Divendres:
En el Reich:
A Alemanya:
Joseph Goebbels va ser informat de que els jueus alemanys estaven sent evacuats cap a l’Est amb l’objectiu d’eliminar-los d’Europa. A l’informe, a priori, no posava enlloc que estaven sent exterminats, però sembla clar que el ministre tenia que saber per força el destí d’aquella gent. Goebbels va apuntar textualment en el seu Diari:
Començant per Lublin, els jueus que depenen del Govern General els estant evacuant cap a l’Est. S’aplica un procediment molt bàrbar, que no detallaré, i dels jueus no queda gran cosa. En total podem dir que s’ha de liquidar el 60% i només el 40% conserva encara alguna utilitat pel treball… Als jueus se’ls estar aplicant una condemna que és certament bàrbara, però de la que s’han fet mereixedors sense reserves. La profecia en la que el Führer va afirmar que la pagarien, si esclatava una nova guerra mundial, s’està començant a fer realitat de la manera més terrible. En aquestes qüestions no s’ha de deixar que manin els sentimentalismes. Si no ens protegíssim contra els jueus, ens destruirien. És una batalla a vida o mort entre la raça ària i el bacil jueu. Cap altre govern, cap altre règim seria capaç de reunir la força precisa per resoldre aquesta qüestió d’una manera tan ambiciosa. Aquí, novament, el Führer és el ferm paladí i portaveu d’una solució radical que, en les circumstàncies actuals, és necessària, i per lo tant sembla inevitable. Afortunadament, ara, durant la guerra, comptem amb tota una sèrie de possibilitats que en temps de pau ens serien vetades. Els guetos que van quedant lliures en les ciutats del Govern General s’estan omplint ara amb els jueus deportats del Reich i, quan hagi passat cert temps, s’espera repetir aquí el procediment. No és un llit de roses la vida dels jueus; però el fet de que els seus representants a Anglaterra i Estats Units estiguin organitzant i propagant una guerra contra Alemanya ho han de pagar molt car els seus representants a Europa; així és com ha de ser.
Hermann Göering va dictar un decret en que concedia a Fritz Sauckel més poders per assignar mà d’obra i la regulació de les condicions de treball, que quedaria tot i això sota la seva pròpia autoritat en el Pla Quadriennal.
A Polònia:
En el quarter general de Rastenburg, a la tarda, Adolf Hitler va dir-los en els seus convidats que els britànics havien trobar en la persona de Stafford Cripps a una persona influent i va assegurar que els sindicats britànics havien pogut establir un programa que preveia la nacionalització de la terra, de la propietat edificada, de la indústria i dels transports. Tot i això, el dictador creia que els britànics no aconseguirien els seus objectius i va assegurar que a Gran Bretanya viva en un estat de crisis amb una economia deficient, una organització de l’administració civil deplorable i amb restriccions alimentàries. Hitler, però, els va recordar que el rei Jordi VI no tenia influència efectiva sobre la política britànica, però sí en l’exèrcit, el qual considerava que era monàrquic. Parlant dels conservadors britànics, Hitler va dir que aquests s’identificaven plenament amb l’Imperi i que representaven unes tradicions i una forma de societat sòlidament establerta i que per aquest fet no capitularien davant del poble com varen fer els francesos el 1789. El líder alemany els va afirmar que preferia que els britànics continuessin com estaven abans de que es tornés comunista com creia que desitjava Cripps perquè estava convençut que seria un perill permanent en l’àmbit europeu i, per aquest fet, va assegurar que preferia a Winston Churchill, a qui va definir un cop més com un alcohòlic, que a Cripps perquè considerava que l’actual primer ministre voldria mantenir l’Imperi a qualsevol preu i en canvi l’altre no gaudia de cap simpatia a l’Índia. Llavors, el dictador els va confessar que els últims temps havia llegit la revista Die Kunst i els va assegurar que havia quedat sorprès en veure l’alt nivell artístic alemany del 1910, però també els va dir que a partir de llavors havien caigut en una decadència que anava en augment. Una vegada més, Hitler va culpar als jueus d’aquesta “davallada” i els va descriure com estafadors. De pas, va reconèixer que quan visitava una exposició ell mateix retirava les obres que considerava lamentables i va posar l’exemple de la Casa de l’Art Alemany, que, segons ell, gràcies a la seva influència no hi havia cap obra que no valgués la pena veure i va acusar a l’Acadèmia de Prússia de no estar a l’altura. Després d’afirmar que el difunt Hanns Kerrl no sabia res d’art i que s’havia deixat enganyar, Hitler va mentir en assegurar que ell havia entrat a l’Acadèmia de Viena. Segurament per aquest fet va afirmar que en les acadèmies d’art no s’ensenyava res que valgués la pena perquè considerava que els professors eren o uns fracassats o uns artistes que s’havien fet grans. El dictador va afirmar que els autèntics artistes no mantenien contacte amb els demés artistes i va posar els exemples de Rembrandt, Rubens i Menzel, que treballaven en els seus tallers i només mantenien contacte amb els seus aprenents. Hitler els va prometre que després de la guerra només els verdaders artistes serien cridats a col·laborar en el seu gran programa de construcció.
Canviant radicalment de tema, Hitler un cop més va afirmar que la dona no era capaç de separar els sentiments en els assumptes d’ordre polític i que s’havia de témer l’odi que tenien les dones. El dictador va posar l’exemple de l’esposa del líder xinès Chiang Kai-Shek, que segons ell tenia un odi tan gran cap a Japó que havia obligat en el seu marit a rebutjar una oferta “generosa” dels japonesos que fins i tot els generals xinesos volien acceptar. També va posar l’exemple de Lola Montes sobre Lluís I de Baviera, que segons ell va apartar al seu espòs de la raó i la comprensió. Més tard, Hitler els va recordar l’ocupació de Renània del març de 1936. El dictador es va preguntar què hagués passat si enlloc de ser-hi ell hi hagués estat qualsevol altre en aquell moment i es va respondre a si mateix en dir que tots els que poguessin mencionar haguessin perdut els nervis. Hitler els va confessar que ell s’havia vist obligat a enganyar i que el que havia salvat havia sigut la seva obstinació i la seva sorprenent fermesa.
A Auschwitz varen arribar-hi els primers combois de jueus de França. En total eren 1.112 jueus que havien sortit de París, concretament del camp de Compiègne. La meitat varen anar a les cambres de gas només arribar i la resta va ser assassinada més tard després de fer-los treballar com esclaus. Al cap de cinc mesos, només 21 quedaven vius. També aquell dia varen arribar al camp 127 presoneres polítiques poloneses.
En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:
Reinhard Heydrich va enviar una carta a Martin Bormann per informar-lo que el passat 20 de març havien detingut a l’alemany Paul Thümmel perquè sabien que estava treballant pels serveis secrets txecoslovacs i britànics a canvi de 40.000 marcs. Bormann va expulsar a Thümmel del partit nazi.
A l’Oceà Índic:
L’almirall James Somerville va assumir el comandament de la Flota de l’Orient Llunya a Ceilan, l’actual Sri Lanka.
A Austràlia:
El general australià Thomas Blamey es va convertir en cap de les forces australianes i comandant de les forces terrestres a Austràlia, sota el comandament suprem del general Douglas MacArthur.
Diari del Tercer Reich 