Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

A la tarda, Adolf Hitler, reunit amb els seus convidats, entre ells el Sturmbannführer SS Danés de la Divisió Viking, va assegurar que Ferdinand Porsche era el geni tècnic més important que hi havia a Alemanya. Parlant dels nous territoris conquerits a l’Est, el dictador va dir que ocuparien les millores terres i s’assegurarien el control dels punts vitals, dominant a la població autòctona. Seguidament va explicar que en el combat els soldats soviètics eren inferiors individualment i que l’única forma que funcionaven era en massa i, per això, creia que s’explicava la seva brutalitat. Després de parlar dels “beneficis” de la germanització, va assegurar que si Alemanya no hagués tingut la “sort” de que ell hagués pujat al poder el 1933, Europa ja no existiria perquè havia rearmat el país per defensar-lo de la Unió Soviètica. Seguidament va dir que el dia que conquerís Europa voldria conquerir Àfrica i que després tindria altres ambicions, referint-se als Estats Units. Dirigint-se a Danés, el dictador li va dir que les coses els hi eren més fàcils que en la seva època, la de la Primera Guerra Mundial, perquè ells havien viscut en la misèria i tenien els seus exemples com a base.

Més tard es va afegir Heinrich Himmler a la trobada. El dictador va explicar que el NSDAP li devia molt en el tresorer Franz Xaver Schwarz perquè havia administrat molt bé les finances del partit i ell no s’havia tingut que preocupar de tal tema. De Max Amann, l’altre tresorer del partit nazi, Hitler va dir que era un dels seus companys més antics i que per ell tenia un valor infinit. El dictador llavors els va relatar que el seu primer tresorer havia sigut un ex caçador furtiu que havia perdut un braç, un tal Meier, que vivia en una cabanya. Després el va succeir un tal Singer, de qui Hitler va dir que era un bon home, un modest funcionari bavarès que treballava com a porter en el Museu Nacional bavarès. A continuació els va recordar que Schwarz va aparèixer quan ell estava tancat a la presó de Landsberg i el partit estava dissolt i que havia sigut Hermann Esser qui l’hi havia demanat que el contractés. Després de lloar un cop més a Schwarz, Hitler va tornar a glorificar a Amann dient que era un geni, el millor editor de diaris del món. Parlant de diaris, el líder alemany va recordar-los que en la Der Stürmer havien denunciat a un jueu anomenat Hirsch de Nuremberg per haver violat a una noia i va afirmar que els jutges d’aquella època havien deixat lliure a Hirsch després de fer xantatge a la noia i, en canvi, a ella l’havien condemnat a un any i mig de presó. Hitler va assegurar que gràcies a ells el món havia “obert” els ulls pel que fa als jueus i els va definir com un virus afirmant que només recuperarien la salut un cop haguessin eliminat als jueus.

A la nit, Hitler va explicar en el seu entorn que l’organització de la seva premsa era verdaderament un èxit i va celebrar que Amann tingués el control de la meitat de la premsa, eliminat d’aquesta manera la llibertat d’opinió. Els va relatar que només havia de cridar a Heinz Lorenz per explicar-li el seu punt de vista perquè el dia següent tots els diaris reproduïssin les seves idees. Hitler llavors va lloar a Otto Dietrich dient que era un home extraordinàriament hàbil, tot i que va dir que no escrivia gaire bé, però que estava orgullós de la seva feina, com la que havia fet el 22 de juny de 1941. Llavors els va dir que la seva premsa il·lustrada havia fet grans progressos i va afirmar que el Das Reich havia sigut un gran èxit i que quan tornés la pau haurien d’editar un setmanari dominical com el Das Reich per la gent del camp. Hitler però va alabar a la vegada els diaris britànics, tant pel seu text com per la seva documentació fotogràfica. Canviant de tema, el dictador va assegurar que l’encant i l’esplendor de Viena es devien al seu llarg passat com a capital d’un imperi i va recordar-los que quan ell era jove vivia a la capital austríaca a la misèria, tot i que els va relatar que havia anat a espectacles com Tristan, que l’havia escoltat en directe entre 30 o 40 vegades, o a obres de Verdi.

A Alemanya:

Martin Bormann va enviar una circular als dirigents del NSDAP exigint-los més simplicitat alhora de rebre personalitats destacades amb menys banquets per donar bons exemples a la població.

Al mateix temps, els Aliats varen aconseguir interceptar una carta de Bormann a on criticava el paper de l’Església catòlica i a on demanava solucionar el problema religiós.

---

En el camp de concentració de Dachau va tenir lloc el primer experiment mèdic dirigit per Sigmund Rascher per comprovar quant de temps podia resistir un home a gran altitud. L’experiment consistia en posar un presoner a una cambra de descompressió amb una màscara d’oxigen. Tot el procés es va fer a poc a poc per recrear les condicions que tindrien que suportar en un ascens els pilots de la Luftwaffe. Quan la cambra marcava que figurava que estava a 15.000 metres d’alçada, els metges li varen ordenar en el presoner que es tragués la màscara. Immediatament, el seu cos va començar a moure’s i a patir convulsions. Llavors varen començar a descendir. A 14.000 metres, el presoner es va posar rígid i va “seure com un gos“. Al cap de poc va començar a cridar pres pel pànic. A 5.000 metres va deixar anar un altre crit de dolor i, amb el rostre deformat, es va mossegar la llengua. 20 minuts més tard va ser tret de la cabina. El presoner en aquell moment no podia caminar i no recordava el seu nom i no va recuperar el seu estat normal fins 24 hores després, tot i que no va recordar què havia passat en l’experiment. Rascher i Romberg varen informar a Heinrich Himmler de que el desenvolupament dels experiments de descens des d’una altura de 15.000 metres es repetia d’una manera idèntica en les demés experiències i varen arribar a la conclusió que la falta d’oxigen no havia originat cap mort ni cap accident amb seqüeles permanents i duradores.

A França:

En el camp de concentració d’Aurigny hi varen ser enviats els primers presoners republicans espanyols procedents de França.

A la Gran Bretanya:

El general britànic Arthur Harris va ser nomenat comandant del Bomber Command de la RAF. Harris serà al futur responsable dels bombardejos sobre Alemanya.

En el front oriental:

Els soldats soviètics varen atacar durament als soldats alemanys.

A Espanya:

L’ambaixador alemany a Madrid va informar en el govern espanyol de les mesures que el seu Govern havia pres contra els jueus del Govern General, per si aquest fet podia afectar als interessos espanyols. El Ministeri d’Afers Exteriors espanyol va respondre que el govern espanyol havia decidit no permetre en cap cas el retorn a Espanya dels jueus espanyols que visquessin en territori alemany, tot i que també el Ministeri va advertir de que estarien disposats a concedir algun visat de trànsit per Espanya pels jueus amb visat de trànsit per Portugal o Estats Units.

En el Pacífic:

Els japonesos varen enfonsar 100.000 tones de vaixells Aliats a les costes americanes.

A les Índies Orientals Holandeses:

Després de veure que era impossible defensar la barrera malaia dels japonesos, Archibald Wavell va decidir dissoldre la ABDA, el comandament unificat Aliat.

A Brasil:

A Petròpolis, a l’Estat de Rio de Janeiro, l’escriptor Stefan Zweig es va suïcidar ingerint Veronal després de veure les victòries de l’Eix i pensava que la guerra estava perduda pels Aliats. Pocs minuts més tard el va seguir al seva esposa, Charlotte Altmann.