Divendres:
En el Reich:
A Polònia:
El ministre d’Armament, Albert Speer, el mariscal Erhard Milch, el general Georg Thomas i el general Friedrich Olbricht, que representava el capità general Friedrich Fromm, es varen reunir amb Hitler en el quarter general de Rastenburg amb l’objectiu d’explicar-li que havia sigut un èxit la reunió del dia anterior i li van exposar l’organització dels plans que havien acordat. El líder alemany es va mostrar d’acord amb tot el que havien pactat, i es va publicar la normativa de seguretat que especificava com s’havia de deportar la mà d’obra cap a Alemanya i com havien de ser tractats a les fàbriques. Després, Hitler va emetre un decret on prohibia, sota penes de càstig, en els seus soldats enviats a Polònia mantenir relacions sexuals amb les noies poloneses. El ministre Joseph Goebbels creia que no es podia dur a terme aquella prohibició mentre les dones alemanyes no poguessin seguir els exèrcits en aquells països. En una altra qüestió, Hitler va rebutjar les peticions dels seus ministres de poder escoltar les emissores de ràdio estrangeres.
A la nit, Hitler es va reunir amb el seu entorn i els va narrar com pensava construir un observatori a Linz, sobre el Pöstlingberg, després de destruir un temple pagà. Carregant contra l’Església, va afirmar una vegada més que el cristianisme era la pitjor de les regressions que la humanitat havia patit, culpant als jueus d’aquest fet, i va assegurar que passaria el mateix si acabava triomfant el bolxevisme. Hitler els va confessar que havia escollit la ciutat de Linz per al nou observatori perquè havia sigut la ciutat on havia viscut Johannes Kepler i els va explicar que la mare de l’astrònom havia sigut torturada per la Inquisició acusada de bruixeria. Per anar encontra de la ciència, Hitler demanava acabar amb els dogmes de l’Església per substituir-los per les teories científiques i a continuació els va narrar els seus coneixements d’astronomia afirmant que hi havia la possibilitat de que Mart fos un dia un satèl·lit de la Terra. El dictador va criticar que ara no es trobessin els genis d’abans. Parlant de música, Hitler va afirmar que el cristianisme havia destruït la “gran” música, la més bella, i va afirmar que el jueu havia fet la mateixa “trampa” amb la música. Els va assegurar que en 14 anys ell ja s’havia alliberat de les “supersticions” que ensenyaven els sacerdots i va afirmar que cap dels seus camarades seguia creient en el miracle de l’eucaristia. Per acabar els va dir que l’única diferència entre aquells temps i ara era que llavors estava convençut de que havia que destruir amb dinamita “l’espectacle etern”.
A Alemanya:
Heinrich Himmler, que estava de bon humor, va tornar a rebre tractament del doctor Felix Kersten i li va explicar que els britànics tenien que aliar-se amb ells, els alemanys, per fer front als russos. A continuació, Himmler li va explicar tots els èxits dels japonesos, però li va confessar un problema que tenien amb aquelles conquestes. Els japonesos s’havien fet amb les Illes Orientals holandeses que pertanyien a Holanda que estava en aquells moments sota el Reich. Al final del tractament, el doctor li va tornar a demanar que alliberés a més persones. Aquesta vegada va demanar l’alliberació de sis holandesos, dos belgues, tres francesos, dos polonesos i dos estonians, així com tres cures catòlics i dos pastors protestants. Himmler aquesta vegada no ho va acceptar de bones a primeres perquè volia saber de quins delictes se’ls acusava.
A les 19:20 varen anar a sopar. Es va servir arròs amb carn i nabius vermelles i de postres pastís de poma. Himmler va voler tornar a parlar del paper de l’Imperi Britànic en el món, que estava en decaiguda, en la seva opinió, i va afirmar que l’únic que podia salvar l’Imperi era Oswald Mosley, que estava a la presó. Himmler va acusar als jueus del seu empresonament. A continuació, parlant del front oriental, Himmler li va admetre que els partisans s’estaven fent forts. Renegant dels soviètics i de l’ajuda que rebien dels seus aliats occidentals, el doctor li va preguntar què tenien que fer la Gran Bretanya i els Estats Units, i Himmler li va respondre que tenien que firmar la pau, entregar els jueus i ajudar-los en l’equipament militar. Himmler també li va explicar en la conversa que part de la població de Brandenburg seria re-ubicada després de la guerra, ja que aquelles terres eren poc fèrtils. Després de sopar, Rudolf Brandt li va comunicar en el doctor que les persones que havia demanat alliberar ja havien sigut alliberades, però també li va dir que només havia pogut alliberar a quatre dels sis holandesos, ja que dos havien mort. Himmler, a canvi, va posar en llibertat a altres dos holandesos com a compensació.
En un decret semblant al de Hitler però a Alemanya, després de setmanes de negociació Reinhard Heydrich i Himmler varen firmar un decret on ordenaven que presoners de guerra i treballadors forçats soviètics fossin segregats dels alemanys tan com fos possible, vivint en camps tancats, preferentment amb un recinte tancat de fil-ferro espinós. Com els treballadors polonesos, haurien de dur un distintiu especial que, tal i com marcava l’article A-VIII, seria un rectangle dret de 70 per 77 mil·límetres, amb la vora blanca i blava de 10 mil·límetres d’amplada i, sobre el fons blau, caràcters blancs. Aquests “treballadors” havien de ser deportats cap al Reich en combois tancats sota la vigilància de l’OrPo. A més, serien penjats com a càstig en cas de mantenir relacions sexuals amb dones alemanyes. També s’ordenava aplicar la pena de mort en cas de violacions greus de disciplines, entre elles la negativa a treballar o ” la ganduleria”. Els castigats havien de morir a la forca i l’execució no havia de tenir lloc en les proximitats dels camps de concentració, tot i que es volia que un cert número de presoners assistissin a l’execució per tal d’intimidar-los.
A França:
A Riom va continuar al procés contra l’antiga cúpula francesa com Edouard Daladier, Maurice Gamelin i Leon Blum, entre altres.
En el front oriental:
Les baixes alemanyes només a la Unió Soviètica arribaven a un milió.
A Hongria:
El fill gran del regent Miklos Horthy va ser designat representant del seu pare a la Cambra de Representants d’Hongria. Aquella decisió no va agradar gens als nazis, que no podien veure al fill de Horthy perquè consideraven que era amic dels jueus.
A la Gran Bretanya:
A la nit, el primer ministre Winston Churchill, sota la pressió de l’opinió pública, va tenir que refer el seu govern. Un dels canvis més rellevants va ser l’entrada de Stafford Cripps. Els nazis consideraven a Cripps el missatger de Iosif Stalin a Londres.
A les Índies holandeses:
Els japonesos varen ocupar l’illa de Timor desembarcant a Kupang.
En el Pacífic:
La Força 17º de l’almirall Wilson Brown composta pel portaavions USS Lexington, quatre creuers pesats i nou destructors s’apropava a Rabaul, Nova Bretanya. Quan estaven disposats a atacar varen ser descoberts pels japonesos, que els varen atacar amb els seus avions.
A l’illa d’Amboina, el tinent Nakagawa va ordenar l’execució de 120 presoners de guerra australians. L’ordre es va complir des de les sis de la tarda a dos quarts de deu de la nit i les víctimes varen ser enterrades en un forat i en un refugi antiaeri.
A les Filipines:
De Luzon, un submarí nord-americà es va endur el president Quezon.
Diari del Tercer Reich 