap de la Divisió d’Operacions de Guerra d’Estat Major General de l‘exèrcit nord-americà.
El president Franklin Delano Roosevelt va firmar l’Ordre Executiva 9.066 en què atorgava poders al Secretari de Guerra per excloure a persones de l’àrea militar i es varen posar en marxa els preparatius per evacuar i recloure als japonesos i els nord-americans d’origen japonès dels Estats de Califòrnia, Oregon i Washington D.C.. Tot i que l’ordre no mencionava expressament a cap raça o ètnia, era evident que l’ordre es dirigia a la població d’origen japonès, que en general eren rebutjats després de l’atac de Pearl Harbor. Per tenir controlada una suposada cinquena columna i, sobretot, per tranquil·litzar els ànims de la població, es va decretar l’internament de 118.000 japonesos-nord-americans de la costa Oest, la majoria de segona generació, en camps de re-allotjament, en una de les decisions més controvertides de la història dels Estats Units. Molts d’ells es varen passar diversos anys confinats en aquests camps. En canvi, només uns 5.000 nord-americans d’origen alemany o italià varen ser detinguts i, a més, varen quedar lliure als pocs des.
Diari del Tercer Reich 