Diumenge:
En el Reich:
A Polònia:
Al migdia, en el quarter general de Rastenburg, reunit amb el seu entorn, entre ells Heinrich Himmler, Adolf Hitler els va recordar que gràcies a Dietrich Eckart havia conegut a Adolf Müller, tot i que els va confessar que la seva primera impressió cap a ell no havia sigut bona. El va definir com un gras sense gaires modals, tot i que va dir que era un geni en el seu ofici de la premsa, però a la vegada el va titllar de faldiller i els va confessar que havia tingut com a mínim quatre fills il·legítims.
A la tarda, reunit un altre cop amb els seus convidats i amb Himmler entre ells, el dictador va deixar anar unes quantes frases masclistes davant dels seus convidats i va descriure, amb un to burlesc, a les dones definint-les com a fredes, traïdores i envejoses entre elles. Hitler llavors va defensar que les dones tinguessin fills, encara que fossin il·legítims, i va criticar els perjudicis socials de les elits burgeses.
Fedor von Bock, nou comandant del Grup d’Exèrcits del Sud, va informar a Hitler de que, tot hi haver patit moltes baixes, els soviètics encara podien ser capaços no només de recórrer a reserves de tropes suficients per respondre a l’ofensiva de primavera alemanya, sinó també de crear nous exèrcits a l’est de Moscou.
A Alemanya:
Després de diversos dies de reunions en el Carinhall, Hermann Göering va firmar un decret on donava encara més poders i llibertats al ministre d’Armament Albert Speer per aconseguir més finançament pel desenvolupament de l’armament en el Pla Quadriennal. Estava clar que Speer havia guanyat la batalla a Göering, ja que aquest va tenir que renunciar a tots els seus plans per aconseguir més poder envers a Speer, que comptava amb les simpaties de Hitler.
El govern va donar permís a Adolf Eichmann per començar les deportacions de jueus de França cap a l’Est.
A França:
Un grup de paracaigudistes britànics va aterrar a El Havre sense conseqüències pels interessos alemanys, però va quedar en descobert que les defenses alemanyes al llarg de les costes franceses no funcionaven tan bé com pensaven. Ja era la segona incursió que feien els britànics en pocs dies a les costes franceses.
A Bielorússia:
5.000 jueus del gueto de Minsk varen rebre l’ordre de concentrar-se en un lloc determinat pel seu trasllat a noves instal·lacions per la Policia de Seguretat. Però el Obersturmbannführer Strauch no els volia traslladar a unes noves instal·lacions, ja que el que volia era eliminar-los. En aquell moment va intervenir-hi el comissari general de Rutènia Blanca, Wilhelm Kube, que, en secret, va avisar als jueus. Advertits, els jueus no es varen presentar i Strauch i Kube varen tenir una forta picabaralla. El mateix Heinrich Himmler va denunciar a Kube davant del seu superior, el ministre Alfred Rosenberg, que va prometre que solucionaria el tema.
En el front oriental:
En el sector central:
Els soldats alemanys es varen retirar de Kaluga.
En el sector sud:
Els soviètics varen començar una ofensiva a Crimea.
A Itàlia:
El govern italià va prohibir a la població escoltar les emissores aliades i neutrals.
En el Mar de Java:
A les 00:26, els japonesos continuaven atacant a les embarcacions aliades i varen enfonsar el Perth i, vint minuts més tard, el Evesten. El Houston va resistir durant més d’una hora en una batalla brutal i, inclús, va aconseguir enfonsar quatre embarcacions de transport i un dragamines abans de ser destruït. A dos quarts de deu del matí, els japonesos varen descobrir el danyat creuer Exeter i els destructors Encounter i Pope, que també varen ser enfonsats. En total, els Aliats varen perdre 2 creuers, 3 destructors i 2.300 mariners en el Mar de Java, i altres 2 creuers i 1 destructor a l’estret de Sonda. Només els vells destructors nord-americans Edwards, Alden, Ford i Paul Jones varen poder escapar indemnes.