Dimecres:
En el Reich:
A Polònia:
En el quarter general de Rastenburg, al migdia, Adolf Hitler va assegurar que tenia la impressió des de feia unes setmanes que les seves posicions al front s’havien reforçat perquè els petits països els començaven a veure com una garantia de l’ordre i que molts veien que la Gran Bretanya estava lligada al bolxevisme. Hitler no va descartar una revolució a la Gran Bretanya i va afirmar que un dels mèrits del nacionalsocialisme havia sigut saber aturar la revolució en el moment oportú. Després de descriure el que per ell eren els objectius de les revolucions, el dictador va afirmar que eren testimonis dels últims “salts mortals” del cristianisme.
A la tarda, amb Heinrich Himmler i el Sturmbannführer Kumm com a convidats, el dictador els va confessar que s’hi li passava alguna cosa a Ion Antonescu patiria per la sort de Romania, ja que va descriure al rei Miquel com un incompetent que no servia per res, ni per ajudar a la seva mare a baixar del cotxe, i va definir els pagesos romanesos de miserables i a la classe dirigent la va titllar de podrida. Després d’afirmar que la ciutat de Bucarest només vivia de l’especulació, el dictador va dir que per aquest motiu havia reduït l’especulació. Parlant de carreteres, Hitler va elogiar la figura del desaparegut Fritz Todt i va dir que tot i que el poble li agradava ser governat amb duresa, ell era massa sensible davant la pèrdua d’alguns caps com Todt. El líder alemany llavors va assegurar que els hongaresos estaven millor governats que els romanesos, ja que eren nacionalistes apassionats i inclús va afirmar que les minories alemanyes a Hongria tenien tendència a degenerar-se en aquella zona i es va mostrar partidari de retirar aquesta minoria del país. Es va mostrar més partidari d’establir aquestes minories em el Banat. Parlant de com pensava colonitzar els territoris de l’Est, Hitler va afirmar que construirien una autopista de 1.500 quilòmetres i explotarien les mines de coure de la zona.
A la nit, Hitler va confessar en el seu entorn que durant les dues primeres setmanes de desembre havien perdut 1.000 tancs i 2.000 locomotores s’havien quedat en desús per culpa de les condicions climàtiques i que havia amagat la veritat. Tot i això es va mostrar esperançat de que amb la primavera la situació canviaria i va afirmar que quan tot el món perdia els nervis, ell aconseguia mantenir la sang freda. Per aquest motiu va explicar que a Wolfsschanze s’hi sentia com un presoner i va afirmar que el seu esperit no en podia escapar. Parlant de la vida als quarters, els va confessar que s’havia sentit més còmode en el quarter de Felsennest i va assegurar que quan tornés la pau es passaria tres mesos seguits sense fe res i abandonaria immediatament el comandament de la Wehrmacht. Durant aquella jornada es va reunir amb Vidkun Quisling.
A la nit, Heinrich Himmler va convidar al doctor Felix Kersten a sopar i li va expressar la seva admiració per les dones noruegues, ja que, segons ell, s’havien apreciat als soldats alemanys. Himmler estava encantat que els seus homes de les SS es casessin amb dones noruegues. Després de renegar de les dones finlandeses i d’afirmar que tenien sang mongola, el doctor li va retreure que ell, Himmler, admirava a Genghis Khan, però el cap de les SS li va contestar que Khan mai havia sigut mongol sinó germànic. Després de insistir de que Khan era germànic, Himmler va continuar dient que els finlandesos, i ara també els hongaresos, provenien d’una casta baixa mongola. El doctor no hi estava gens d’acord i li va recordar que la majoria de finlandesos tenien sang sueca. Parlant de Suècia, que feia pocs dies Himmler li havia dit que envairien, ara li va comunicar que volien esperar, ja que l’operació seria molt costosa per ells i, a més, ara rebien subministraments regulars de mineral de ferro.
A Alemanya:
Joseph Goebbels va escriure en el seu Diari que era important per la guerra mantenir al poble en un bon estat d’ànim, ja que en la Primera Guerra Mundial no ho havien aconseguit i havien tingut que pagar-ho amb un preu terrible.
Bombarders de la RAF varen localitzar el Gneisenau en el moll de Kiel i el varen atacar deixant-lo en tan mal estat de que mai més va poder tornar a navegar.
En el front oriental:
En el sector central:
Els soldats soviètics van alliberar la ciutat de Viazma.
A la Gran Bretanya:
Winston Churchill va pronunciar un discurs pessimista, on va reconèixer que la Gran Bretanya havia arrossegat a la guerra als Estats Units, i va admetre que no esperava que Japó participés en la lluita.
A l’oceà Índic:
Dos hidroavions holandesos de reconeixement varen detectar a 322 quilòmetres de Java a un enorme comboi japonès. Eren les forces del contraalmirall Takeo Takagi composta per 40 embarcacions de transport protegides pels creuers de batalla Nachi i Haguro i dos creuers lleugers, el Naka i el Fintsu, amb el suport de dos esquadrons de destructors escorta. L’almirall Conrad Helfrich va ordenar a l’almirall Karel Doorman que salpés des de Surabaya amb el creuer De Ruter per buscar-los. Després de passar la nit a alta mar sense localitzar als japonesos, Doorman va tornar a Surabaya. Però abans d’entrar a l’ancoratge va rebre la notícia de que el contraalmirall Takagi es trobava a només 145 quilòmetres i va decidir atacar-lo amb dues columnes. En la primera hi anaven tres destructors britànics, dos creuers lleugers holandesos, el De Ruyter i el Java, el creuer pesat nord-americà Houston, el creuer pesat britànic Exter i el creure lleuger australià Perth. La segona, a babord, la formaven únicament destructors: tres holandesos i quatre nord-americans. Convençut que la batalla es produiria de nit, Doorman va decidir deixar els avions a terra.
Un atac aeri japonès va enfonsar l’embarcació nord-americana Langley i, amb ella, els 32 avions que transportava.
En el Pacífic:
El submarí I-23 va ser enfonsat i es va convertir en la primera embarcació de guerra japonesa que havia participat a Pearl Harbor que era destruïda.
Diari del Tercer Reich 