Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va reunir amb el rei Boris III de Bulgària.

A la nit, durant el sopar, Hitler va afirmar que les democràcies no perdien l’ocasió per imitar-los quan prenien mesures que tenien per objectiu simplificar l’organització i, per aquest fet, demanava no parlar a la premsa de les innovacions que feien. Alfred Jodl va intervenir a la conversa per dir que la utilització dels homes per la guerra havia millorat notablement en comparació amb la Primera Guerra Mundial. El dictador li va contestar que no s’havia de veure les coses des de l’estret punt de vista de la Wehrmacht, sinó des del de la nació en la seva totalitat. Canviant de tema, Hitler va afirmar que ell era partidari de protegir la propietat privada perquè ho considerava natural i per aquest fet encoratjava la iniciativa privada, tot i que es va mostrar contrari a la propietat sota la forma d’una participació anònima en les societats per accions. El líder alemany considerava que l’accionista era un element que s’aprofitava del treball d’un altre sense cap esforç i per això estava en contra de les inversions purament especulatives i que no requerien cap esforç. A més, considerava que aquests beneficis pertanyien de dret a la nació i per això creia que s’havien de posar les societats anònimes sota el control de l’Estat per substituir a les accions de dividend variable, les emissions de bons garantits per l’Estat, produint un interès fix, als que podrien recórrer els particulars que desitgessin invertir els seus estalvis. Hitler va acusar a la Gran Bretanya de ser l’exemple perfecte d’un model especulatiu. A continuació va posar l’exemple del joc, tot i que va reconèixer que més de la meitat del producte relacionat en el joc, tant si es tractava de loteries com dels jocs d’atzar practicats en casinos, entraven a les caixes de l’Estat i creia que les loteries tenien la seva banda positiva perquè portava il·lusions i esperances. Fins i tot pensava que seria bo que la publicació del premi s’endarrerís un any per mantenir aquests sentiments i va posar l’exemple d’Àustria, on es jugava molt a la loteria i creia que la gent era més feliç per aquest motiu. Parlant del joc, Hitler va dir que probablement l’origen de la loteria es remuntava a principis del segle XVIII quan un ministre va tenir la idea d’engreixar les caixes de l’Estat. Llavors, el dictador els va reconèixer que havia parlat del problema del joc a Wiesbaden amb el gauleiter Adolf Wagner i que havia sigut un encert mantenir els casinos perquè havia arribar a la conclusió de que els jugadors podien ser útils a l’Estat perdent el seu diner, sobretot si es tractava de jugadors estrangers amb les seves divises. Amb els diners guanyats, Hitler els va relatar que havien pogut considerava les estacions termals de Wiesbaden i per això trobava important conservar determinats negocis que enriquien a l’Estat i no als interessos particulars. Martin Bormann va fer notar que tal principi hauria de ser vàlid en la producció de l’energia industrial. Hitler hi va estar d’acord i li va comentar que el monopoli de l’energia havia de revertir a l’Estat, tot i que no per això s’havia d’excloure el capital privat. El dictador considerava positiu aquest model econòmic perquè l’individu es mostraria estretament solidari amb els negocis de l’Estat, tot i que reconeixia que la majoria de la gent no estava disposada encara a contribuir solidàriament. Tornant a criticar les societat anònimes, Hitler va posar l’exemple de l’antic ministre bavarès Schweyer, que per ser president de l’Electricitat de Baviera rebia una pensió anual de 38.000 marcs, i que ell havia aconseguir que se li suprimís tal pensió, ja que ell no rendia. Posant-se a ell com exemple, Hitler va afirmar que la llei actual no concedia al canceller més que una pensió de 34.000 marcs. El dictador va afirmar que el problema dels monopolis en mans dels interessos capitalistes ja el preocupaven en la seva joventut i va criticar que en la seva època els grans partits austríacs estiguessin representats per les grans empreses i va narrar-los que quan el Partit Socialdemòcrata havia arribat al poder hi havia criticat que una societat de navegació del Danubi aquesta va solucionar el tema posant en el seu consell a dos membres dels socialistes. Hitler els va afirmar que quan havia arribat al poder havia prohibir que els administradors de les societats particulars formessin part del Reichstag i, de la mateixa manera, havia prohibir que els dirigents del NSDAP participessin en assumptes d’esperit capitalista i que aquesta mesura també l’havia aplicat als servidors de l’Estat.

A Alemanya:

Joseph Goebbels va fer un discurs on va explicar que aquell hivern anormalment fred havia sigut un conjunt favorable a les potències de l’Eix i va afirmar que els soviètics no estaven al cor d’Europa ni els britànics a Tunísia. Tot i això, va reconèixer que després de dos anys i mig de guerra també era més dura la situació per ells i que s’havien vist reduïdes les racions de queviures i que s’haurien de prendre mesures més rigoroses.

---

A Würzburg, abans de deportar els jueus de la ciutat amb trens, les autoritats varen decomissar 358 posats de sis pfennigs, 142 segells de sis pfennigs i 273 segells de dotze pfennigs. De Würzburg es varen deportar 320 jueus cap al camp d’extermini de Belzec juntament amb 42 jueus de Jülich i 224 de Fürth. Cap va sobreviure.

A Eslovàquia:

Els guàrdies de la Hlinka (milícia del Partit Popular Eslovac) es va presentar a les cases dels jueus per endur-se a les noies d’entre 16 i 25 anys per deportar-les al Reich.