Dimarts:
En el Reich:
A Polònia:
Adolf Hitler va pronunciar un discurs radiofònic des del quarter general de Rastenburg per la celebració anual de la fundació del partit nazi a Munic. En el discurs va prometre que acabaria amb els jueus quan acabés la guerra i va recordar que ja en el 1919, quan només eren un petit grup de creients, no només havien reconegut a “l’enemic internacional de la humanitat”, sinó que també l’havien combatut. Hitler va assegurar que un cop haguessin acabat amb els jueus hi hauria un llarg període d’entesa entre les nacions i una pau duradora. Curiosament, aquell mateix dia va morir a l’oblit Anton Drexler, el que havia sigut el fundador del partit del DAP el 1919, i que el 1920 el va convertir juntament amb Hitler en el NSDAP.
Tot i que en aquest discurs el dictador no va mencionar cap atac antisemita, es va difondre entre el poble alemany la profecia del dictador del 30 de gener de 1939 en que havia firmat que en cas d’una guerra els jueus serien exterminats.
Al migdia, Hitler es va reunir amb el seu entorn i els va fer saber que acabava de saber que el fill de Roller acabava de caure en el front i els va dir que un gran artista havia de servir el país d’una altra manera abans que lluitant.
Durant aquell dia, Hitler va rebre un missatge personal del rei Gustav V. Els suecs estaven alarmats davant d’una possible invasió alemanya i, per aquest, fet havien mobilitzat parcialment el seu Exèrcit.
A la nit, el dictador els va dir que la mort del sotssecretari d’Estat Hofmann l’havia afectat profundament, ja que havia sigut una de les poques persones que havia confiat en ell quan encara era un desconegut i el va definir com una persona divertida igual que Max Amann, Joseph Goebbels i Franz Xaver Ritter von Epp, tot i que d’aquest últim va dir que li costava comprendre les bromes o els acudits.
A Alemanya:
A Berlín, Joseph Goebbels va ordenar a la premsa presentar com a favorable la situació en el front oriental, però sense ser molt optimistes. Llavors, va parlar amb Hitler per canviar les directrius de Propaganda perquè ara sabien que la guerra seria més llarga del que preveien i creien que no calia anar dient a la població que la guerra era qüestió de dies que acabés. Goebbels llavors va marxar a Munic per la conferència anual de gauleiters i alts funcionaris del NSDAP. Allí ja hi havia Heinrich Himmler.
Albert Speer va abandonar el quarter general de Rastenburg per tornar cap a Berlín. Speer havia estat Rastenburg des del 20 de febrer de 1942 per reunir-se amb Hitler. Abans de tornar a la capital, Speer va visitar al ministre Hermann Göering a la seva casa de caça, la Carinhall, a la zona de Schorfheide, a més de 70 quilòmetres al nord de Berlín. Göering es va mostrar en tot moment molt amable amb Speer i li va explicar que de seguida aniria a parlar amb Hitler per renunciar del seu càrrec de delegat per la realització del Pla Quadriennal. Tot i que Hitler havia criticat a Göering davant de tothom, ningú volia que dimitís d’aquell càrrec. Speer, que tampoc l’interessava la dimissió de Göering, li va transmetre paraules de confiança i li va dir que la seva posició era molt important dins del Pla. Aquelles paraules del ministre d’Armament li varen agradar a Göering i va fer que es repensés la seva dimissió.
Amb 42 victòries, Hans-Joachim Marseille va rebre la Creu de Cavaller.
En el front oriental:
En el sector nord:
Després d’una dura batalla amb els soviètics, el 2º Cos del 16º Exèrcit alemany d’Ernst Busch va quedar atrapat al sud-est de Staraia Russa.
En el sector central:
Les forces de l’Eix varen capturar el líder partisà croat Stjepan Filipovic.
A la Unió Soviètica:
Iosif Stalin va fer una crida a la població explicant que tot i les victòries que estaven obtenint, els alemanys no estaven derrotats i els va advertir de que no s’havien d’adormir. Al final del seu discurs va assegurar que l’exèrcit alemany seria abatut, però va afirmar que encara faltava molt perquè arribés aquest moment.
A Turquia:
A Ankara, Franz von Papen va patir un atemptat organitzat des de Moscou. L’ambaixador només va patir ferides lleus, ja que l’assassí búlgar escollit per Moscou va morir per l’impacte de la seva pròpia bomba.
A la Gran Bretanya:
Winston Churchill li va escriure en el rei Jordi VI que era possible que Birmània, Ceilan, Calcuta, Maldràs i l’Índia caiguessin en poder japonès.
En el Pacífic:
El portaavions nord-americà Enterprise va liderar un comando combinat per atacar als japonesos a l’illa de Wake.